Els nombres en xinès

Per què el xinès talla la xifra cada quatre dígits

En català agrupem de tres en tres perquè tenim una paraula per a cada salt: mil, milió, bilió. El xinès agrupa de quatre en quatre i té les seves pròpies paraules per a aquests salts: 万 (wàn) són deu mil i 亿 (yì) són cent milions. Per damunt de 千 no hi ha cap paraula que vulgui dir «mil» tota sola; a partir d'aquí tot es compta en 万.

Per això 25.000 no és «vint-i-cinc mil» sinó 两万五千, dos 万 i cinc 千. I cent mil no és «cent» de res: és 十万, deu 万. Un milió són 一百万, cent 万. El truc pràctic és deixar de llegir la xifra per grups de tres i tornar-la a partir de quatre en quatre començant per la dreta: 1.200.000 es converteix en 120|0000, és a dir 一百二十万.

Aquesta és la diferència que més triga a automatitzar-se, i no és un problema de vocabulari sinó de com tens partida la xifra al cap. Al convertidor de més amunt el tall surt dibuixat: cada bloc de quatre apareix per separat, amb el multiplicador al costat.

El zero que cal dir i el que no

105 és 一百零五 i 150 és 一百五十. La diferència és el 零 (líng), que marca un buit de zeros dins del nombre. Si el buit és al mig, es diu 零 una sola vegada, per molts zeros seguits que hi hagi: 10.005 és 一万零五. Si els zeros són al final no es diu res, perquè no interrompen cap lectura: 150 no porta 零.

És el mateix principi que apliquem quan dictem un número de compte, només que en xinès forma part de la lectura normal. Saltar-se el 零 és un dels errors que més confusió provoca quan dius preus i dates, perquè converteix 一百零五 en una cosa que sona com 一百五, i això la majoria de parlants ho entenen com a 150.

二 o 两: dues maneres de dir dos

El xinès té dues paraules per al dos. 二 (èr) és el dos de comptar i el que va davant de 十 i de 百: 二十, 二百, 二十二. 两 (liǎng) és el dos de «dues coses»: surt davant dels classificadors (两个人, dues persones) i davant de 千, 万 i 亿, de manera que 2.000 és 两千 i 25.000 és 两万五千.

També es diu 两点 per a les dues en punt, mai 二点, i 两块 per a dos iuans. El convertidor mostra les dues lectures quan no coincideixen: a dalt la natural, la que sentiràs, i a sota la literal amb 二, que és la que s'escriu en registres formals i la que serveix de base per a la sèrie financera.

十 i 一十: quan es pronuncia l'u

Del 10 al 19 l'1 no es pronuncia: 10 és 十 i 15 és 十五. Però tan bon punt el deu deixa d'encapçalar el nombre, l'u torna: 110 és 一百一十 i 2.015 és 两千零一十五. La regla és fàcil d'enunciar i difícil d'aplicar sobre la marxa, que és justament el que entrenes escrivint xifres seguides al convertidor.

El mateix passa un esglaó més amunt: 100.000 és 十万, deu 万, sense 一 al davant, perquè el deu encapçala la xifra sencera. En canvi 1.100.000 torna a ser 一百一十万.

Els nombres dels contractes: 大写

En xecs, factures i contractes no s'escriuen 一二三 sinó una segona sèrie de caràcters que es diu 大写: 壹 贰 叁 肆 伍 陆 柒 捌 玖 拾, més 佰, 仟, 萬 i 億. Són caràcters complexos, impossibles de retocar amb un traç: ningú no converteix un 壹 en un 拾 afegint-hi una ratlla, mentre que passar de 一 a 十 és trivial.

En aquesta sèrie no s'abreuja res, de manera que deu s'escriu sempre 壹拾. Les quantitats acaben en 元 i es tanquen amb 整 quan no hi ha cèntims. No cal aprendre-se'ls per parlar, però convé reconèixer-los: surten en qualsevol rebut formal, en els contractes de lloguer i als bitllets mateixos.

El mateix nombre en quatre contextos

Una xifra solta canvia de forma segons per a què serveixi, i les pestanyes del convertidor recorren els quatre casos que surten més. L'hora fa servir 点 per a les hores i 分 per als minuts, amb dreceres pròpies: 半 per a la mitja i 刻 per als quarts, de manera que les 15:30 són 三点半 i les 14:45 són 两点三刻.

Les dates van sempre de més gran a més petit —any, mes, dia— i l'any es llegeix xifra a xifra: 2026 és 二〇二六, no pas «dos mil vint-i-sis». Els mesos no tenen nom propi, són un número més 月, i el dia de la setmana es compta amb 星期 més el número, tret del diumenge, que és 星期日 o 星期天.

Els diners tenen registre escrit i registre de carrer: 25,50 € es llegeix 二十五点五欧元 sobre el paper, però en una botiga sentiràs 二十五块五, amb 块 en comptes de 元 i 毛 en comptes de 角. I als telèfons l'1 es llegeix yāo i no yī, precisament perquè no es confongui amb el 7, qī, quan algú el dicta per telèfon.