家人
El bloc «Família i persones» aplega 28 paraules de nivell HSK 1. Cadascuna porta el seu hanzi, el pinyin amb tons, la traducció, la categoria gramatical i dues frases d'exemple: 56 frases en total i 28 notes d'ús escrites pensant en on se sol fallar.
Aquest bloc reuneix el vocabulari de l'HSK 1 per parlar de la família i de les persones: els membres de la casa, les professions més habituals i les paraules per dir quants són i com són. Aprendràs a fer servir els dos classificadors imprescindibles per comptar persones, 个 (general) i 口 (membres d'una família), i el verb 有 amb la seva negació irregular 没有. En acabar podràs presentar la teva família i dir quantes persones viuen a casa teva.
复习 · Repàs
Tapa amb la mà la columna de la traducció i baixa fila a fila. Quan no en falli cap, fes-ho a l'inrevés: de la traducció al xinès, que és el que costa de debò.
| Hanzi | Pinyin | Traducció | Categoria |
|---|---|---|---|
| 家 | casa; família; llar | substantiu | |
| 爸爸 | pare; papa | substantiu | |
| 妈妈 | mare; mama | substantiu | |
| 哥哥 | germà gran | substantiu | |
| 姐姐 | germana gran | substantiu | |
| 弟弟 | germà petit | substantiu | |
| 妹妹 | germana petita | substantiu | |
| 儿子 | fill | substantiu | |
| 女儿 | filla | substantiu | |
| 女 | femení; de dona | adjectiu | |
| 男 | masculí; d'home | adjectiu | |
| 孩子 | nen; fill | substantiu | |
| 医生 | metge; metgessa | substantiu | |
| 老师 | professor; professora; mestre | substantiu | |
| 学生 | estudiant; alumne | substantiu | |
| 朋友 | amic; amiga | substantiu | |
| 同学 | company de classe | substantiu | |
| 先生 | senyor; marit | substantiu | |
| 小姐 | senyoreta | substantiu | |
| 大 | gran (de mida); gran (d'edat) | adjectiu | |
| 小 | petit (de mida); petit (d'edat) | adjectiu | |
| 多 | molt; molts | adjectiu | |
| 少 | poc; pocs | adjectiu | |
| 有 | tenir; haver-hi | verb | |
| 没有 | no tenir; no haver-hi | verb | |
| 几 | quants; uns quants | numeral | |
| 和 | i | conjunció | |
| 个 | classificador general (unitat) | classificador |
词语 · Paraula per paraula
On veus el botó d'altaveu hi ha un àudio de pronunciació, generat amb síntesi de veu, no gravat per la professora. Serveix per fixar la síl·laba i el to, però la referència definitiva és sentir una persona: això es treballa a classe.
casa; família; llar
Compte: Una sola paraula per a "casa" i "família". Darrere d'un pronom no s'hi posa 的 : 我家 (casa meva, la meva família), i no pas 我的家 en la parla corrent. Per comptar els membres d'una família es fa servir el classificador 口 : 我家有五口人。
我家有五口人。
A casa meva som cinc.
爸爸和妈妈都在家。
El papa i la mama són tots dos a casa.
pare; papa
Compte: Paraula reduplicada: la segona síl·laba es pronuncia en to neutre. És col·loquial i afectuosa, com "papa". A diferència del català, també s'usa per parlar-ne en tercera persona sense cap possessiu: 爸爸在家吗？
我爸爸是老师。
El meu pare és professor.
爸爸在家吗？
El papa és a casa?
mare; mama
Compte: Igual que 爸爸 : segona síl·laba en to neutre. Compte amb els tons, perquè 妈 (mā) només es distingeix de 马 (mǎ, cavall) pel to.
我妈妈是医生。
La meva mare és metgessa.
妈妈有两个孩子。
La mama té dos fills.
germà gran
Compte: El xinès no té cap paraula genèrica per a "germà": cal precisar si és gran ( 哥哥 ) o petit ( 弟弟 ). Es compta amb 个 : 一个哥哥 yí ge gēge.
我有一个哥哥。
Tinc un germà gran.
我哥哥是学生。
El meu germà gran és estudiant.
germana gran
Compte: S'escriu jiějie, però, com que és una síl·laba de tercer to seguida de síl·laba neutra, el tercer to es pronuncia "a mitges": només la part baixa, sense la pujada final. La germana petita és 妹妹 .
她是我姐姐。
Ella és la meva germana gran.
我姐姐有一个女儿。
La meva germana gran té una filla.
germà petit
Compte: Segona síl·laba neutra. Amb 哥哥 , 姐姐 i 妹妹 forma el sistema de quatre paraules que el xinès fa servir obligatòriament en lloc de "germà/germana".
