拼音
Taula de pinyin completa: tots els sons del xinès
Els cinc tons, les 21 inicials, les 37 finals i les combinacions que existeixen de debò, amb la descripció de com s'articula cada so comparat amb el català i el castellà.
Què és el pinyin
El pinyin és el sistema oficial que escriu els sons del xinès mandarí amb lletres llatines. Cada síl·laba es forma amb tres peces: una inicial, una final i un to. Amb 21 inicials, 37 finals i 5 tons surten unes 400 síl·labes diferents i poc més de 1.300 comptant el to. Aquesta taula les recull totes.
声母
h
Inicial
La consonant amb què arrenca la síl·laba. Són 21 i poden faltar.
韵母
ao
Final
El nucli vocàlic i el seu possible tancament nasal. Són 37 i no falten mai.
声调
ˇ
To
La melodia de la síl·laba. Canvia el significat, no el matís.
合起来
好
h + ao + 3r = hǎo
«Bé, bo». Les tres peces es llegeixen juntes, en un sol cop de veu.
El pinyin (拼音 pīnyīn) es el sistema oficial de transcripción del chino mandarín al alfabeto latino, adoptado en 1958 y hoy estándar internacional (ISO 7098). No es un alfabeto: es un sistema silábico. Cada sílaba del mandarín se construye con tres piezas — una inicial (声母 shēngmǔ, la consonante de entrada), una final (韵母 yùnmǔ, el núcleo vocálico con su posible cierre nasal) y un tono (声调 shēngdiào, la melodía que distingue el significado). Con solo 21 iniciales y 37 finales el mandarín forma unas 400 sílabas distintas, que multiplicadas por los tonos dan poco más de 1.300 sílabas tonales: ese es todo el inventario sonoro del idioma. Dominar esta tabla es, literalmente, dominar la pronunciación entera del chino. Para un hispanohablante la buena noticia es que la mayoría de sonidos tienen equivalente cercano en castellano o en catalán; la mala es que un puñado de ellos (zh ch sh r, j q x, z c s y la vocal ü) no existen en ninguna de las dos lenguas y hay que aprenderlos desde cero, con la posición exacta de la lengua. Por eso cada casilla de esta tabla incluye una descripción articulatoria comparada con el español, un carácter de ejemplo y su traducción. Las combinaciones que aparecen aquí son únicamente las que existen de verdad en mandarín estándar: no todas las iniciales se pueden unir a todas las finales, y memorizar las casillas vacías ahorra muchos errores. Recomendación de estudio: trabaja primero los cuatro tonos con la sílaba ma (妈 mā, 麻 má, 马 mǎ, 骂 mà), después las iniciales fáciles (b p m f d t n l g k h), y deja para el final los tres bloques difíciles — palatales j q x, retroflejas zh ch sh r y sibilantes z c s — practicando siempre en parejas mínimas y en voz alta.
四声 · Tons
Els cinc tons
En xinès l'altura de la veu forma part de la paraula. La síl·laba ma significa quatre coses diferents segons com pugi o baixi. Per això els tons no són un adorn de pronunciació: són ortografia parlada.
- To 1
primer to (阴平 yīnpíng)
To alt i pla (5-5). La veu es manté amunt, sense pujar ni baixar, com quan el metge et demana que facis aaah, o com el xiulet continu d'un electrocardiograma. És el to més llarg i estable. Error típic de qui parla català o castellà: deixar-lo caure al final.
妈 mare
- To 2
segon to (阳平 yángpíng)
To ascendent (3-5). Puja des de mitja alçada fins amunt, exactament com l'entonació d'una pregunta curta de sorpresa: sí? què? Comença al registre mitjà i acaba alt; no comencis massa avall o no et quedarà prou recorregut.
麻 cànem; adormit
- To 3
tercer to (上声 shǎngshēng)
To baix descendent-ascendent (2-1-4). A la pràctica, dins d'una frase es pronuncia gairebé sempre com un to BAIX i sostingut que només baixa (el mig tercer to, 半三声). El rebot sencer cap amunt només surt quan la síl·laba va aïllada o al final de l'enunciat. La clau és pensar en 'greu i enfonsat', no pas en una vall en forma de V.
马 cavall
- To 4
quart to (去声 qùshēng)
To descendent brusc (5-1). Cau des de ben amunt fins a ben avall, amb energia i de pressa, com una ordre tallant: No! o Prou! És el to més curt de tots. Error típic: fer-lo massa suau o allargar-lo.
