El xinès mandarí té quatre tons més un to neutre: l'altura i el moviment de la veu formen part de la paraula i en canvien el significat. Per a un catalanoparlant la dificultat no és sentir-los, sinó deixar d'aplicar-hi l'entonació de la frase. Aquí t'expliquem cada to, el sandhi tonal i com practicar-los.
Què vol dir que el xinès sigui una llengua tonal
En català la melodia de la veu aporta informació sobre la frase: si apugem el final, preguntem; si l'abaixem, afirmem; si l'allarguem, mostrem sorpresa. Però la melodia no canvia mai quina paraula estem dient. Casa continua sent casa la diguis com la diguis.
En xinès mandarí (普通话 pǔtōnghuà) la melodia funciona en un nivell més profund: pertany a la síl·laba, no pas a la frase. Cada síl·laba duu incorporat un contorn d'altura tonal, igual com duu incorporades les consonants i les vocals. Canviar el to d'una síl·laba no canvia l'actitud de qui parla: canvia la paraula.
Un exemple que s'entén a la primera:
| Pinyin | Caràcter | Significat |
|---|---|---|
| mǎi | 买 | comprar |
| mài | 卖 | vendre |
Són dues operacions oposades i només es distingeixen pel to. Passa el mateix amb 水饺 shuǐjiǎo (raviolis xinesos bullits) i 睡觉 shuìjiào (dormir): una síl·laba mal col·locada converteix «vull raviolis» en «vull dormir».
La bona notícia per a qui parla català
Molta gent es pensa que el problema és sentir els tons. Gairebé mai no ho és. L'oïda catalana distingeix perfectament si una veu puja o baixa: ho fa cada dia amb les preguntes i les exclamacions. El problema real és un altre, i és de reprogramació d'hàbits: el català fa servir aquesta mateixa pujada i baixada per a una altra cosa, i aquest costum s'escola dins les paraules xineses i les destrossa.
Dit d'una altra manera: no cal aprendre a sentir, cal aprendre a desacoblar la melodia de l'emoció i ancorar-la a la síl·laba. És una feina mecànica, repetitiva i perfectament abordable en unes setmanes de pràctica diària.
Els quatre tons del mandarí, un per un
Els tons es descriuen amb una escala de cinc nivells d'altura, on 1 és el so més greu que pots fer còmodament i 5 el més agut. No es tracta de cantar notes musicals exactes: és un moviment relatiu dins del teu propi registre. Una veu greu i una veu aguda poden fer el mateix to igual de bé.
| To | Nom xinès | Contorn (escala 1-5) | Descripció pràctica | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| 1r | 阴平 yīnpíng | 55 — alt i pla | Veu sostinguda, sense moure's, com quan mantens una nota | 妈 mā (mare) |
| 2n | 阳平 yángpíng | 35 — ascendent | Puja des de mitja altura, com el «què?» de qui no ho ha sentit bé | 麻 má (cànem; adormit) |
| 3r | 上声 shǎngshēng | 214 — baixa i torna a pujar | Cau al greu, s'hi queda i puja al final; a la pràctica gairebé sempre es queda a baix | 马 mǎ (cavall) |
| 4t | 去声 qùshēng | 51 — descendent i tallant | Cau de cop des de dalt, com una ordre seca: «Prou!» | 骂 mà (renyar) |
Primer to (55)
És pla i llarg. L'error clàssic de qui parla català és deixar-lo caure al final, perquè en català gairebé cap síl·laba no es manté a la mateixa altura. Truc: imagina't que fas «aaaa» al metge, o que mantens el xiulet d'una línia de telèfon. 妈 mā, 书 shū (llibre), 猫 māo (gat), 今天 jīntiān (avui).
Segon to (35)
Puja, però no arrenca del tot avall: comença a mitja altura i ascendeix. S'assembla a l'entonació d'una pregunta curta en català («jo?»), i precisament per això costa: l'alumne el fa bé en paraules soltes i el perd dins d'una frase afirmativa. 麻 má, 来 lái (venir), 学 xué (estudiar), 中国 Zhōngguó (la Xina).