我弟弟六岁。
El meu germà petit té sis anys.
弟弟和妹妹都在家。
El meu germà petit i la meva germana petita són tots dos a casa.
germana petita
Compte: Segona síl·laba neutra. A més del sexe, cal tenir en compte l'edat relativa: si és més gran que tu es diu 姐姐 i, si és més petita, 妹妹 .
我有一个妹妹。
Tinc una germana petita.
我妹妹是学生。
La meva germana petita és estudiant.
fill
Compte: 子 es pronuncia en to neutre (zi). Es compta amb 个 : 两个儿子 liǎng ge érzi. Per dir "dos" davant d'un classificador s'usa 两 , i no pas 二 .
他有一个儿子。
Ell té un fill.
我的儿子七岁。
El meu fill té set anys.
filla
Compte: En pinyin s'escriu amb apòstrof (nǚ'ér) perquè no es llegeixi com una sola síl·laba. La ü de nǚ es pronuncia com la u francesa de "tu": és un so que no existeix ni en català ni en castellà.
她有两个女儿。
Ella té dues filles.
我女儿是学生。
La meva filla és estudiant.
femení; de dona
Compte: Gairebé mai no apareix sola: forma paraules ( 女儿 filla, 女人 dona, 女孩子 nena) o va davant d'una professió ( 女老师 professora). Per dir "és una dona" s'usa 是 + 女 + 的 : 她是女的。
我们家有三个女孩子。
A casa nostra hi ha tres nenes.
这个医生是女的。
Aquest metge és una dona.
masculí; d'home
Compte: Contrapartida de 女 i amb el mateix comportament: 男人 (home), 男孩子 (nen), 男老师 (professor). Tampoc no s'usa sola com a subjecte.
这个学生是男的。
Aquest estudiant és un noi.
我家有两个男孩子。
A casa meva hi ha dos nens.
nen; fill
Compte: 子 en to neutre. Serveix tant per a "nen" (per edat) com per a "fill" (per parentiu), igual que en català quan diem "tenen tres criatures". Classificador: 个 .
他们有三个孩子。
Ells tenen tres fills.
这个孩子很小。
Aquest nen és molt petit.
metge; metgessa
Compte: Forma invariable per a home i dona: el xinès no marca el gènere en els substantius. Amb les professions s'usa 是 sense article: 我妈妈是医生 ("la meva mare és metgessa", mai "una metgessa").
我妈妈是医生。
La meva mare és metgessa.
那个医生很好。
Aquell metge és molt bo.
professor; professora; mestre
Compte: També s'usa com a tractament respectuós darrere del cognom: 李老师 (professor Li). És normal adreçar-se al professor dient-li 老师 tot sol, una cosa que en català sonaria estranya.
她是我的汉语老师。
Ella és la meva professora de xinès.
我们有两个老师。
Tenim dos professors.
estudiant; alumne
Compte: La segona síl·laba va en to neutre (xuésheng), encara que al diccionari el caràcter 生 aparegui com a shēng. Val per a qualsevol nivell educatiu, de primària a la universitat.
我是学生。
Soc estudiant.
我们家有两个学生。
A casa nostra hi ha dos estudiants.
amic; amiga
Compte: Segona síl·laba neutra (you, no yǒu). Compte: 女朋友 i 男朋友 volen dir "xicota" i "xicot", no pas "amiga" i "amic".
他是我的好朋友。
Ell és un bon amic meu.
我有很多朋友。
Tinc molts amics.
company de classe
Compte: Literalment "el qui estudia junt ( 同 ) amb tu". El professor també l'usa per adreçar-se als alumnes: 同学们好！
他是我的同学。
Ell és el meu company de classe.
我和我的同学都是学生。
El meu company de classe i jo som tots dos estudiants.
senyor; marit
Compte: Segona síl·laba neutra. Va SEMPRE darrere del cognom: 李先生 (senyor Li), mai davant com en català. En context familiar vol dir també "marit": 我先生 (el meu marit).
李先生有两个孩子。
El senyor Li té dos fills.
我先生是老师。
El meu marit és professor.
senyoreta
Compte: També va darrere del cognom: 王小姐 . Com que són dos tercers tons seguits, a la pràctica es pronuncia xiáojiě. Atenció: a la Xina continental, fer-lo servir tot sol per cridar una desconeguda pot sonar ofensiu; és preferible el cognom o 女士 . A Taiwan i Hong Kong és del tot normal.
这是李小姐。
Aquesta és la senyoreta Li.