骂 insultar, renyar
- Neutre
to neutre (轻声 qīngshēng)
Síl·laba àtona, breu i lleugera, sense alçada pròpia: el to li ve de la síl·laba anterior (després del primer i del segon queda mitjana-baixa, després del tercer queda alta i després del quart queda molt baixa). S'escriu SENSE cap marca diacrítica. Apareix en les reduplicacions (妈妈 māma), en molts sufixos (桌子 zhuōzi, 我们 wǒmen), en les partícules (吗 ma, 了 le, 的 de) i en paraules ja lexicalitzades (朋友 péngyou, 东西 dōngxi).
吗 partícula interrogativa
Si els vols treballar a fons, amb exercicis de discriminació i els errors típics d'un catalanoparlant, la guia dels tons del xinès els desenvolupa un a un.
声母 · Inicials
Les 21 inicials
Onze es pronuncien pràcticament igual que en català. Les deu marcades com a difícils no existeixen ni en català ni en castellà i cal aprendre-les amb la posició exacta de la llengua: són les que delaten un principiant.
| Pinyin | Tipus | Com sona | Exemple |
|---|---|---|---|
| b | labial | Oclusiva bilabial sorda NO aspirada. No és la b de 'bebè' (que és sonora i suau): s'assembla més a la p de 'pare', però pronunciada sense deixar anar gens d'aire. Si poses la mà davant de la boca, la flama d'un llumí no s'ha de moure. | 八 vuit |
| p | labial | Oclusiva bilabial sorda ASPIRADA. És la parella aspirada de la b: la mateixa posició dels llavis, però deixant anar una bufada d'aire forta, com la p anglesa de 'pen'. En xinès la diferència entre b i p no és sonor contra sord, com en català, sinó sense aire contra amb aire. | 怕 tenir por |
| m | labial | Nasal bilabial sonora. Idèntica a la m de 'mare'. No comporta cap dificultat per a qui parla català. | 妈 mare |
| f | labiodental | Fricativa labiodental sorda. Idèntica a la f de 'flor': el llavi inferior contra les dents superiors. Cap dificultat. | 飞 volar |
| d | alveolar | Oclusiva alveolar sorda NO aspirada. No és la d de 'dit': és la t de 'tu', però sense expulsar aire. La punta de la llengua toca els alvèols, just darrere de les dents superiors. | 大 gran |
| t | alveolar | Oclusiva alveolar sorda ASPIRADA. La mateixa posició que la d, però amb un cop d'aire ben clar, com la t anglesa de 'table'. Practica la parella mínima 大 dà / 他 tā. | 他 ell |
| n | alveolar | Nasal alveolar sonora. Igual que la n de 'nas'. Cap dificultat. | 你 tu |
| l | alveolar | Lateral alveolar sonora. És la l clara de 'lila' o de 'litre', la que fem a començament de paraula. Compte, aquest és un parany propi del català: la nostra ela és fosca (velaritzada) a 'malalt', 'sol' o 'filtre', i en xinès no ho ha de ser mai. Mantén-la sempre clara i anterior, amb la punta de la llengua ben amunt. | 六 sis |
| g | velar | Oclusiva velar sorda NO aspirada. No és la g de 'gat': és la c de 'casa', però sense deixar anar aire. El dors de la llengua toca el vel del paladar. | 高 alt |
| k | velar | Oclusiva velar sorda ASPIRADA. La c de 'casa' amb una explosió d'aire al darrere, com la k anglesa de 'kite'. Parella mínima: 高 gāo / 靠 kào. | 看 mirar |
| h | velar | Fricativa velar sorda. Aquest so no existeix en català: és molt semblant a la j castellana de 'jamón' o a la g castellana de 'gente', encara que una mica més suau i amb menys raspat a la gola. No és mai muda com la h catalana de 'home'; si la deixes muda, 好 hǎo es converteix en una altra síl·laba. | 好 bo |
| j difícil | palatal (alveolopalatal) | Africada alveolopalatal sorda NO aspirada. SO DIFÍCIL: no existeix tal qual en català. La punta de la llengua es recolza DARRERE DE LES DENTS INFERIORS i el dors puja cap al paladar; els llavis s'estiren com si somriguessis. El resultat queda a mig camí entre la tx de 'cotxe' i un 'ts' llepat cap a la i. El català t'hi acosta molt més que el castellà, però amb dues correccions: la tx de 'cotxe' i la tj de 'platja' es fan amb la llengua més enrere, i la tj a més és sonora. La j del pinyin és sorda, avançada i sense gens d'aire. No sona mai com la j castellana de 'jamón' ni com la j anglesa de 'jam'. Només apareix davant de i o ü. | 家 casa, família |
