Salutacions i presentacions en xinès (HSK 1)

nǐ

tu

pronom

Compte: Tracte informal, equivalent al "tu" català. Amb persones grans o en contextos formals s'utilitza 您.

• 你好！ 0,6×

  Nǐ hǎo!

  Hola!

• 你是学生吗？

  Nǐ shì xuésheng ma?

  Ets estudiant?

hǎo

bo; bé

adjectiu

Compte: En les salutacions va darrere de la persona: 你好, 您好, 老师好. Tot sol també vol dir "d'acord, entesos".

• 我很好，谢谢。

  Wǒ hěn hǎo, xièxie.

  Estic molt bé, gràcies.

• 好，再见！

  Hǎo, zàijiàn!

  D'acord, adéu!

nín

vostè

pronom

Compte: Forma de cortesia de 你. S'utilitza amb gent gran, clients, professors o desconeguts; no s'usa en plural.

• 您好！

  Nín hǎo!

  Hola! (formal)

• 您是老师吗？

  Nín shì lǎoshī ma?

  Vostè és professor?

zàijiàn

adéu; fins després

verb

Compte: Literalment "tornar-nos a veure": és un verb, tot i que gairebé sempre s'utilitza com a fórmula de comiat, formal o informal.

• 老师，再见！

  Lǎoshī, zàijiàn!

  Adéu, professora!

• 我们明天再见。

  Wǒmen míngtiān zàijiàn.

  Ens veiem demà.

qǐng

si us plau; pregar, convidar

verb

Compte: A diferència del català, va SEMPRE davant del verb, mai al final de la frase: 请坐, i no pas "坐请".

• 请坐。 0,6×

  Qǐng zuò.

  Segui, si us plau.

• 请喝茶。 0,6×

  Qǐng hē chá.

  Prengui te, si us plau.

xièxie

gràcies; donar les gràcies

verb

Compte: És un verb, i per això admet complement directe: 谢谢你, 谢谢老师. La segona síl·laba és neutra.

• 谢谢你！

  Xièxie nǐ!

  Gràcies!

• 谢谢老师。 0,6×

  Xièxie lǎoshī.

  Gràcies, professora.

bú kèqi

de res

interjecció

Compte: Resposta estàndard a 谢谢. Aquí 不 es pronuncia bú perquè va davant d'una síl·laba de quart to (kè).

• 谢谢你！——不客气。

  Xièxie nǐ! —— Bú kèqi.

  Gràcies! —— De res.

• 不客气，再见！

  Bú kèqi, zàijiàn!

  De res, adéu!

duìbuqǐ

perdó; ho sento

verb

Compte: La síl·laba central 不 és àtona (bu). Serveix per demanar disculpes de debò; per cridar l'atenció d'algú abans de preguntar-li res s'empra 请问.

• 对不起，老师。

  Duìbuqǐ, lǎoshī.

  Ho sento, professora.

• 对不起，我不认识他。

  Duìbuqǐ, wǒ bú rènshi tā.

  Perdó, no el conec.

méi guānxi

no passa res; no hi fa res

interjecció

Compte: Resposta habitual a 对不起. No serveix per respondre a 谢谢: per a això hi ha 不客气.

• 对不起！——没关系。

  Duìbuqǐ! —— Méi guānxi.

  Perdó! —— No passa res.

• 没关系，我很好。

  Méi guānxi, wǒ hěn hǎo.

  No passa res, estic bé.

jiào

dir-se; anomenar

verb

Compte: Compte: el xinès no hi posa cap pronom reflexiu. Es diu 我叫… (literalment "jo anomeno…"), mai amb un pronom com el "em" d'"em dic".

• 你叫什么名字？ 0,6×

  Nǐ jiào shénme míngzi?

  Com et dius?

• 他叫什么？ 0,6×

  Tā jiào shénme?

  Com es diu, ell?

míngzi

nom

substantiu

Compte: Segona síl·laba neutra. Pot referir-se al nom de pila o al nom sencer, segons el context.

• 这是我的名字。

  Zhè shì wǒ de míngzi.

  Aquest és el meu nom.

• 老师的名字是什么？

  Lǎoshī de míngzi shì shénme?

