数字和时间
El bloc «Nombres i temps» aplega 32 paraules de nivell HSK 1. Cadascuna porta el seu hanzi, el pinyin amb tons, la traducció, la categoria gramatical i dues frases d'exemple: 64 frases en total i 27 notes d'ús escrites pensant en on se sol fallar.
En aquest bloc aprendràs a comptar del 0 al 100 en xinès i a moure't amb tot el que és bàsic sobre el temps: l'hora, els dies de la setmana, les dates i els moments del dia. Veuràs com el xinès construeix sempre les dates de més gran a més petit (any, mes, dia) i com es pregunta l'hora o l'edat amb 几 i 多少. En acabar podràs dir la teva edat, quedar amb algú a una hora concreta i escriure qualsevol data del calendari.
复习 · Repàs
Tapa amb la mà la columna de la traducció i baixa fila a fila. Quan no en falli cap, fes-ho a l'inrevés: de la traducció al xinès, que és el que costa de debò.
| Hanzi | Pinyin | Traducció | Categoria |
|---|---|---|---|
| 一 | un | numeral | |
| 二 | dos | numeral | |
| 三 | tres | numeral | |
| 四 | quatre | numeral | |
| 五 | cinc | numeral | |
| 六 | sis | numeral | |
| 七 | set | numeral | |
| 八 | vuit | numeral | |
| 九 | nou | numeral | |
| 十 | deu | numeral | |
| 零 | zero | numeral | |
| 百 | cent, centena | numeral | |
| 个 | unitat (classificador general) | classificador | |
| 岁 | any (d'edat) | classificador | |
| 年 | any | substantiu | |
| 月 | mes | substantiu | |
| 日 | dia (del mes); sol | substantiu | |
| 号 | dia (del mes); número | substantiu | |
| 星期 | setmana; dia de la setmana | substantiu | |
| 今天 | avui | substantiu | |
| 昨天 | ahir | substantiu | |
| 明天 | demà (l'endemà) | substantiu | |
| 上午 | el matí (abans del migdia) | substantiu | |
| 中午 | el migdia | substantiu | |
| 下午 | la tarda | substantiu | |
| 现在 | ara | substantiu | |
| 点 | hora (en punt) | classificador | |
| 分钟 | minut (de durada) | classificador | |
| 时候 | moment, quan | substantiu | |
| 多少 | quant, quants | pronom | |
| 几 | quant, quants (quantitat petita) | pronom | |
| 几点 | a quina hora, quina hora | pronom |
词语 · Paraula per paraula
On veus el botó d'altaveu hi ha un àudio de pronunciació, generat amb síntesi de veu, no gravat per la professora. Serveix per fixar la síl·laba i el to, però la referència definitiva és sentir una persona: això es treballa a classe.
un
Compte: Aïllat i quan comptes es diu yī, però canvia de to segons el que vingui al darrere: yì davant de 1r, 2n i 3r to ( 一本 yì běn) i yí davant de 4t to ( 一个 yí ge). En dates i números de telèfon es manté yī.
我有一个女儿。
Tinc una filla.
我买一本书。
Compro un llibre.
dos
Compte: 二 s'usa quan comptes, en els nombres compostos ( 十二 , 二十 ) i en les dates ( 二月 ). Davant d'un classificador, en canvi, es diu 两 liǎng: 两个人 (dues persones), mai 二个人 . Per això les dues en punt són 两点 , però les dotze són 十二点 .
今天是二月十二号。
Avui és 12 de febrer.
我家有二十本书。
A casa meva hi ha vint llibres.
tres
我有三个苹果。
Tinc tres pomes.
他三点来。
Ell ve a les tres.
quatre
Compte: A la Xina el 4 es considera de mala sort perquè 四 sì sona semblant a 死 sǐ (morir); per això en alguns edificis no hi ha quarta planta.
我四点去学校。
Vaig a l'escola a les quatre.
我们有四个老师。
Tenim quatre professors.
cinc
我的女儿五岁。
La meva filla té cinc anys.
现在五点。
Ara són les cinc.
sis
我六点回家。
Torno a casa a les sis.
星期六我不工作。
El dissabte no treballo.
set
我七点去工作。
Vaig a treballar a les set.
他儿子七岁。
El seu fill té set anys.
vuit
Compte: És el número de la sort per excel·lència: 八 bā sona semblant a 发 fā, de 发财 (fer-se ric).
我八点看电视。
A les vuit miro la tele.
这个学校有八个老师。
Aquesta escola té vuit professors.
nou
我九点去商店。
Vaig a la botiga a les nou.
我儿子九岁。
El meu fill té nou anys.
deu
Compte: Amb 十 es formen totes les desenes de manera transparent: 十一 (11), 二十 (20), 二十五 (25), 九十九 (99). 二十五 és literalment 'dos deus i cinc'.