王小姐是医生。
La senyoreta Wang és metgessa.
gran (de mida); gran (d'edat)
Compte: En xinès els adjectius funcionen com a verbs: no s'hi posa 是 . Es diu 他家很大 (casa seva és gran), no pas 他家是大 . Aplicat a persones indica l'edat: 多大？ = quants anys té?
他的家很大。
Casa seva és molt gran.
你儿子多大？
Quants anys té el teu fill?
petit (de mida); petit (d'edat)
Compte: Contrari de 大 i també verb estatiu: 他们家很小 . Davant d'un cognom forma un tractament afectuós entre coneguts: 小李 (el Li jove).
我妹妹很小。
La meva germana petita és molt menuda.
他们家很小。
Casa seva és molt petita.
molt; molts
Compte: Davant d'un substantiu necessita suport: es diu 很多朋友 (molts amics), no pas 多朋友 . En preguntes sobre quantitat o edat es combina amb una altra paraula: 多大？多少？
我们家人很多。
A casa nostra som molts.
你女儿多大？
Quants anys té la teva filla?
poc; pocs
Compte: Contrari de 多 . Com 多 , normalment va darrere del substantiu i amb 很 : 我的朋友很少 (tinc pocs amics), literalment "els meus amics són pocs".
我的朋友很少。
Tinc pocs amics.
我的中国朋友很少。
Tinc pocs amics xinesos.
tenir; haver-hi
Compte: Cobreix "tenir" i "haver-hi": 我有 (jo tinc), 我家有五口人 (a casa meva som cinc). Quan el segueix una altra síl·laba de tercer to, es pronuncia en segon to per sandhi: 有五 sona yóu wǔ.
我有两个孩子。
Tinc dos fills.
你家有几口人？
Quants sou a casa teva?
no tenir; no haver-hi
Compte: És l'única negació possible de 有 : MAI no es diu 不有 . En la parla ràpida s'abreuja a 没 : 我没妹妹 . Per als altres verbs en present, la negació normal continua sent 不 ( 不是 bú shì).
我没有妹妹。
No tinc germanes petites.
他没有孩子。
Ell no té fills.
quants; uns quants
Compte: Pregunta per quantitats que se suposen petites (menys de deu) i SEMPRE porta classificador al darrere: 几个人 , 几口人 . Per a quantitats grans s'usa 多少 , que no necessita classificador.
你家有几个人？
Quantes persones hi ha a casa teva?
你有几个朋友？
Quants amics tens?
i
Compte: Uneix substantius o pronoms, no pas dues frases senceres. "Treballo i estudio" NO es diu amb 和 . Sol anar acompanyada de 都 quan el subjecte és doble: 爸爸和妈妈都是老师。
爸爸和妈妈都是老师。
El meu pare i la meva mare són tots dos professors.
我和我的朋友是同学。
El meu amic i jo som companys de classe.
classificador general (unitat)
Compte: El classificador més usat i el que serveix per a les persones: 一个人 , 两个孩子 , 三个老师 . En la parla real es pronuncia en to neutre (yí ge, liǎng ge). En xinès no es pot posar un número directament davant del substantiu: cal intercalar-hi un classificador. Per als membres d'una família es prefereix 口 : 我家有四口人 (a casa som quatre), mentre que 我家有四个人 sona a "ara mateix hi ha quatre persones a casa meva".
我有一个哥哥。
Tinc un germà gran.
这个人是我的老师。
Aquesta persona és el meu professor.
继续 · Continuar
Torna a l'índex de vocabulari per temes, repassa què es demana al nivell HSK 1, escolta els diàlegs amb àudio o comprova un so a la taula de pinyin.
常见问题
Són 28 paraules de nivell HSK 1, amb 56 frases d'exemple i 28 notes d'ús. Es poden estudiar en dues o tres sessions, però convé repartir-les en uns quants dies perquè aguantin a la memòria.
En l'ordre en què són. La llista no és alfabètica: va del més freqüent i més fàcil de pronunciar al que demana una mica de gramàtica. Si una paraula se't resisteix, marca-la i torna-hi l'endemà en comptes d'encallar-t'hi.
Per avisar-te d'on s'equivoca gairebé tothom: el classificador que demana un substantiu, la diferència entre dues paraules que es tradueixen igual o la posició que ocupa un adverbi dins la frase. És la part que no surt en un diccionari bilingüe.
Sí, com a base de vocabulari de l'HSK 1. L'examen hi afegeix comprensió oral i lectura de frases senceres, així que convé combinar-la amb diàlegs i simulacres. A Catalunya les convocatòries les coordina la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Universitat de Girona és una de les seus.
Vols que et corregeixi la pronunciació? Aquestes paraules es fixen de debò quan algú te les sent dir i t'ajusta el to al moment. Escriu-me i ho veiem en una classe de prova.