家人
El bloc «Família i persones» aplega 28 paraules de nivell HSK 1. Cadascuna porta el seu hanzi, el pinyin amb tons, la traducció, la categoria gramatical i dues frases d'exemple: 56 frases en total i 28 notes d'ús escrites pensant en on se sol fallar.
Aquest bloc reuneix el vocabulari de l'HSK 1 per parlar de la família i de les persones: els membres de la casa, les professions més habituals i les paraules per dir quants són i com són. Aprendràs a fer servir els dos classificadors imprescindibles per comptar persones, 个 (general) i 口 (membres d'una família), i el verb 有 amb la seva negació irregular 没有. En acabar podràs presentar la teva família i dir quantes persones viuen a casa teva.
复习 · Repàs
Tapa amb la mà la columna de la traducció i baixa fila a fila. Quan no en falli cap, fes-ho a l'inrevés: de la traducció al xinès, que és el que costa de debò.
| Hanzi | Pinyin | Traducció | Categoria |
|---|---|---|---|
| 家 | casa; família; llar | substantiu | |
| 爸爸 | pare; papa | substantiu | |
| 妈妈 | mare; mama | substantiu | |
| 哥哥 | germà gran | substantiu | |
| 姐姐 | germana gran | substantiu | |
| 弟弟 | germà petit | substantiu | |
| 妹妹 | germana petita | substantiu | |
| 儿子 | fill | substantiu | |
| 女儿 | filla | substantiu | |
| 女 | femení; de dona | adjectiu | |
| 男 | masculí; d'home | adjectiu | |
| 孩子 | nen; fill | substantiu | |
| 医生 | metge; metgessa | substantiu | |
| 老师 | professor; professora; mestre | substantiu | |
| 学生 | estudiant; alumne | substantiu | |
| 朋友 | amic; amiga | substantiu | |
| 同学 | company de classe | substantiu | |
| 先生 | senyor; marit | substantiu | |
| 小姐 | senyoreta | substantiu | |
| 大 | gran (de mida); gran (d'edat) | adjectiu | |
| 小 | petit (de mida); petit (d'edat) | adjectiu | |
| 多 | molt; molts | adjectiu | |
| 少 | poc; pocs | adjectiu | |
| 有 | tenir; haver-hi | verb | |
| 没有 | no tenir; no haver-hi | verb | |
| 几 | quants; uns quants | numeral | |
| 和 | i | conjunció | |
| 个 | classificador general (unitat) | classificador |
词语 · Paraula per paraula
On veus el botó d'altaveu hi ha un àudio de pronunciació, generat amb síntesi de veu, no gravat per la professora. Serveix per fixar la síl·laba i el to, però la referència definitiva és sentir una persona: això es treballa a classe.
casa; família; llar
Compte: Una sola paraula per a "casa" i "família". Darrere d'un pronom no s'hi posa 的: 我家 (casa meva, la meva família), i no pas 我的家 en la parla corrent. Per comptar els membres d'una família es fa servir el classificador 口: 我家有五口人。
我家有五口人。
A casa meva som cinc.
爸爸和妈妈都在家。
El papa i la mama són tots dos a casa.
pare; papa
Compte: Paraula reduplicada: la segona síl·laba es pronuncia en to neutre. És col·loquial i afectuosa, com "papa". A diferència del català, també s'usa per parlar-ne en tercera persona sense cap possessiu: 爸爸在家吗？
我爸爸是老师。
El meu pare és professor.
爸爸在家吗？
El papa és a casa?
mare; mama
Compte: Igual que 爸爸: segona síl·laba en to neutre. Compte amb els tons, perquè 妈 (mā) només es distingeix de 马 (mǎ, cavall) pel to.
我妈妈是医生。
La meva mare és metgessa.
妈妈有两个孩子。
La mama té dos fills.
germà gran
Compte: El xinès no té cap paraula genèrica per a "germà": cal precisar si és gran (哥哥) o petit (弟弟). Es compta amb 个: 一个哥哥 yí ge gēge.
我有一个哥哥。
Tinc un germà gran.
我哥哥是学生。
El meu germà gran és estudiant.
germana gran
Compte: S'escriu jiějie, però, com que és una síl·laba de tercer to seguida de síl·laba neutra, el tercer to es pronuncia "a mitges": només la part baixa, sense la pujada final. La germana petita és 妹妹.
她是我姐姐。
Ella és la meva germana gran.
我姐姐有一个女儿。
La meva germana gran té una filla.
germà petit
Compte: Segona síl·laba neutra. Amb 哥哥, 姐姐 i 妹妹 forma el sistema de quatre paraules que el xinès fa servir obligatòriament en lloc de "germà/germana".