我十点睡觉。
Me'n vaig a dormir a les deu.
这本书十块钱。
Aquest llibre costa deu iuans.
zero
Compte: S'usa per al zero i també com a 'farciment' quan falta una posició: 一百零五 (105), 十点零五分 (10:05). En els anys els dígits es llegeixen un per un: 二零二六年 (any 2026). Hi ha la variant simplificada 〇 , però 零 és la forma escrita habitual.
今天是二零二六年三月一号。
Avui és 1 de març del 2026.
现在十点零五分。
Ara són les deu i cinc.
cent, centena
Compte: Mai no va sol: sempre porta al davant la xifra de les centenes, 一百 (100), 两百 (200), 三百 (300). Per al 200 conviuen 两百 i 二百 ; en la llengua parlada estàndard és més freqüent 两百 .
这个电脑三百块钱。
Aquest ordinador costa tres-cents iuans.
我们学校有一百个学生。
La nostra escola té cent alumnes.
unitat (classificador general)
Compte: En xinès no es pot dir 'tres persones' sense classificador: cal nombre + classificador + substantiu ( 三个人 ). 个 és el comodí i es fa servir quan no saps quin toca. En la parla corrent es pronuncia àton, ge.
我有三个朋友。
Tinc tres amics.
那个人是我的老师。
Aquella persona és el meu professor.
any (d'edat)
Compte: L'edat es diu sense cap verb 'tenir' ni 'ser': 我五岁 = 'tinc cinc anys'. És un error típic dir 我有五岁 . Per preguntar l'edat d'una criatura s'usa 你几岁 ?; amb adults és més educat 你多大 ?
你几岁?
Quants anys tens?
我妈妈五十岁。
La meva mare té cinquanta anys.
any
Compte: Funciona alhora com a substantiu i com a classificador, per tant no porta 个 darrere del nombre: 一年 (un any), mai 一个年 . Els anys es llegeixen dígit a dígit: 二零二五年 .
我学习汉语一年了。
Fa un any que estudio xinès.
二零二五年我在中国。
El 2025 vaig ser a la Xina.
mes
Compte: Els mesos són simplement nombre + 月 : 一月 (gener), 九月 (setembre), 十二月 (desembre). No hi ha cap nom propi per memoritzar, a diferència del català.
九月的天气很好。
Al setembre fa molt bon temps.
我八月去北京。
A l'agost vaig a Pequín.
dia (del mes); sol
Compte: 日 és la forma escrita i formal per al dia del mes: apareix en documents, cartes, diaris i cartells ( 五月一日 ). En la conversa del dia a dia, els xinesos diuen 号 . Tots dos volen dir el mateix; només canvia el registre.
今天是五月一日。
Avui és 1 de maig.
十月一日我不工作。
L'1 d'octubre no treballo.
dia (del mes); número
Compte: 号 és el dia del mes en la llengua parlada: 今天几号 ? és la pregunta normal per dir 'a quants estem?'. Fes servir 号 quan parlis i 日 quan escriguis. Recorda que la data xinesa va sempre de més gran a més petit: any, mes, dia (2026 年 3 月 1 号 ).
今天几号?
A quants estem, avui?
明天是十二号。
Demà és dia dotze.
setmana; dia de la setmana
Compte: Els dies es formen amb un nombre: 星期一 (dilluns) … 星期六 (dissabte). El diumenge és l'excepció: 星期天 o 星期日 , mai 星期七 . Per preguntar quin dia és es diu 今天星期几 ?, sense el verb 是 .
今天星期几?
Quin dia de la setmana és, avui?
星期一我去学校。
El dilluns vaig a l'escola.
avui
Compte: Les expressions de temps van davant del verb, no pas al final com en català: 今天我去商店 ('avui vaig a la botiga'), no 我去商店今天 .
今天天气很好。
Avui fa molt bon temps.
今天我不去工作。
Avui no vaig a treballar.
ahir
Compte: El verb xinès no es conjuga: el passat el marca la mateixa paraula 昨天 i, si de cas, la partícula 了 . No cal tocar el verb.
昨天我看了一个电影。
Ahir vaig veure una pel·lícula.
昨天很冷。
Ahir feia molt de fred.
demà (l'endemà)
Compte: Aquí el català t'ho posa fàcil: 明天 és 'demà', el dia següent, i el matí com a part del dia és 上午 , dues paraules ben diferents. En castellà, en canvi, 'mañana' val per a les dues coses i és una font d'errors constant.
明天我们去商店。
Demà anem a la botiga.