| q difícil | palatal (alveolopalatal) | Africada alveolopalatal sorda ASPIRADA. SO DIFÍCIL: exactament la mateixa posició que la j, però amb una sortida d'aire forta. El punt de partida que tens més a mà és la tx de 'cotxe' o de 'despatx', només que molt més avançada i palatalitzada, amb la punta de la llengua avall. No sona mai com la q de 'quatre'. Només apareix davant de i o ü. | 七 set |
| x difícil | palatal (alveolopalatal) | Fricativa alveolopalatal sorda. Aquí el català juga amb avantatge: el punt de partida és la x de 'caixa', de 'xai' o de 'Xavier', un so que el castellà no té. Només cal ajustar-lo: abaixa la punta de la llengua fins a tocar el darrere de les dents inferiors, apropa el dors al paladar i estira els llavis. Queda una s molt llepada, entre la s de 'sol' i la x de 'caixa'. Només apareix davant de i o ü. | 谢 agrair |
| zh difícil | retroflexa | Africada retroflexa sorda NO aspirada. SO DIFÍCIL: la punta de la llengua es doblega cap enrere i toca el paladar dur, amb els llavis lleugerament arrodonits. S'assembla a la tx de 'cotxe', però amb la llengua cargolada enrere i sense deixar anar gens d'aire. La referència més clara que tens en català és la tj de 'platja' o de 'metge': fes-la amb la llengua enrotllada i sense veu, i hi seràs. | 中 centre, mig |
| ch difícil | retroflexa | Africada retroflexa sorda ASPIRADA. SO DIFÍCIL: exactament la zh més una expulsió d'aire ben forta. És el so més proper a la tx de 'butxaca' o de 'cotxe', però amb la llengua doblegada cap enrere. Parella mínima clau: 中 zhōng / 冲 chōng. | 茶 te |
| sh difícil | retroflexa | Fricativa retroflexa sorda. SO DIFÍCIL: com la sh anglesa de 'she', com la x de 'caixa' o com el gest de fer callar algú, però amb la punta de la llengua cargolada cap al paladar. El contrast amb la x del pinyin és exactament aquest: la x es fa amb la llengua baixa i avançada, i la sh amb la llengua enrotllada enrere. Compara 山 shān amb 先 xiān. | 是 ser |
| r difícil | retroflexa | Aproximant retroflexa sonora. SO DIFÍCIL: NO és ni la r de 'pera' ni la rr de 'gerra'. Col·loca la llengua com per fer sh, fes vibrar les cordes vocals i no toquis el paladar. El millor punt de partida en català és la j sonora de 'jove' o de 'gener': mantén-la, però enrotlla la punta de la llengua cap enrere i afluixa el fregament fins que gairebé desaparegui. També s'assembla a la r anglesa de 'red'. És el so que més delata qui ve del català o del castellà: evita qualsevol vibració de la punta de la llengua. | 人 persona |
| z difícil | sibilant alveolar | Africada alveolar sorda NO aspirada. SO DIFÍCIL, però el català t'hi ajuda: és el grup 'ts' dit de cop, exactament el que ja fas al final de 'tots', 'gats' o 'potser'. L'única feina és traslladar-lo al començament de la síl·laba. També el tens a la zz de l'italià 'pizza' o a la z alemanya de 'Zeit'. La llengua queda plana darrere de les dents superiors, sense retroflexió i sense aire. | 字 caràcter, lletra |
| c difícil | sibilant alveolar | Africada alveolar sorda ASPIRADA. SO DIFÍCIL: la mateixa 'ts' de la z, però amb una bufada d'aire molt marcada, gairebé com un esternut contingut. No sona mai com la c de 'cel' ni com la de 'casa'. Parella mínima: 字 zì / 次 cì. | 菜 plat, verdura |
| s difícil | sibilant alveolar | Fricativa alveolar sorda. Aquí el català surt guanyant: la nostra s sorda de 'sol' o de 'passa' ja és predorsal i serveix tal com és. El que cal evitar és la s apical del castellà del nord, que a l'oïda xinesa sona a sh. I compte amb una altra cosa: no la sonoritzis mai com la s de 'casa' o de 'rosa' —en xinès aquesta s sempre és sorda, també entre vocals. Mantén la punta de la llengua baixa. | 三 tres |
韵母 · Finals
Les finals
37 finals repartides en quatre famílies. Una síl·laba xinesa pot no tenir inicial, però mai no es queda sense final.
