你
tu
Compte: Tracte informal, equivalent al "tu" català. Amb persones grans o en contextos formals s'utilitza 您 .
-
你好！
Hola!
-
你是学生吗？
Ets estudiant?
打招呼和介绍
Salutacions i presentacions en xinès (HSK 1)
El bloc «Salutacions i presentacions» aplega 32 paraules de nivell HSK 1. Cadascuna porta el seu hanzi, el pinyin amb tons, la traducció, la categoria gramatical i dues frases d'exemple: 64 frases en total i 32 notes d'ús escrites pensant en on se sol fallar.
Aquest bloc aplega el vocabulari de l'HSK 1 que necessites per obrir i tancar qualsevol conversa en xinès: saludar amb 你好 o 您好, acomiadar-te, donar les gràcies i demanar disculpes. També aprendràs a dir com et dius, a preguntar el nom i la identitat d'una altra persona amb 叫, 什么 i 谁, i a presentar professors, alumnes, companys i amics. Al final podràs mantenir un primer intercanvi complet: salutació, presentació, "encantat de conèixer-te" i comiat.
复习 · Repàs
Taula de repàs
Tapa amb la mà la columna de la traducció i baixa fila a fila. Quan no en falli cap, fes-ho a l'inrevés: de la traducció al xinès, que és el que costa de debò.
- substantiu · 9
- pronom · 8
- verb · 7
- partícula · 3
- adjectiu · 2
- interjecció · 2
- adverbi · 1
| Hanzi | Pinyin | Traducció | Categoria |
|---|---|---|---|
| 你 | tu | pronom | |
| 好 | bo; bé | adjectiu | |
| 您 | vostè | pronom | |
| 再见 | adéu; fins després | verb | |
| 请 | si us plau; pregar, convidar | verb | |
| 谢谢 | gràcies; donar les gràcies | verb | |
| 不客气 | de res | interjecció | |
| 对不起 | perdó; ho sento | verb | |
| 没关系 | no passa res; no hi fa res | interjecció | |
| 叫 | dir-se; anomenar | verb | |
| 名字 | nom | substantiu | |
| 是 | ser | verb | |
| 我 | jo | pronom | |
| 他 | ell | pronom | |
| 她 | ella | pronom | |
| 我们 | nosaltres | pronom | |
| 认识 | conèixer | verb | |
| 高兴 | content, alegre | adjectiu | |
| 先生 | senyor | substantiu | |
| 小姐 | senyoreta | substantiu | |
| 老师 | professor, professora | substantiu | |
| 学生 | estudiant, alumne | substantiu | |
| 同学 | company de classe | substantiu | |
| 朋友 | amic, amiga | substantiu | |
| 人 | persona; gent | substantiu | |
| 中国 | la Xina | substantiu | |
| 什么 | què; quin | pronom | |
| 谁 | qui | pronom | |
| 呢 | i…? | partícula | |
| 吗 | partícula d'interrogació (sí/no) | partícula | |
| 的 | partícula possessiva (de) | partícula | |
| 很 | molt | adverbi |
词语 · Paraula per paraula
Les 32 paraules, una a una
On veus el botó d'altaveu hi ha un àudio de pronunciació, generat amb síntesi de veu, no gravat per la professora. Serveix per fixar la síl·laba i el to, però la referència definitiva és sentir una persona: això es treballa a classe.
-
-
好
bo; bé
Compte: En les salutacions va darrere de la persona: 你好 , 您好 , 老师好 . Tot sol també vol dir "d'acord, entesos".
-
我很好，谢谢。
Estic molt bé, gràcies.
-
好，再见！
D'acord, adéu!
-
-
您
vostè
Compte: Forma de cortesia de 你 . S'utilitza amb gent gran, clients, professors o desconeguts; no s'usa en plural.
-
您好！
Hola! (formal)
-
您是老师吗？
Vostè és professor?
-
-
再见
adéu; fins després
Compte: Literalment "tornar-nos a veure": és un verb, tot i que gairebé sempre s'utilitza com a fórmula de comiat, formal o informal.
-
老师，再见！
Adéu, professora!
-
我们明天再见。
Ens veiem demà.
-
-
请
si us plau; pregar, convidar
Compte: A diferència del català, va SEMPRE davant del verb, mai al final de la frase: 请坐 , i no pas " 坐请 ".
-
请坐。
Segui, si us plau.
-
请喝茶。
Prengui te, si us plau.
-
-
谢谢
gràcies; donar les gràcies
Compte: És un verb, i per això admet complement directe: 谢谢你 , 谢谢老师 . La segona síl·laba és neutra.
-
谢谢你！
Gràcies!