Tercer to (214)
És el pitjor entès de tots. El contorn complet «baixa i puja» només apareix quan la síl·laba va sola o al final de la frase. En la resta de casos es fa l'anomenat mig tercer to (半三声 bàn sān shēng): només la part baixa, 21, greu i sense rebot. Fer sempre el tercer to sencer és el que fa que un estudiant soni lent i amb una cantarella estranya. 马 mǎ, 好 hǎo (bo), 我 wǒ (jo), 老师 lǎoshī (professor/a, aquí amb mig tercer to).
Quart to (51)
Cau des de dalt, ràpid i amb energia. És breu. Molta gent el fa massa suau, com un descens educat, i llavors sona a segon to mal fet o a síl·laba àtona. Pensa en un «No!» rotund. 骂 mà, 是 shì (ser), 去 qù (anar), 再见 zàijiàn (adéu).
El cinquè so: el to neutre
A més dels quatre tons hi ha el to neutre (轻声 qīngshēng): una síl·laba curta, fluixa i sense contorn propi. No es marca al pinyin, i per això no es considera un «cinquè to» de ple dret, sinó l'absència de to.
L'altura no li és fixa: depèn del to de la síl·laba anterior.
| To anterior | Altura del neutre | Exemple |
|---|---|---|
| 1r | mitjana-baixa (2) | 妈妈 māma (mama) |
| 2n | mitjana (3) | 朋友 péngyou (amic/amiga) |
| 3r | alta (4) | 我们 wǒmen (nosaltres) |
| 4t | baixa (1) | 谢谢 xièxie (gràcies) |
La clau del neutre no és l'altura, sinó la brevetat i la feblesa. Un error molt freqüent és dir xièxiè amb dos quarts tons ben marcats: sona artificial i delata de seguida qui comença. La segona síl·laba de 谢谢 xièxie ha de caure fluixa, gairebé com un eco.
Porten to neutre de manera sistemàtica: les partícules gramaticals (了 le, 的 de, 吗 ma, 呢 ne, 吧 ba), els sufixos (桌子 zhuōzi taula, 我们 wǒmen), la segona síl·laba de molts termes de parentiu reduplicats (妈妈 māma, 爸爸 bàba, 姐姐 jiějie) i algunes paraules lexicalitzades (东西 dōngxi cosa, 明白 míngbai entendre, 喜欢 xǐhuan agradar).
L'exemple clàssic: mā, má, mǎ, mà, ma
La síl·laba ma és l'exemple estàndard de qualsevol classe de xinès perquè existeix amb els quatre tons i també en neutre, amb caràcters i significats completament diferents.
| Pinyin | Caràcter | Significat | Ús real |
|---|---|---|---|
| mā | 妈 | mare | 我妈 wǒ mā, la meva mare |
| má | 麻 | cànem; adormit, embotit | 手麻了 shǒu má le, se m'ha adormit la mà |
| mǎ | 马 | cavall | 骑马 qí mǎ, anar a cavall |
| mà | 骂 | renyar, insultar | 别骂我 bié mà wǒ, no em renyis |
| ma | 吗 | partícula interrogativa | 你好吗？Nǐ hǎo ma? Com estàs? |
Fixa't en l'última fila, perquè és la lliçó més important de tot l'article: en xinès la pregunta no es fa apujant la veu, es fa afegint 吗 ma al final. I 吗 ma va en to neutre, és a dir, fluix i baix. Si arrossegues el costum català d'enlairar l'entonació final, estàs alterant el to de l'última paraula de cada pregunta que facis.
Amb aquestes síl·labes es construeix l'embarbussament didàctic més conegut:
妈妈骑马，马慢，妈妈骂马。
Māma qí mǎ, mǎ màn, māma mà mǎ.
«La mare va a cavall, el cavall és lent, la mare renya el cavall.»