  Com es diu el professor?

shì

ser

verb

Compte: Només uneix substantius (我是学生). Amb adjectius NO s'hi posa 是: es diu 我很好, i no pas "我是好".

• 我是学生。 0,6×

  Wǒ shì xuésheng.

  Soc estudiant.

• 他不是中国人。

  Tā bú shì Zhōngguó rén.

  Ell no és xinès.

wǒ

jo

pronom

Compte: No canvia de forma: fa de subjecte i de complement ("jo", "em", "mi"). El possessiu es forma amb 的: 我的.

• 我是老师。 0,6×

  Wǒ shì lǎoshī.

  Soc professora.

• 老师认识我。

  Lǎoshī rènshi wǒ.

  La professora em coneix.

tā

ell

pronom

Compte: Es pronuncia igual que 她 (ella): la diferència només existeix per escrit. Parlant, el context ja ho aclareix.

• 他是我的朋友。 0,6×

  Tā shì wǒ de péngyou.

  Ell és el meu amic.

• 他是谁？

  Tā shì shéi?

  Qui és, ell?

tā

ella

pronom

Compte: Mateix so que 他; el radical 女 (dona) marca el femení només en l'escriptura.

• 她是中国人。

  Tā shì Zhōngguó rén.

  Ella és xinesa.

• 她是我的老师。

  Tā shì wǒ de lǎoshī.

  Ella és la meva professora.

wǒmen

nosaltres

pronom

Compte: 们 és el sufix de plural per a persones (我们, 你们, 他们) i es pronuncia àton. No té cap forma femenina diferenciada.

• 我们是同学。

  Wǒmen shì tóngxué.

  Som companys de classe.

• 我们都很高兴。

  Wǒmen dōu hěn gāoxìng.

  Tots estem molt contents.

rènshi

conèixer

verb

Compte: Conèixer una persona o reconèixer alguna cosa ja vista (també "saber llegir" un caràcter). Segona síl·laba neutra.

• 认识你很高兴。

  Rènshi nǐ hěn gāoxìng.

  Encantat de conèixer-te.

• 我不认识她。

  Wǒ bú rènshi tā.

  No la conec.

gāoxìng

content, alegre

adjectiu

Compte: És un adjectiu predicatiu: necessita 很 o un altre adverbi al davant (我很高兴), sense el verb 是.

• 我很高兴。

  Wǒ hěn gāoxìng.

  Estic molt contenta.

• 老师很高兴。

  Lǎoshī hěn gāoxìng.

  La professora està contenta.

xiānsheng

senyor

substantiu

Compte: A diferència del català, va DARRERE del cognom: 王先生 = senyor Wang. Segona síl·laba neutra. Una dona pot dir 我先生 per referir-se al seu marit.

• 先生，您好！

  Xiānsheng, nín hǎo!

  Hola, senyor!

• 先生，请坐。

  Xiānsheng, qǐng zuò.

  Senyor, segui, si us plau.

xiǎojiě

senyoreta

substantiu

Compte: També va darrere del cognom. Dos tercers tons seguits: es pronuncia xiáojiě. A la Xina continental avui dia pot sonar ambigu; en contextos formals es prefereix 女士.

• 小姐，您好！

  Xiǎojiě, nín hǎo!

  Hola, senyoreta!

• 小姐，请喝茶。

  Xiǎojiě, qǐng hē chá.

  Senyoreta, prengui te, si us plau.

lǎoshī

professor, professora

substantiu

Compte: S'utilitza com a tractament directe, cosa que en català no fem: 老师好 és literalment "hola, professora". També darrere del cognom: 张老师.

• 老师，您好！ 0,6×

  Lǎoshī, nín hǎo!

  Hola, professora!

• 我的老师是中国人。

  Wǒ de lǎoshī shì Zhōngguó rén.

  La meva professora és xinesa.

xuésheng

estudiant, alumne

substantiu

Compte: Serveix per a qualsevol etapa educativa. La segona síl·laba es pronuncia àtona en la parla corrent.

• 他是学生吗？

  Tā shì xuésheng ma?

  És estudiant?

• 我们都是学生。

  Wǒmen dōu shì xuésheng.