Finals simples 单韵母 6
Les sis vocals bàsiques. La ü és l'única que no existeix en català; per fer-la, digues i i arrodoneix els llavis com per a u sense moure la llengua.
| Final | Com sona | Exemple |
|---|---|---|
| a | Vocal oberta central, idèntica a la a tònica de 'casa' o de 'mà'. Boca ben oberta i so estable, sense diftongar. Atenció a un reflex molt català: en xinès la a no es redueix mai a vocal neutra, ni tan sols en síl·laba àtona. Sempre és plena. | 爸 pare |
| o | Vocal mitjana posterior arrodonida. És la o tancada de 'boca' o de 'tot', mai la o oberta de 'sol' o de 'porta'. Després de b, p, m, f s'hi sent una u breu al davant: bo sona gairebé 'buo'. Llavis clarament arrodonits. | 波 ona |
| e | SO DIFÍCIL: no existeix ni en català ni en castellà. És una vocal mitjana posterior NO arrodonida. Truc: col·loca la boca com per dir o, però sense arrodonir gens els llavis, i emet una e relaxada amb la gola fluixa, com el 'eh' del dubte. No és mai la e de 'mes' ni la de 'nen'. I tampoc no és la vocal neutra de 'pare': la neutra es fa al mig de la boca i aquesta va clarament enrere. | 饿 tenir gana |
| i | Vocal tancada anterior, igual que la i de 'vida'. Llavis estirats. Compte: la lletra i escrita després de z, c, s, zh, ch, sh, r NO és aquesta vocal (mira la final apical). | 你 tu |
| u | Vocal tancada posterior arrodonida, igual que la u de 'lluna' o de 'dur', potser amb els llavis una mica més projectats endavant. | 五 cinc |
| ü | SO DIFÍCIL: no existeix ni en català ni en castellà. És una i amb els llavis arrodonits d'una u. Truc infal·lible: digues una i llarga i sostinguda i, sense moure la llengua ni un mil·límetre, arrodoneix els llavis com per xiular. Equival a la u francesa de 'tu' o a la ü alemanya de 'über'. Parella mínima essencial: 路 lù davant de 绿 lǜ. | 女 dona |
Finals especials 特殊韵母 2
Dos casos a part: la i apical, que només apareix després de z c s zh ch sh r (i que no sona com una i), i la final retroflexa er.
| Final | Com sona | Exemple |
|---|---|---|
| -i (apical) | SO DIFÍCIL: la i escrita després de z, c, s, zh, ch, sh, r no es pronuncia com una i. És un simple brunzit que allarga la consonant, amb la llengua quieta a la posició on ja era. A zi, ci, si és com allargar la s del grup 'ts'; a zhi, chi, shi, ri és un brunzit retroflex. No diguis mai 'si' per a 四. | 四 quatre |
| er | Vocal retroflexa. Emets una vocal neutra —la mateixa que ja fas a la a final de 'pare' o de 'casa'— i alhora cargoles la punta de la llengua cap enrere sense tocar res enlloc. La vocal neutra és patrimoni del català i aquí és or pur: només cal afegir-hi la retroflexió. És pràcticament la paraula anglesa 'er' o el final de 'butter' en anglès americà. Fa síl·laba tota sola i no porta mai inicial. | 二 dos |
Finals compostes 复韵母 13
Diftongs i triftongs. Es pronuncien en un sol cop de veu, sense separar les vocals com faria el català a «ra-ï-m».