Si aconsegueixes dir-ho amb els tons nets i a velocitat normal, tens el control bàsic resolt.
El sandhi tonal: quan els tons canvien en ajuntar-se
Sandhi tonal (变调 biàndiào) vol dir que un to canvia de realització segons el to que el segueix. No és cap excepció capriciosa: és l'adaptació natural de la parla ràpida, i els parlants nadius l'apliquen sense pensar-hi. Hi ha quatre casos que has de conèixer des del primer mes, més una nota final sobre 了.
1. Dos tercers tons seguits: 3 + 3 → 2 + 3
Quan una síl·laba de tercer to va seguida d'una altra de tercer to, la primera es pronuncia com un segon to.
| Escrit | Es pronuncia | Significat |
|---|---|---|
| 你好 nǐ hǎo | ní hǎo | hola |
| 很好 hěn hǎo | hén hǎo | molt bé |
| 可以 kěyǐ | kéyǐ | poder, estar permès |
| 洗澡 xǐzǎo | xízǎo | dutxar-se |
| 水果 shuǐguǒ | shuíguǒ | fruita |
Amb tres tercers tons seguits el resultat depèn de com s'agrupin les paraules. La regla pràctica: el sandhi s'aplica dins de cada grup de sentit.
- 我很好 wǒ hěn hǎo → wǒ hén hǎo en parla acurada (grups [我][很好]), o wó hén hǎo en parla ràpida.
- 小老虎 xiǎo lǎohǔ → xiǎo láohǔ (grups [小][老虎], «tigre petit»).
2. El mig tercer to: 3 + qualsevol altre to
Si el tercer to va seguit de primer, segon, quart o neutre, no puja al final: es queda a baix (21).
- 老师 lǎoshī (professor/a) → lǎo baix, sense rebot.
- 美国 Měiguó (els Estats Units) → měi baix.
- 我们 wǒmen (nosaltres) → wǒ baix.
- Contraexemple: 电脑 diànnǎo (ordinador) → aquí nǎo sí que és un tercer to complet, perquè va al final.
3. 不 bù: canvia a bú davant de quart to
La negació 不 és de quart to per defecte, però davant d'un altre quart to es converteix en segon to.
| Context | Lectura | Exemples |
|---|---|---|
| Davant de 1r, 2n o 3r to | bù | 不吃 bù chī (no menjar), 不来 bù lái (no venir), 不好 bù hǎo (no està bé) |
| Davant de 4t to | bú | 不是 bú shì (no ser), 不去 bú qù (no anar), 不对 bú duì (no és correcte), 不要 bú yào (no voler) |
| Entre dues síl·labes (infix) | bu (neutre) | 对不起 duìbuqǐ (perdó), 差不多 chàbuduō (si fa no fa) |
4. 一 yī: tres lectures possibles
El numeral 一 és el cas amb més regles, però són mecàniques.
| Context | Lectura | Exemples |
|---|---|---|
| Aïllat, comptant, en dates i ordinals | yī | 一、二、三 yī, èr, sān; 第一 dì yī (primer); 一月 yīyuè (gener); 星期一 xīngqīyī (dilluns) |
| Davant de 1r, 2n o 3r to | yì | 一天 yì tiān (un dia), 一年 yì nián (un any), 一起 yìqǐ (junts), 一点儿 yìdiǎnr (una mica) |
| Davant de 4t to | yí | 一个 yí ge (un), 一定 yídìng (segur), 一样 yíyàng (igual), 一半 yíbàn (la meitat) |
Fixa't en 一个 yí ge: el classificador 个 gè és de quart to i provoca el canvi a yí; a més, a la pràctica 个 es pronuncia gairebé sempre en neutre (ge).
5. 了 le: la partícula sense to
了 no participa en el sandhi, però l'incloem aquí perquè els estudiants el pronuncien malament constantment. Com a partícula aspectual o modal sempre va en to neutre: curta, fluixa, sense altura pròpia.