明天是星期六。
Demà és dissabte.
el matí (abans del migdia)
Compte: El dia es divideix prenent 午 (migdia) com a eix: 上午 abans, 中午 al mig i 下午 després. Va aproximadament de les 8 a les 12.
上午我在家。
Al matí soc a casa.
上午九点我学习汉语。
A les nou del matí estudio xinès.
el migdia
Compte: A la Xina es dina d'hora, cap a les 12, i no pas a les dues com fem aquí: 中午 es refereix de debò al centre del dia.
中午我吃米饭。
Al migdia dino arròs.
中午十二点我回家。
A les dotze del migdia torno a casa.
la tarda
Compte: Quan es combina amb l'hora, el moment del dia va sempre al davant: 下午三点 (les tres de la tarda), mai 三点下午 .
下午我去医院。
A la tarda vaig a l'hospital.
下午三点他来我家。
A les tres de la tarda ve a casa meva.
ara
Compte: Encara que el traduïm com un adverbi, en xinès funciona com una paraula de temps i ocupa la posició inicial o just abans del verb: 现在我很忙 o 我现在很忙 .
现在几点?
Quina hora és, ara?
我现在很高兴。
Ara estic molt content.
hora (en punt)
Compte: Per dir l'hora es fa nombre + 点 , sense el verb 'ser': 现在八点 ('són les vuit'). Per a les dues en punt s'usa 两点 liǎng diǎn, no pas 二点 . Els minuts van al darrere: 八点十分 (8:10).
现在八点。
Ara són les vuit.
你几点睡觉?
A quina hora te'n vas a dormir?
minut (de durada)
Compte: 分钟 indica durada ('vint minuts'), mentre que dins de l'hora només s'usa 分 : 八点二十分 (les 8:20) davant de 二十分钟 (vint minuts). La durada es col·loca després del verb: 我看了二十分钟电视 .
我看了二十分钟电视。
He mirat la tele vint minuts.
我学习了三十分钟汉语。
He estudiat xinès trenta minuts.
moment, quan
Compte: La segona síl·laba és àtona: shíhou, sense marca de to. Apareix sobretot a 什么时候 ? ('quan?') i a l'estructura … 的时候 ('quan…'), que tanca la subordinada i va sempre davant de l'oració principal.
你什么时候来?
Quan vens?
小的时候我不喜欢吃水果。
De petit no m'agradava menjar fruita.
quant, quants
Compte: S'usa per a quantitats grans o desconegudes (a partir de deu) i normalment sense classificador: 多少钱 ?, 多少学生 ?. La segona síl·laba és àtona: duōshao.
这个多少钱?
Quant val, això?
你们学校有多少学生?
Quants alumnes té la vostra escola?
quant, quants (quantitat petita)
Compte: 几 espera una resposta petita (menys de deu) i exigeix un classificador al darrere: 几个人 ?, 几本书 ?. Compara-ho amb 多少 , que no porta classificador i serveix per a qualsevol quantitat.
你家有几个人?
Quantes persones sou, a casa teva?
你有几本书?
Quants llibres tens?
a quina hora, quina hora
Compte: En xinès la paraula interrogativa ocupa el lloc de la resposta, no es desplaça al començament: 你几点来 ? es respon 我八点来 . No cal canviar l'ordre de la frase per preguntar.
你几点去学校?
A quina hora vas a l'escola?
你明天几点来?
A quina hora vens demà?
继续 · Continuar
Torna a l'índex de vocabulari per temes, repassa què es demana al nivell HSK 1, escolta els diàlegs amb àudio o comprova un so a la taula de pinyin.
常见问题
Són 32 paraules de nivell HSK 1, amb 64 frases d'exemple i 27 notes d'ús. Es poden estudiar en dues o tres sessions, però convé repartir-les en uns quants dies perquè aguantin a la memòria.
En l'ordre en què són. La llista no és alfabètica: va del més freqüent i més fàcil de pronunciar al que demana una mica de gramàtica. Si una paraula se't resisteix, marca-la i torna-hi l'endemà en comptes d'encallar-t'hi.
Per avisar-te d'on s'equivoca gairebé tothom: el classificador que demana un substantiu, la diferència entre dues paraules que es tradueixen igual o la posició que ocupa un adverbi dins la frase. És la part que no surt en un diccionari bilingüe.
Sí, com a base de vocabulari de l'HSK 1. L'examen hi afegeix comprensió oral i lectura de frases senceres, així que convé combinar-la amb diàlegs i simulacres. A Catalunya les convocatòries les coordina la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Universitat de Girona és una de les seus.
Vols que et corregeixi la pronunciació? Aquestes paraules es fixen de debò quan algú te les sent dir i t'ajusta el to al moment. Escriu-me i ho veiem en una classe de prova.