| Final | Com sona | Exemple |
|---|---|---|
| ai | Diftong idèntic al de 'aire' o de 'mai'. Comença obert en a i tanca en i; el pes recau sobre la a. | 爱 amor, estimar |
| ei | Diftong com el de 'rei' o de 'remei'. Aquí la e sí que és una e tancada de debò, no la e velar del xinès ni la vocal neutra. | 杯 got, tassa |
| ao | Diftong com el 'au' de 'cau', 'taula' o 'causa'. Encara que s'escrigui amb o, el tancament va clarament cap a la u. | 好 bo |
| ou | Diftong que arrenca en una o i acaba en u. El tens fet i acabat al 'ou' de 'bou', 'pou' o 'jou', només que amb la o més tancada; també és l'anglès 'go'. No el pronunciïs com una o plana. | 都 tots, tots dos |
| ia | Diftong creixent igual al de 'piano' o 'diari'. La i és breu i fa de semiconsonant, no de nucli. | 家 casa, família |
| ie | Diftong com el de 'pietat' o el de 'client'. Important: en aquesta final la e sona com una e oberta normal, no com la e velar que fa aquesta lletra quan va sola. | 谢 agrair |
| ua | Diftong igual al de 'aigua' o de 'quatre'. La u és breu i llisca de seguida cap a la a. | 花 flor |
| uo | Diftong com el de 'quota' o el de 'aquós'. Llavis arrodonits des del bon començament. | 说 parlar, dir |
| üe | La vocal ü seguida d'una e oberta com la de 'nen'. S'escriu -ue després de j, q, x, y (jue, que, xue, yue) i conserva la dièresi després de l i n (lüè 略, nüè 虐). Arrodoneix els llavis des del primer instant. | 月 lluna, mes |
| iao | Triftong igual al de 'miau'. Recorre i, a i un tancament cap a u; la a és el nucli i és la que porta el to. | 小 petit |
| iou (-iu) | Triftong que sona 'i-o-u'. Quan hi ha inicial s'escriu abreujat -iu (liù, jiǔ, niú), però la o del mig se segueix sentint, sobretot en tercer i quart to. Sense inicial s'escriu you. | 六 sis |
| uai | Triftong igual al de 'Uruguai' o al de 'guaita'. La a central és el nucli. | 快 ràpid |
| uei (-ui) | Triftong que sona 'u-e-i'. Amb inicial s'escriu abreujat -ui (shuǐ, huì, guì), però es pronuncia amb la e al mig, sobretot en tercer i quart to. Sense inicial s'escriu wei. | 水 aigua |
Finals nasals 鼻韵母 16
Acaben en -n o en -ng. Distingir-les és rendible: 心 xīn i 星 xīng són paraules diferents i el català no fa aquesta diferència.
| Final | Com sona | Exemple |
|---|---|---|
| an | a oberta seguida de n alveolar, igual que a 'gran' o a 'tan'. Aquí la llengua sí que toca els alvèols en tancar la síl·laba. | 三 tres |
| en | La e relaxada del xinès seguida de n. No sona com el 'en' de 'tren': és molt més apagat, semblant a la terminació anglesa de 'taken'. La vocal neutra de 'pare' t'hi acosta molt: pensa-hi com una neutra amb n, no com una e plena. | 很 molt |
| in | i seguida de n alveolar, igual que a 'vint' o a la primera síl·laba de 'dinar'. Cap dificultat. | 心 cor |
| ün | La vocal ü seguida de n. Només existeix després de j, q, x —on s'escriu -un sense dièresi: jun, qun, xun— i en la forma sense inicial yun. En mandarí estàndard no hi ha ni lün ni nün. Mantén els llavis arrodonits fins al final. | 云 núvol |
| ian | COMPTE, parany ortogràfic: s'escriu amb a però es pronuncia 'ien'. 天 tiān sona 'tien', no pas 'tian'. El mateix passa a nián, qián i biàn. | 天 cel, dia |
| uan | u breu, a oberta i tancament en n, exactament com a 'quan'. Després de d, t, n, l, g, k, h, zh, ch, sh, r, z, c, s es pronuncia tal com s'escriu: duān, guān, zhuān, suàn. Després de j, q, x, y, en canvi, el que s'escriu -uan no és aquesta final, sinó üan. | 关 tancar |
| üan | COMPTE, parany doble: s'escriu -uan després de j, q, x, y, però la u és en realitat una ü i la a es tanca cap a e. 元 yuán sona aproximadament 'üen'. No ho confonguis amb el uan de guān. | 元 iuan (moneda) |
| uen (-un) | u seguida de la e relaxada i n. Amb inicial s'abreuja a -un (chūn, kùn, lùn), però conserva un ressò de e al mig. Sense inicial s'escriu wen. | 春 primavera |
| ang | a oberta amb tancament nasal VELAR: la llengua no toca les dents, el dors puja al vel del paladar. El català la té de sèrie al final de 'fang', 'sang' o 'banc'. Contrasta amb an: 三 sān davant de 上 shàng. | 忙 enfeinat |
| eng | La e relaxada amb tancament nasal velar. Sona apagada, semblant a l'anglès 'sung'. Contrasta amb en: 很 hěn davant de 冷 lěng. | 冷 fred |
| ing | i amb tancament nasal velar, com l'anglès 'sing'. Contrasta amb in: 心 xīn davant de 星 xīng. Aquí parteixes amb avantatge: el català ja té la nasal velar al final de 'fang' o 'sang', cosa que el castellà no té com a so propi. Només cal posar-la darrere d'una i i no deixar-la caure en n. | 明 brillant, clar |
| ong | S'escriu amb o, però la vocal és molt tancada, gairebé una u: 中 zhōng sona a prop de 'zhung'. Tancament nasal velar. | 中 centre, mig |
| iang | i breu seguida de ang sencer. Sense inicial s'escriu yang. No ho confonguis amb ian: 想 xiǎng davant de 显 xiǎn. | 想 pensar, voler |
| uang | u breu seguida de ang sencer. Sense inicial s'escriu wang. | 黄 groc |
| ueng (weng) | Final poc freqüent que només apareix SENSE inicial, escrita sempre weng. És una u breu més eng. | 翁 ancià |
| iong | Sona 'ü-ong': la i del començament s'arrodoneix per influència de la o. Sense inicial s'escriu yong. Només combina amb j, q, x i amb la forma sense inicial. | 熊 ós |
拼合表 · Combinacions
Quines combinacions existeixen
21 inicials per 37 finals donarien més de 750 síl·labes teòriques. El mandarí només en fa servir 406. Els buits són sistemàtics, no capritxosos: j, q i x només van davant d'i i ü; zh, ch, sh, r, z, c i s mai no van davant d'i veritable; i la f no admet cap final que comenci per i.