- 我吃了 wǒ chī le — ja he menjat.
- 太贵了 tài guì le — és massa car.
- 走了 zǒule — ja marxem. (Aquí 走 zǒu es diu amb mig tercer to, perquè el segueix una síl·laba neutra i no pas un tercer to.)
Compte amb un detall: el mateix caràcter 了 es llegeix liǎo, amb tercer to ple, quan és verb o forma part d'una paraula com 了解 liǎojiě (comprendre, conèixer a fons).
Regla d'or sobre l'escriptura
El sandhi és un fenomen oral. En pinyin normatiu s'escriu el to original (nǐ hǎo, encara que es digui ní hǎo). Les dues excepcions acceptades en materials didàctics són 不 i 一, on se sol escriure la lectura real (bú shì, yí ge) precisament perquè ajuda l'alumne.
On es col·loca la marca de to al pinyin
La marca tonal va sempre damunt d'una vocal, mai damunt d'una consonant. Quan la síl·laba té diverses vocals, s'aplica l'ordre de prioritat a – o – e – i – u – ü: guanya la que aparegui abans en aquesta seqüència.
| Regla | Com s'aplica | Exemples |
|---|---|---|
| Si hi ha a, la marca va damunt de la a | La a sempre guanya | hǎo, xiào, guāng, jiā, zhuàng |
| Si no hi ha a, va damunt de la o o de la e | No apareixen mai juntes a la mateixa síl·laba | duō, gǒu, xiè, tiě, zhōng |
| Si només hi ha i, u o ü juntes, va damunt de l'última | Afecta -iu i -ui | liù, jiǔ, guī, huì, shuǐ |
| Vocal única | Sense cap dubte possible | nǐ, wǔ, lǜ |
Per què -iu i -ui són l'excepció
No són cap excepció real, sinó una abreviatura ortogràfica: -iu ve de -iou i -ui ve de -uei. La vocal forta (la o i la e) queda amagada en l'escriptura, però continua sent el nucli de la síl·laba, i per això la marca cau damunt de la vocal final, que és la que queda enganxada a aquesta vocal amagada. D'aquí surten jiǔ (九, nou) i huì (会, saber fer / reunió).
Detalls d'escriptura que compten
- Damunt de la i, el punt desapareix: nǐ, qí, jī. No s'escriu mai nï.
- La ü manté la dièresi i hi afegeix a sobre la marca de to: 女 nǚ (dona), 绿 lǜ (verd). Després de j, q, x, y la dièresi s'omet perquè no hi ha cap ambigüitat possible: 去 qù, i no pas qǜ.
- El to neutre no porta marca: xièxie, māma, de, le, ma.
- Quan una síl·laba que no és la primera de la paraula comença per a, o o e, se separa amb un apòstrof per evitar confusions: 西安 Xī'ān (la ciutat de Xi'an, dues síl·labes) davant de 先 xiān (una sola síl·laba).
Errors típics de qui parla català i com corregir-los
Aquests són els errors que apareixen una vegada i una altra a classe, amb la correcció concreta al costat.
1. Apujar la veu per preguntar. És l'error número u. En xinès la pregunta es marca amb 吗 ma, amb 呢 ne o amb l'estructura verb-不-verb (你去不去？Nǐ qù bu qù?), mai amb la melodia. Correcció: practica preguntes mantenint l'última síl·laba plana o baixa; grava-t'ho i comprova que no puja.
2. Substituir el to per l'accent d'intensitat. En català distingim còpia / copia / copià per la força de la síl·laba. En xinès la distinció és d'altura, i cada síl·laba duu la seva. Correcció: practica amb totes les síl·labes al mateix volum, canviant-ne només l'altura.
3. Deixar caure el primer to. El català no sosté altures. Correcció: allarga artificialment la síl·laba dos o tres segons mantenint la mateixa altura, i només després digues-la a velocitat normal.