我弟弟六岁。
El meu germà petit té sis anys.
弟弟和妹妹都在家。
El meu germà petit i la meva germana petita són tots dos a casa.
germana petita
Compte: Segona síl·laba neutra. A més del sexe, cal tenir en compte l'edat relativa: si és més gran que tu es diu 姐姐 i, si és més petita, 妹妹.
我有一个妹妹。
Tinc una germana petita.
我妹妹是学生。
La meva germana petita és estudiant.
fill
Compte: 子 es pronuncia en to neutre (zi). Es compta amb 个: 两个儿子 liǎng ge érzi. Per dir "dos" davant d'un classificador s'usa 两, i no pas 二.
他有一个儿子。
Ell té un fill.
我的儿子七岁。
El meu fill té set anys.
filla
Compte: En pinyin s'escriu amb apòstrof (nǚ'ér) perquè no es llegeixi com una sola síl·laba. La ü de nǚ es pronuncia com la u francesa de "tu": és un so que no existeix ni en català ni en castellà.
她有两个女儿。
Ella té dues filles.
我女儿是学生。
La meva filla és estudiant.
femení; de dona
Compte: Gairebé mai no apareix sola: forma paraules (女儿 filla, 女人 dona, 女孩子 nena) o va davant d'una professió (女老师 professora). Per dir "és una dona" s'usa 是 + 女 + 的: 她是女的。
我们家有三个女孩子。
A casa nostra hi ha tres nenes.
这个医生是女的。
Aquest metge és una dona.
masculí; d'home
Compte: Contrapartida de 女 i amb el mateix comportament: 男人 (home), 男孩子 (nen), 男老师 (professor). Tampoc no s'usa sola com a subjecte.
这个学生是男的。
Aquest estudiant és un noi.
我家有两个男孩子。
A casa meva hi ha dos nens.
nen; fill
Compte: 子 en to neutre. Serveix tant per a "nen" (per edat) com per a "fill" (per parentiu), igual que en català quan diem "tenen tres criatures". Classificador: 个.
他们有三个孩子。
Ells tenen tres fills.
这个孩子很小。
Aquest nen és molt petit.
metge; metgessa
Compte: Forma invariable per a home i dona: el xinès no marca el gènere en els substantius. Amb les professions s'usa 是 sense article: 我妈妈是医生 ("la meva mare és metgessa", mai "una metgessa").
我妈妈是医生。
La meva mare és metgessa.
那个医生很好。
Aquell metge és molt bo.
professor; professora; mestre
Compte: També s'usa com a tractament respectuós darrere del cognom: 李老师 (professor Li). És normal adreçar-se al professor dient-li 老师 tot sol, una cosa que en català sonaria estranya.
她是我的汉语老师。
Ella és la meva professora de xinès.
我们有两个老师。
Tenim dos professors.
estudiant; alumne
Compte: La segona síl·laba va en to neutre (xuésheng), encara que al diccionari el caràcter 生 aparegui com a shēng. Val per a qualsevol nivell educatiu, de primària a la universitat.
我是学生。
Soc estudiant.
我们家有两个学生。
A casa nostra hi ha dos estudiants.
amic; amiga
Compte: Segona síl·laba neutra (you, no yǒu). Compte: 女朋友 i 男朋友 volen dir "xicota" i "xicot", no pas "amiga" i "amic".
他是我的好朋友。
Ell és un bon amic meu.
我有很多朋友。
Tinc molts amics.
company de classe
Compte: Literalment "el qui estudia junt (同) amb tu". El professor també l'usa per adreçar-se als alumnes: 同学们好！
他是我的同学。
Ell és el meu company de classe.
我和我的同学都是学生。
El meu company de classe i jo som tots dos estudiants.
senyor; marit
Compte: Segona síl·laba neutra. Va SEMPRE darrere del cognom: 李先生 (senyor Li), mai davant com en català. En context familiar vol dir també "marit": 我先生 (el meu marit).
李先生有两个孩子。
El senyor Li té dos fills.
我先生是老师。
El meu marit és professor.
senyoreta
Compte: També va darrere del cognom: 王小姐. Com que són dos tercers tons seguits, a la pràctica es pronuncia xiáojiě. Atenció: a la Xina continental, fer-lo servir tot sol per cridar una desconeguda pot sonar ofensiu; és preferible el cognom o 女士. A Taiwan i Hong Kong és del tot normal.
这是李小姐。
Aquesta és la senyoreta Li.
王小姐是医生。
La senyoreta Wang és metgessa.
gran (de mida); gran (d'edat)
Compte: En xinès els adjectius funcionen com a verbs: no s'hi posa 是. Es diu 他家很大 (casa seva és gran), no pas 他家是大. Aplicat a persones indica l'edat: 多大？= quants anys té?