| Inicial | Síl·labes | Finals compatibles |
|---|---|---|
| b | 16 |
|
| p | 17 |
|
| m | 19 |
|
| f | 9 |
|
| d | 22 |
|
| t | 20 |
|
| n | 24 |
|
| l | 25 |
|
| g | 19 |
|
| k | 19 |
|
| h | 19 |
|
| j | 14 |
|
| q | 14 |
|
| x | 14 |
|
| zh | 20 |
|
| ch | 18 |
|
| sh | 19 |
|
| r | 14 |
|
| z | 17 |
|
| c | 16 |
|
| s | 16 |
|
| ∅ (sin inicial) | 35 |
|
Tens un text en xinès i en vols veure el pinyin síl·laba a síl·laba? El convertidor de hanzi a pinyin el transcriu sencer, i al vocabulari per temes cada paraula ve amb la transcripció i exemples d'ús.
规则 · Regles
Regles d'escriptura i sandhi tonal
La part que gairebé ningú no estudia i que separa un pinyin correcte d'un que delata el principiant. Són 19 regles, i totes caben en una tarda.
Regles d'escriptura 拼写规则
El pinyin no s'escriu tal com sona en tots els casos: hi ha abreviatures obligatòries i lletres que canvien de forma a principi de síl·laba.
-
ortografía
Sílabas sin inicial con i: la i se escribe y. i→yi, ia→ya, ie→ye, iao→yao, iou→you, ian→yan, in→yin, iang→yang, ing→ying, iong→yong. Ejemplos: 一 yī, 也 yě, 要 yào, 有 yǒu, 音 yīn, 英 yīng.
-
ortografía
Sílabas sin inicial con u: la u se escribe w. u→wu, ua→wa, uo→wo, uai→wai, uei→wei, uan→wan, uen→wen, uang→wang, ueng→weng. Ejemplos: 五 wǔ, 我 wǒ, 为 wèi, 万 wàn, 问 wèn, 王 wáng.
-
ortografía
Sílabas sin inicial con ü: se antepone y y se PIERDE la diéresis. ü→yu, üe→yue, üan→yuan, ün→yun. Ejemplos: 鱼 yú, 月 yuè, 远 yuǎn, 云 yún. La y y la w no son consonantes reales: son solo convenciones de escritura para que ninguna sílaba empiece por vocal débil.
-
ortografía
La regla de la diéresis: tras j, q, x, y la ü se escribe siempre u sin puntos, porque esas iniciales NUNCA se combinan con la u verdadera y no hay ambigüedad posible. Así ju = jü, qu = qü, xu = xü, yu = yü; y también juan = jüan, xue = xüe, qun = qün. En cambio, tras l y n sí hay contraste real y la diéresis es obligatoria: 路 lù (camino) frente a 绿 lǜ (verde); 努 nǔ (esforzarse) frente a 女 nǚ (mujer).
-
ortografía
Abreviaturas obligatorias cuando hay inicial: iou se escribe -iu (liù 六, jiǔ 九, niú 牛), uei se escribe -ui (shuǐ 水, huì 会, guì 贵) y uen se escribe -un (chūn 春, lùn 论, kùn 困). La vocal intermedia suprimida sigue oyéndose de forma atenuada, sobre todo en tercer y cuarto tono: liù no es 'liu' plano, sino casi 'lióu'.
-
ortografía
Colocación de la marca de tono: el orden de prioridad es a > o > e > i > u > ü. Si hay una a, la marca va sobre la a (hǎo, xiǎng). Si no hay a, va sobre la o o la e (guó, xiè, dōu). En los grupos iu y ui la marca va siempre sobre la ÚLTIMA vocal (liù, shuǐ, guī). Sobre la i, la marca sustituye al punto: nǐ, jī.