4. Fer sempre el tercer to sencer. Sona lent i poc natural. Correcció: interioritza que en la gran majoria de casos el tercer to és només greu (mig tercer to) i que el rebot final només apareix en posició aïllada o final.
5. Quart to massa suau. Queda a mig camí i es confon amb el segon. Correcció: exagera'l durant les primeres setmanes; després ja se suavitza sol.
6. Pronunciar el to neutre amb to ple. xièxiè, wǒmén, péngyǒu et delaten a l'instant. Correcció: pensa el neutre com «mitja síl·laba»: la meitat de llarga i la meitat de forta.
7. Perdre els tons a les frases llargues. Es controlen paraula per paraula i s'ensorren quan les encadenes. Correcció: construeix la frase cap enrere, afegint-hi una paraula cada vegada des del final.
8. Enllaçar síl·labes com en català. Diem «les hores» d'una tirada, sense cap tall; en xinès cada síl·laba és una unitat amb frontera clara. Correcció: marca lleugerament la separació al principi, sobretot amb vocals seguides (西安 Xī'ān, 天安门 Tiān'ānmén).
9. Llegir el pinyin com si fos català. No és un error de to, però l'agreuja: q, zh, c i r no sonen com les lletres catalanes equivalents, i una síl·laba mal articulada arrossega un to mal col·locat. En un punt, però, el català hi juga amb avantatge: la x de «caixa» i la j de «jove» són molt més a prop de 西 xī i de 日 rì que qualsevol so del castellà.
Exercicis pràctics que pots fer avui mateix
Els tons no s'aprenen entenent-los: s'aprenen amb repetició diària curta. Deu minuts al dia rendeixen molt més que dues hores el diumenge.
Rutina diària de 10 minuts
| Minuts | Exercici | Objectiu |
|---|---|---|
| 0-2 | Taral·lejar els quatre contorns sense consonants (només «mmm») | Separar la melodia de l'articulació |
| 2-4 | Els cinc «ma» en ordre i desordenats | Automatitzar-ne la producció |
| 4-7 | Dues combinacions de la taula de parells, 10 repeticions cadascuna | Treballar el to en context |
| 7-9 | Shadowing: repetir alhora que un àudio nadiu de 30 segons | Ritme i entonació reals |
| 9-10 | Gravar-te i comparar amb l'original | Detectar el teu propi error |
Exercici 1: el taral·leig
Fes els quatre contorns amb la boca tancada, sense consonants ni vocals. Si el moviment d'altura no surt net taral·lejant, tampoc no sortirà dins la paraula. És l'exercici més rendible que hi ha i gairebé ningú no el fa.
Exercici 2: la mà
Dibuixa el contorn a l'aire mentre parles: horitzontal per al primer, pujant per al segon, una vall per al tercer, un tall descendent per al quart. Lligar el gest amb la veu accelera moltíssim la memorització.
Exercici 3: parells mínims
Demana a algú que et digui una de les dues paraules a l'atzar i endevina quina és. Després canvieu els papers.
| Parell | Significats |
|---|---|
| 买 mǎi / 卖 mài | comprar / vendre |
| 汤 tāng / 糖 táng | sopa / sucre |
| 书 shū / 树 shù | llibre / arbre |
| 问 wèn / 吻 wěn | preguntar / besar |
| 水饺 shuǐjiǎo / 睡觉 shuìjiào | raviolis / dormir |
Exercici 4: la taula de les 20 combinacions
Qualsevol paraula de dues síl·labes encaixa en una d'aquestes caselles. Practica'n dues cada dia fins a cobrir-les totes.