-
谢谢老师。
Gràcies, professora.
-
-
不客气
de res
Compte: Resposta estàndard a 谢谢 . Aquí 不 es pronuncia bú perquè va davant d'una síl·laba de quart to (kè).
-
谢谢你！——不客气。
Gràcies! —— De res.
-
不客气，再见！
De res, adéu!
-
-
对不起
perdó; ho sento
Compte: La síl·laba central 不 és àtona (bu). Serveix per demanar disculpes de debò; per cridar l'atenció d'algú abans de preguntar-li res s'empra 请问 .
-
对不起，老师。
Ho sento, professora.
-
对不起，我不认识他。
Perdó, no el conec.
-
-
没关系
no passa res; no hi fa res
Compte: Resposta habitual a 对不起 . No serveix per respondre a 谢谢 : per a això hi ha 不客气 .
-
对不起！——没关系。
Perdó! —— No passa res.
-
没关系，我很好。
No passa res, estic bé.
-
-
叫
dir-se; anomenar
Compte: Compte: el xinès no hi posa cap pronom reflexiu. Es diu 我叫 … (literalment "jo anomeno…"), mai amb un pronom com el "em" d'"em dic".
-
你叫什么名字？
Com et dius?
-
他叫什么？
Com es diu, ell?
-
-
名字
nom
Compte: Segona síl·laba neutra. Pot referir-se al nom de pila o al nom sencer, segons el context.
-
这是我的名字。
Aquest és el meu nom.
-
老师的名字是什么？
Com es diu el professor?
-
-
是
ser
Compte: Només uneix substantius ( 我是学生 ). Amb adjectius NO s'hi posa 是 : es diu 我很好 , i no pas " 我是好 ".
-
我是学生。
Soc estudiant.
-
他不是中国人。
Ell no és xinès.
-
-
我
jo
Compte: No canvia de forma: fa de subjecte i de complement ("jo", "em", "mi"). El possessiu es forma amb 的 : 我的 .
-
我是老师。
Soc professora.
-
老师认识我。
La professora em coneix.
-
-
他
ell
Compte: Es pronuncia igual que 她 (ella): la diferència només existeix per escrit. Parlant, el context ja ho aclareix.
-
他是我的朋友。
Ell és el meu amic.
-
他是谁？
Qui és, ell?
-
-
她
ella
Compte: Mateix so que 他 ; el radical 女 (dona) marca el femení només en l'escriptura.
-
她是中国人。
Ella és xinesa.
-
她是我的老师。
Ella és la meva professora.
-
-
我们
nosaltres
Compte: 们 és el sufix de plural per a persones ( 我们 , 你们 , 他们 ) i es pronuncia àton. No té cap forma femenina diferenciada.
-
我们是同学。
Som companys de classe.
-
我们都很高兴。
Tots estem molt contents.
-
-
认识
conèixer
Compte: Conèixer una persona o reconèixer alguna cosa ja vista (també "saber llegir" un caràcter). Segona síl·laba neutra.
-
认识你很高兴。
Encantat de conèixer-te.
-
我不认识她。
No la conec.
-
-
高兴
content, alegre
Compte: És un adjectiu predicatiu: necessita 很 o un altre adverbi al davant ( 我很高兴 ), sense el verb 是 .
-
我很高兴。
Estic molt contenta.
-
老师很高兴。
La professora està contenta.
-
-
先生
senyor
Compte: A diferència del català, va DARRERE del cognom: 王先生 = senyor Wang. Segona síl·laba neutra. Una dona pot dir 我先生 per referir-se al seu marit.
-
先生，您好！
Hola, senyor!
-
先生，请坐。
Senyor, segui, si us plau.
-
-
小姐
senyoreta
Compte: També va darrere del cognom. Dos tercers tons seguits: es pronuncia xiáojiě. A la Xina continental avui dia pot sonar ambigu; en contextos formals es prefereix 女士 .
-
小姐，您好！
Hola, senyoreta!
-
小姐，请喝茶。
Senyoreta, prengui te, si us plau.
-
-
老师
professor, professora
Compte: S'utilitza com a tractament directe, cosa que en català no fem: 老师好 és literalment "hola, professora". També darrere del cognom: 张老师 .
-
老师，您好！
Hola, professora!
-
我的老师是中国人。
La meva professora és xinesa.
-
-
学生
estudiant, alumne
Compte: Serveix per a qualsevol etapa educativa. La segona síl·laba es pronuncia àtona en la parla corrent.
-
他是学生吗？
És estudiant?
-
我们都是学生。
Tots som estudiants.