-
ortografía
Apóstrofo separador: se escribe un apóstrofo delante de toda sílaba que empiece por a, o o e cuando podría fundirse con la anterior. Ejemplos: 西安 Xī'ān (dos sílabas) frente a 先 xiān (una sola); 天安门 Tiān'ānmén; 海鸥 hǎi'ōu; 平安 píng'ān.
-
ortografía
Mayúsculas y unión de palabras: el pinyin se escribe por palabras, no sílaba a sílaba (péngyou, no péng you; Zhōngguórén, no Zhōng guó rén). Se usa mayúscula inicial en nombres propios y al principio de frase: 王丽 Wáng Lì, 北京 Běijīng, 西班牙 Xībānyá (España). Girona se transcribe 赫罗纳 Hèluónà.
Sandhi tonal: els tons que canvien 变调
Un to escrit no sempre és el to que es pronuncia. Aquestes quatre regles cobreixen gairebé tots els canvis de la parla real.
-
sandhi
Tercer tono + tercer tono: cuando dos terceros tonos van seguidos, el PRIMERO se pronuncia como segundo tono. 你好 se escribe nǐ hǎo pero se dice ní hǎo; 很好 hěn hǎo → hén hǎo; 可以 kěyǐ → kéyǐ; 我想 wǒ xiǎng → wó xiǎng. IMPORTANTE: el cambio es solo de pronunciación, la escritura conserva siempre el tercer tono original.
-
sandhi
Medio tercer tono (半三声): un tercer tono seguido de primero, segundo, cuarto o neutro NO rebota hacia arriba; se queda bajo y solo desciende. 好吃 hǎochī, 老师 lǎoshī, 很忙 hěn máng, 请问 qǐngwèn, 我们 wǒmen → el primer elemento suena grave y plano. Este es el caso más frecuente en el habla real: el tercer tono completo en V solo aparece aislado o al final de frase.
-
sandhi
Tres terceros tonos seguidos: se agrupan según el sentido. 我很好 wǒ hěn hǎo se pronuncia wǒ hén hǎo (medio tercer tono + segundo + tercero) o wó hén hǎo en habla rápida; 展览馆 zhǎnlǎnguǎn → zhánlánguǎn.
-
sandhi
La partícula 不 bù: se pronuncia bú (segundo tono) cuando le sigue un CUARTO tono. 不是 bú shì (no ser), 不要 bú yào (no querer), 不对 bú duì (incorrecto), 不去 bú qù (no ir). Ante primero, segundo y tercer tono mantiene bù: 不吃 bù chī, 不来 bù lái, 不好 bù hǎo. Entre dos elementos iguales o en formas lexicalizadas pasa a neutro: 对不起 duìbuqǐ, 差不多 chàbuduō.
-
sandhi
El numeral 一 yī: aislado, al contar, en números de teléfono, en ordinales, en los nombres de los meses y como última sílaba conserva el primer tono (一 yī, 第一 dìyī, 一月 yīyuè, 十一 shíyī). Ante un CUARTO tono pasa a yí: 一个 yí ge, 一样 yíyàng, 一定 yídìng, 一半 yíbàn. Ante primero, segundo o tercer tono pasa a yì: 一天 yìtiān, 一年 yìnián, 一起 yìqǐ, 一点 yìdiǎn.
Pronunciació: allò que costa més 发音难点
Els tres punts on un catalanoparlant perd intel·ligibilitat, per ordre d'importància.
-
pronunciación
Los tres bloques que más cuestan al hispanohablante, ordenados por punto de articulación de delante hacia atrás: (1) z, c, s → lengua plana detrás de los dientes superiores, sonido 'ts'; (2) j, q, x → punta de la lengua detrás de los DIENTES INFERIORES, dorso contra el paladar, labios estirados; (3) zh, ch, sh, r → punta de la lengua enroscada hacia atrás contra el paladar duro. Practica siempre en tríos: zi-ji-zhi, ci-qi-chi, si-xi-shi.
-
pronunciación
Aspiración: en chino la oposición b/p, d/t, g/k, j/q, zh/ch, z/c NO es sonoro frente a sordo (como en español), sino SIN aire frente a CON aire. Todas son sordas. Truco de clase: sostén una hoja de papel delante de la boca; con p, t, k, q, ch, c debe agitarse claramente; con b, d, g, j, zh, z debe quedarse quieta.