| Combinació | Paraula | Significat |
|---|---|---|
| 1 + 1 | 今天 jīntiān | avui |
| 1 + 2 | 中国 Zhōngguó | la Xina |
| 1 + 3 | 中午 zhōngwǔ | migdia |
| 1 + 4 | 工作 gōngzuò | feina, treballar |
| 1 + neutre | 妈妈 māma | mama |
| 2 + 1 | 明天 míngtiān | demà |
| 2 + 2 | 学习 xuéxí | estudiar |
| 2 + 3 | 啤酒 píjiǔ | cervesa |
| 2 + 4 | 学校 xuéxiào | escola |
| 2 + neutre | 朋友 péngyou | amic/amiga |
| 3 + 1 | 老师 lǎoshī | professor/a |
| 3 + 2 | 美国 Měiguó | els Estats Units |
| 3 + 3 | 你好 nǐ hǎo | hola |
| 3 + 4 | 可是 kěshì | però |
| 3 + neutre | 我们 wǒmen | nosaltres |
| 4 + 1 | 汽车 qìchē | cotxe |
| 4 + 2 | 复习 fùxí | repassar |
| 4 + 3 | 电脑 diànnǎo | ordinador |
| 4 + 4 | 再见 zàijiàn | adéu |
| 4 + neutre | 谢谢 xièxie | gràcies |
Exercici 5: marcar els tons en un text conegut
Agafa un diàleg que ja sàpigues llegir, tapa el pinyin i escriu de memòria el to de cada síl·laba. Després compara-ho. Aquest exercici revela exactament quines paraules tens memoritzades sense to, que solen ser força més de les que et penses.
Exercici 6: l'embarbussament
妈妈骑马，马慢，妈妈骂马。Māma qí mǎ, mǎ màn, māma mà mǎ. Comença a poc a poc, síl·laba a síl·laba, i apuja la velocitat només quan els quatre contorns siguin nets.
Aprendre els tons amb una professora nativa a Girona
Els tons són la part del xinès on l'autoaprenentatge topa abans amb els seus límits: pots repetir un àudio mil vegades i continuar sense saber en quin mil·límetre te'n desvies. El que marca la diferència és la correcció immediata d'algú que sent l'error i et diu exactament què has de moure.
A les classes de xinès a Girona treballem la fonètica des de la primera sessió, amb una professora nativa xinesa de mandarí estàndard que, a més, parla català i castellà amb fluïdesa (nivell C1 de català). Això permet una cosa que no ofereix qualsevol acadèmia: explicar-te el to comparant-lo directament amb l'entonació del català o del castellà que ja tens interioritzada, en comptes de fer-te traduir mentalment des de l'anglès.
Què inclou el treball de pronunciació a classe:
- Diagnòstic inicial dels teus tons, síl·laba per síl·laba.
- Correcció en directe amb parells mínims adaptats als errors que fas de debò.
- Entrenament del sandhi en frases senceres, no en paraules soltes.
- Rutines de pràctica autònoma per als dies que no hi ha classe.
- Preparació de la part oral de l'HSK i de l'HSKK des del nivell 1.
Classes presencials a Girona i en línia, individuals o en grups reduïts, per a infants, adolescents i adults.
常见问题
Preguntes freqüents
Quants tons té el xinès mandarí?
El mandarí estàndard té quatre tons: alt i pla (mā), ascendent (má), descendent-ascendent (mǎ) i descendent (mà). A aquests s'hi suma el to neutre, una síl·laba curta i sense contorn propi que no porta marca al pinyin, com a 谢谢 xièxie.
Què passa si pronuncio malament un to?
En el millor dels casos, qui t'escolta dedueix la paraula pel context. En el pitjor, dius una altra cosa: 买 mǎi és «comprar» i 卖 mài és «vendre». Amb els tons imprecisos la gent t'entén amb esforç, i justament aquest esforç és el que impedeix una conversa fluida.
És veritat que el context ho salva i que els tons no importen tant?
És una veritat a mitges molt perillosa. El context ajuda en frases llargues i previsibles, però falla amb els noms propis, les xifres, les adreces i les paraules aïllades. A més, els tons mal fets obliguen qui escolta a desxifrar en comptes d'escoltar, i això cansa i frena la conversa.
Quin és el to més difícil per a un catalanoparlant?