-
-
同学
company de classe
Compte: Literalment "el qui estudia al costat". El professor també l'utilitza per adreçar-se a un alumne, cosa que en català no té equivalent directe.
-
他是我的同学。
Ell és el meu company de classe.
-
我认识她，她是我的同学。
La conec, és la meva companya de classe.
-
-
朋友
amic, amiga
Compte: Segona síl·laba neutra. En les relacions properes se sol ometre 的 : 我朋友 en lloc de 我的朋友 .
-
她是我的朋友。
Ella és la meva amiga.
-
我有中国朋友。
Tinc amics xinesos.
-
-
人
persona; gent
Compte: País + 人 forma el gentilici: 中国人 = xinès/xinesa. No canvia ni en plural ni en gènere.
-
这个人是我的老师。
Aquesta persona és la meva professora.
-
她不是中国人。
Ella no és xinesa.
-
-
中国
la Xina
Compte: Literalment "el país del centre". Davant d'un altre substantiu funciona com un adjectiu, sense necessitat de 的 : 中国朋友 , 中国人 .
-
他在中国。
Ell és a la Xina.
-
我很喜欢中国。
M'agrada molt la Xina.
-
-
什么
què; quin
Compte: L'interrogatiu ocupa el lloc de la resposta i NO es desplaça al principi: 你叫什么名字 , literalment "tu anomenes quin nom". Mai no porta 吗 al final.
-
这是什么？
Què és això?
-
他的名字是什么？
Quin és el seu nom?
-
-
谁
qui
Compte: Es pronuncia shéi en la parla corrent i shuí en registre formal o quan es llegeix. Com tots els interrogatius, va al lloc de la resposta.
-
他是谁？
Qui és, ell?
-
谁是你的老师？
Qui és el teu professor?
-
-
呢
i…?
Compte: Partícula àtona de final de frase que retorna la pregunta a l'interlocutor, com el nostre "i tu?". Estalvia haver de repetir tota la frase.
-
我很好，你呢？
Estic molt bé, i tu?
-
我是学生，他呢？
Jo soc estudiant, i ell?
-
-
吗
partícula d'interrogació (sí/no)
Compte: S'afegeix al final d'una frase afirmativa i la converteix en pregunta, sense canviar l'ordre dels mots. No es combina mai amb 什么 ni amb 谁 .
-
你好吗？
Com estàs?
-
你认识他吗？
El coneixes?
-
-
的
partícula possessiva (de)
Compte: L'ordre és invers al del català: 我的名字 = "el meu nom" (posseïdor + 的 + posseït). S'omet amb els familiars i les relacions molt properes: 我朋友 .
-
这是你的名字吗？
Aquest és el teu nom?
-
我的老师很好。
La meva professora és molt bona.
-
-
很
molt
Compte: Clau per als catalanoparlants: davant d'un adjectiu fa d'enllaç i substitueix el verb "ser/estar". A 我很好 no vol dir pas "molt", només "estic bé".
-
她很好。
Ella està bé.
-
我的朋友很高兴。
El meu amic està molt content.
-
继续 · Continuar
Continua per aquí
Torna a l'índex de vocabulari per temes, repassa què es demana al nivell HSK 1, escolta els diàlegs amb àudio o comprova un so a la taula de pinyin.
常见问题
Preguntes freqüents
Quantes paraules té el bloc «Salutacions i presentacions»?
Són 32 paraules de nivell HSK 1, amb 64 frases d'exemple i 32 notes d'ús. Es poden estudiar en dues o tres sessions, però convé repartir-les en uns quants dies perquè aguantin a la memòria.
En quin ordre estudio aquestes paraules?
En l'ordre en què són. La llista no és alfabètica: va del més freqüent i més fàcil de pronunciar al que demana una mica de gramàtica. Si una paraula se't resisteix, marca-la i torna-hi l'endemà en comptes d'encallar-t'hi.
Per a què serveix la nota d'ús de cada paraula?
Per avisar-te d'on s'equivoca gairebé tothom: el classificador que demana un substantiu, la diferència entre dues paraules que es tradueixen igual o la posició que ocupa un adverbi dins la frase. És la part que no surt en un diccionari bilingüe.
Puc fer servir aquesta llista per preparar l'examen oficial?
Sí, com a base de vocabulari de l'HSK 1. L'examen hi afegeix comprensió oral i lectura de frases senceres, així que convé combinar-la amb diàlegs i simulacres. A Catalunya les convocatòries les coordina la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Universitat de Girona és una de les seus.
Vols que et corregeixi la pronunciació? Aquestes paraules es fixen de debò quan algú te les sent dir i t'ajusta el to al moment. Escriu-me i ho veiem en una classe de prova.