-
pronunciación
Distinciones nasales rentables: -n final (lengua tocando los alvéolos) frente a -ng final (dorso contra el velo, lengua sin tocar los dientes). Pares para practicar: 心 xīn / 星 xīng, 很 hěn / 横 héng, 山 shān / 上 shàng, 人 rén / 仍 réng. El español no distingue estas dos nasales a final de sílaba, así que hay que entrenarlas conscientemente.
Erhua, caselles buides i inventari 其他
Tres apunts que expliquen per què la taula té la forma que té.
-
erhua (儿化)
En el mandarín estándar del norte, y muy especialmente en Pekín, algunas sílabas añaden un sufijo retroflejo 儿 -r que se escribe pegado: 花儿 huār, 哪儿 nǎr, 一点儿 yìdiǎnr, 玩儿 wánr. Modifica la final: 玩儿 wánr pierde la -n y suena 'wár'. No es obligatorio para un estudiante: el mandarín del sur y de Taiwán lo usa muy poco.
-
nota sobre las casillas vacías
No todas las iniciales admiten todas las finales, y esas ausencias son sistemáticas, no caprichosas: j, q, x solo aparecen ante i y ü; zh, ch, sh, r, z, c, s nunca aparecen ante i ni ü verdaderas; f no combina con ninguna final que empiece por i; sh no combina con -ong; y la final ueng solo existe sin inicial (weng). Conocer los huecos evita inventar sílabas inexistentes como 'fi', 'zü', 'shong' o pronunciar ji con jota española.
-
inventario total
21 iniciales x 37 finales darían más de 750 combinaciones teóricas, pero el mandarín estándar solo usa unas 400 sílabas sin tono y algo más de 1.300 con tono. Esa escasez es la causa directa de la enorme cantidad de homófonos del chino y explica por qué el sistema de escritura con caracteres sigue siendo imprescindible para desambiguar.
拼音常见问题
Preguntes freqüents sobre el pinyin
Què és exactament el pinyin?
És el sistema oficial de transcripció del xinès mandarí a l'alfabet llatí, adoptat el 1958 i recollit a la norma ISO 7098. No substitueix els caràcters: serveix per indicar la pronunciació, per escriure xinès amb el teclat i per ordenar diccionaris. Un text real en xinès s'escriu sempre amb hanzi.
Quants sons cal aprendre en xinès?
Menys dels que sembla. El mandarí té 21 inicials i 37 finals, que només es combinen de 406 maneres possibles. Això dóna unes 400 síl·labes diferents i una mica més de 1.300 comptant els tons. És un inventari tancat: quan el domines, pots pronunciar qualsevol paraula de l'idioma.
Per què la b del pinyin no sona com la b catalana?
Perquè en xinès les parelles b/p, d/t, g/k, j/q, zh/ch i z/c no oposen sonor i sord, com en català, sinó sense aspiració i amb aspiració. Totes són sordes. La b de 八 bā s'assembla més a la p de «papa» pronunciada sense deixar anar aire, i la p de 怕 pà porta una bufada forta.
Quan s'escriu ü amb dièresi i quan sense?
Després de j, q, x i y la dièresi s'omet sempre, perquè aquestes inicials no es combinen mai amb la u veritable i no hi ha cap ambigüitat: ju, qu, xu, yu es llegeixen jü, qü, xü, yü. Després de l i n la dièresi és obligatòria perquè sí que hi ha contrast real: 路 lù és camí i 绿 lǜ és verd.
És veritat que els tons canvien quan es parla?
Sí, i és el que més despista al principi. Dos tercers tons seguits fan que el primer es pronunciï com a segon ( 你好 s'escriu nǐ hǎo i es diu ní hǎo), 不 passa a bú davant d'un quart to, i 一 alterna entre yī, yí i yì segons el que vingui al darrere. L'escriptura conserva sempre el to original.
Quant es triga a dominar la pronunciació?
Amb classes regulars, la majoria d'alumnes adults controla els quatre tons i les inicials fàcils en tres o quatre setmanes. Els blocs difícils (zh ch sh r, j q x, z c s) necessiten un parell de mesos de correcció constant: és justament la part que no s'aprèn amb una aplicació, perquè cal que algú t'escolti.
La pronunciació és l'única cosa que no s'aprèn sol
Pots memoritzar aquesta taula sencera i continuar dient ji amb jota castellana sense adonar-te'n, perquè ningú no et corregeix. A classe l'ordre és sempre el mateix: primer els tons, després les inicials fàcils i al final els tres blocs durs, en parells mínims i en veu alta. Les classes es fan en català o en castellà, així que cada so xinès s'explica a partir del que ja tens.