El tercer, per dos motius: s'ensenya amb el contorn complet «baixa i puja» i després resulta que en la majoria de posicions només se'n pronuncia la part greu. El segon costa per una altra raó: qui parla català el confon amb la seva pròpia entonació de pregunta i el perd dins de les frases afirmatives.
Com es fa una pregunta en xinès si no puc apujar la veu al final?
Amb marques gramaticals, no pas amb la melodia. La més habitual és afegir 吗 ma al final ( 你好吗？ Nǐ hǎo ma?), i també hi ha la partícula 呢 ne, els pronoms interrogatius com 谁 shéi o 什么 shénme, i l'estructura verb- 不 -verb ( 你去不去？ Nǐ qù bu qù?).
Cal escriure el pinyin amb el to ja canviat pel sandhi?
Per norma general no: el pinyin s'escriu amb el to original, encara que en parlar s'hi apliqui el sandhi. S'escriu 你好 nǐ hǎo tot i que es digui «ní hǎo». Les excepcions habituals en els materials didàctics són 不 i 一 , on sí que se sol escriure la lectura real: 不是 bú shì, 一个 yí ge.
Què és el sandhi tonal i quan s'aplica?
És el canvi automàtic d'un to segons el que el segueix. Els casos bàsics són quatre: dos tercers tons seguits converteixen el primer en segon ( 你好 → ní hǎo); el tercer to davant d'altres tons es queda greu i no puja; 不 passa a bú davant de quart to; i 一 alterna entre yī, yì i yí.
On es col·loca la marca de to quan hi ha diverses vocals?
Se segueix l'ordre a-o-e-i-u-ü: guanya la vocal que aparegui abans en aquesta seqüència. Per això escrivim hǎo, duō i xiè. Quan només hi ha i, u o ü juntes, la marca va damunt de l'última: liù, guī, jiǔ.
Quant es triga a dominar els tons?
Amb deu minuts diaris de pràctica específica, la majoria d'estudiants produeixen els quatre tons aïllats de manera fiable en tres o quatre setmanes. Mantenir-los dins de frases llargues i espontànies costa uns quants mesos més, i aquí la correcció d'un professor nadiu accelera el procés de manera notable.
Els tons són iguals en totes les varietats del xinès?
No. Aquesta guia descriu el mandarí estàndard ( 普通话 pǔtōnghuà), que té quatre tons més el neutre. Altres varietats tenen sistemes diferents: el cantonès, per exemple, en té sis. Si el teu objectiu és l'HSK, viatjar per la Xina continental o treballar amb empreses xineses, el mandarí estàndard és el que necessites.
继续 · Continua per aquí
Què llegir després
- Guia
Ordre de traços
L'ordre dels traços (笔顺 bǐshùn) és la seqüència fixa amb què s'escriu cada caràcter xinès. Es regeix per vuit regles bàsiques —de dalt a baix, d'esquerra a dreta, l'horitzontal abans que la vertical— i dominar-lo millora la memòria visual, la cal·ligrafia i la cerca al diccionari i al mòbil.
- Guia
Examen HSK
L'HSK (汉语水平考试, Hànyǔ Shuǐpíng Kǎoshì) és l'examen oficial de xinès mandarí per a no nadius. Té sis nivells en l'estàndard 2.0 vigent i nou en el nou HSK 3.0. A Catalunya el convoca la Fundació Institut Confuci de Barcelona, amb seu examinadora a la Universitat de Girona.
- Material
Tots els recursos gratuïts de xinès
Vocabulari amb àudio, diàlegs, taula de pinyin, radicals i les eines de traços i de conversió a pinyin, sense registre.
- HSK
Els nivells de l'HSK, un a un
Vocabulari acumulat, equivalència orientativa amb el MECR i què s'espera de tu a cada nivell, en HSK 2.0 i en HSK 3.0.
- Classes
Classes de xinès a Girona i en línia
Presencial a Girona o en directe per videotrucada, amb les explicacions en català o en castellà.