他的家很大。
Casa seva és molt gran.
你儿子多大？
Quants anys té el teu fill?
petit (de mida); petit (d'edat)
Compte: Contrari de 大 i també verb estatiu: 他们家很小. Davant d'un cognom forma un tractament afectuós entre coneguts: 小李 (el Li jove).
我妹妹很小。
La meva germana petita és molt menuda.
他们家很小。
Casa seva és molt petita.
molt; molts
Compte: Davant d'un substantiu necessita suport: es diu 很多朋友 (molts amics), no pas 多朋友. En preguntes sobre quantitat o edat es combina amb una altra paraula: 多大？多少？
我们家人很多。
A casa nostra som molts.
你女儿多大？
Quants anys té la teva filla?
poc; pocs
Compte: Contrari de 多. Com 多, normalment va darrere del substantiu i amb 很: 我的朋友很少 (tinc pocs amics), literalment "els meus amics són pocs".
我的朋友很少。
Tinc pocs amics.
我的中国朋友很少。
Tinc pocs amics xinesos.
tenir; haver-hi
Compte: Cobreix "tenir" i "haver-hi": 我有 (jo tinc), 我家有五口人 (a casa meva som cinc). Quan el segueix una altra síl·laba de tercer to, es pronuncia en segon to per sandhi: 有五 sona yóu wǔ.
我有两个孩子。
Tinc dos fills.
你家有几口人？
Quants sou a casa teva?
no tenir; no haver-hi
Compte: És l'única negació possible de 有: MAI no es diu 不有. En la parla ràpida s'abreuja a 没: 我没妹妹. Per als altres verbs en present, la negació normal continua sent 不 (不是 bú shì).
我没有妹妹。
No tinc germanes petites.
他没有孩子。
Ell no té fills.
quants; uns quants
Compte: Pregunta per quantitats que se suposen petites (menys de deu) i SEMPRE porta classificador al darrere: 几个人, 几口人. Per a quantitats grans s'usa 多少, que no necessita classificador.
你家有几个人？
Quantes persones hi ha a casa teva?
你有几个朋友？
Quants amics tens?
i
Compte: Uneix substantius o pronoms, no pas dues frases senceres. "Treballo i estudio" NO es diu amb 和. Sol anar acompanyada de 都 quan el subjecte és doble: 爸爸和妈妈都是老师。
爸爸和妈妈都是老师。
El meu pare i la meva mare són tots dos professors.
我和我的朋友是同学。
El meu amic i jo som companys de classe.
classificador general (unitat)
Compte: El classificador més usat i el que serveix per a les persones: 一个人, 两个孩子, 三个老师. En la parla real es pronuncia en to neutre (yí ge, liǎng ge). En xinès no es pot posar un número directament davant del substantiu: cal intercalar-hi un classificador. Per als membres d'una família es prefereix 口: 我家有四口人 (a casa som quatre), mentre que 我家有四个人 sona a "ara mateix hi ha quatre persones a casa meva".
我有一个哥哥。
Tinc un germà gran.
这个人是我的老师。
Aquesta persona és el meu professor.
继续 · Continuar
Torna a l'índex de vocabulari per temes, repassa què es demana al nivell HSK 1, escolta els diàlegs amb àudio o comprova un so a la taula de pinyin.
常见问题
Són 28 paraules de nivell HSK 1, amb 56 frases d'exemple i 28 notes d'ús. Es poden estudiar en dues o tres sessions, però convé repartir-les en uns quants dies perquè aguantin a la memòria.
En l'ordre en què són. La llista no és alfabètica: va del més freqüent i més fàcil de pronunciar al que demana una mica de gramàtica. Si una paraula se't resisteix, marca-la i torna-hi l'endemà en comptes d'encallar-t'hi.
Per avisar-te d'on s'equivoca gairebé tothom: el classificador que demana un substantiu, la diferència entre dues paraules que es tradueixen igual o la posició que ocupa un adverbi dins la frase. És la part que no surt en un diccionari bilingüe.
Sí, com a base de vocabulari de l'HSK 1. L'examen hi afegeix comprensió oral i lectura de frases senceres, així que convé combinar-la amb diàlegs i simulacres. A Catalunya les convocatòries les coordina la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Universitat de Girona és una de les seus.
Vols que et corregeixi la pronunciació? Aquestes paraules es fixen de debò quan algú te les sent dir i t'ajusta el to al moment. És el que fem a les classes particulars de xinès a Girona i en línia: escriu-me i ho veiem en una classe de prova.