Analitzador de textos en xinès

La cobertura no compta caràcters diferents: compta aparicions. Els caràcters freqüents del xinès es repeteixen moltíssim —你, 我, 的, 是 i 不 surten en gairebé qualsevol frase—, de manera que un text pot tenir quaranta caràcters diferents, que només en coneguis vint-i-vuit i que tot i així arribi al 80 % de cobertura. El percentatge mesura quina part del text et resulta transparent quan el llegeixes, que és el que decideix de debò si te'n surts.

Les xifres de referència ajuden a interpretar-lo. Per sobre del 98 % es llegeix de cap a cap i gairebé no cal el diccionari. Al voltant del 95 % es llegeix amb un esforç raonable i s'endevina força pel context. Per sota del 90 % el text deixa de ser lectura i passa a ser material d'estudi: s'hi pot treballar, però frase a frase i amb ajuda.

Un 80 % sona bé i no ho és tant: vol dir que un de cada cinc caràcters t'atura. Saber-ho abans de començar és justament el que evita triar malament el text i deixar-lo al tercer paràgraf.

L'error més car dels dos primers anys és estudiar llistes de paraules sense mirar de quins caràcters estan fetes. 中国人 és una paraula i tres caràcters; 服务员 és una altra paraula i uns altres tres. Memoritzades soltes són dues coses. Vistes per peces són 中, 国, 人, 服, 务 i 员, i cinc d'aquestes sis reapareixen en desenes de paraules més.

Aquesta eina compta caràcters expressament. No segmenta en paraules i no ho pretén: la segmentació automàtica s'equivoca just on més molesta, amb els noms propis i amb les paraules que encara no coneixes. Comptant caràcters el recompte és exacte i, a més, el caràcter és la unitat que et serveix per estudiar.

El que sí que convé és llegir la llista sabent que un caràcter aïllat pot no voler dir res tot sol en xinès modern. 服 i 务 gairebé no apareixen solts; junts volen dir «servei». La definició que hi veus és la del caràcter, no la de la paraula que forma amb el del costat.

Copia la llista dels que falten i mira-te'ls abans de llegir, no mentre llegeixes. Aturar-te cada tres línies a cercar un caràcter trenca la lectura i no fixa res. Deu caràcters nous són una sessió raonable; trenta no ho són, i aleshores el més sensat és canviar de text i tornar a aquest d'aquí a un mes.

Dins dels que falten, no tots valen el mateix. Els que apareixen tres o quatre vegades al text se't quedaran sols quan el llegeixis; els que hi surten una sola vegada i no porten cap radical reconeixible poden esperar. El nombre d'aparicions de cada caràcter hi és justament per això.

I abans de memoritzar el traç, mira'n la peça. Molts caràcters «nous» són un radical que ja coneixes més un component fonètic que ja has vist: 啤 és 口 «boca» més 卑, i sona pí. Reconèixer-ho converteix vint caràcters solts en quatre o cinc famílies.

Si la cobertura d'allò que vols llegir es queda per sota del 85 %, la drecera no és esforçar-s'hi més: és llegir una altra cosa durant unes setmanes. Els diàlegs amb àudio i el vocabulari per temes d'aquest web estan escrits just en aquesta franja i fan de rampa.

Un mètode que funciona: tria tres textos de temes diferents, analitza'ls i queda't amb el que tingui la cobertura més alta dels tres. Llegeix-lo dues vegades —la primera amb la llista dels que falten al davant, la segona sense res— i passa al següent. En dos mesos la diferència es nota al percentatge, sense haver comptat ni una sola paraula memoritzada.