  Tots som estudiants.

tóngxué

company de classe

substantiu

Compte: Literalment "el qui estudia al costat". El professor també l'utilitza per adreçar-se a un alumne, cosa que en català no té equivalent directe.

• 他是我的同学。

  Tā shì wǒ de tóngxué.

  Ell és el meu company de classe.

• 我认识她，她是我的同学。

  Wǒ rènshi tā, tā shì wǒ de tóngxué.

  La conec, és la meva companya de classe.

péngyou

amic, amiga

substantiu

Compte: Segona síl·laba neutra. En les relacions properes se sol ometre 的: 我朋友 en lloc de 我的朋友.

• 她是我的朋友。 0,6×

  Tā shì wǒ de péngyou.

  Ella és la meva amiga.

• 我有中国朋友。

  Wǒ yǒu Zhōngguó péngyou.

  Tinc amics xinesos.

rén

persona; gent

substantiu

Compte: País + 人 forma el gentilici: 中国人 = xinès/xinesa. No canvia ni en plural ni en gènere.

• 这个人是我的老师。

  Zhège rén shì wǒ de lǎoshī.

  Aquesta persona és la meva professora.

• 她不是中国人。

  Tā bú shì Zhōngguó rén.

  Ella no és xinesa.

Zhōngguó

la Xina

substantiu

Compte: Literalment "el país del centre". Davant d'un altre substantiu funciona com un adjectiu, sense necessitat de 的: 中国朋友, 中国人.

• 他在中国。

  Tā zài Zhōngguó.

  Ell és a la Xina.

• 我很喜欢中国。

  Wǒ hěn xǐhuan Zhōngguó.

  M'agrada molt la Xina.

shénme

què; quin

pronom

Compte: L'interrogatiu ocupa el lloc de la resposta i NO es desplaça al principi: 你叫什么名字, literalment "tu anomenes quin nom". Mai no porta 吗 al final.

• 这是什么？

  Zhè shì shénme?

  Què és això?

• 他的名字是什么？

  Tā de míngzi shì shénme?

  Quin és el seu nom?

shéi

qui

pronom

Compte: Es pronuncia shéi en la parla corrent i shuí en registre formal o quan es llegeix. Com tots els interrogatius, va al lloc de la resposta.

• 他是谁？

  Tā shì shéi?

  Qui és, ell?

• 谁是你的老师？

  Shéi shì nǐ de lǎoshī?

  Qui és el teu professor?

ne

i…?

partícula

Compte: Partícula àtona de final de frase que retorna la pregunta a l'interlocutor, com el nostre "i tu?". Estalvia haver de repetir tota la frase.

• 我很好，你呢？

  Wǒ hěn hǎo, nǐ ne?

  Estic molt bé, i tu?

• 我是学生，他呢？

  Wǒ shì xuésheng, tā ne?

  Jo soc estudiant, i ell?

ma

partícula d'interrogació (sí/no)

partícula

Compte: S'afegeix al final d'una frase afirmativa i la converteix en pregunta, sense canviar l'ordre dels mots. No es combina mai amb 什么 ni amb 谁.

• 你好吗？ 0,6×

  Nǐ hǎo ma?

  Com estàs?

• 你认识他吗？

  Nǐ rènshi tā ma?

  El coneixes?

de

partícula possessiva (de)

partícula

Compte: L'ordre és invers al del català: 我的名字 = "el meu nom" (posseïdor + 的 + posseït). S'omet amb els familiars i les relacions molt properes: 我朋友.

• 这是你的名字吗？

  Zhè shì nǐ de míngzi ma?

  Aquest és el teu nom?

• 我的老师很好。

  Wǒ de lǎoshī hěn hǎo.

  La meva professora és molt bona.

hěn

molt

adverbi

Compte: Clau per als catalanoparlants: davant d'un adjectiu fa d'enllaç i substitueix el verb "ser/estar". A 我很好 no vol dir pas "molt", només "estic bé".

• 她很好。

  Tā hěn hǎo.

  Ella està bé.

• 我的朋友很高兴。

  Wǒ de péngyou hěn gāoxìng.

  El meu amic està molt content.