Anar al contingut principal
Nadia Zhang Professora de xinès · Girona

食物和饮料 shíwù hé yǐnliào

Menjar i beguda en xinès (HSK 1)

El bloc «Menjar i beguda» aplega 20 paraules de nivell HSK 1. Cadascuna porta el seu hanzi, el pinyin amb tons, la traducció, la categoria gramatical i dues frases d'exemple: 40 frases en total i 20 notes d'ús escrites pensant en on se sol fallar.

En aquest bloc aprendràs el vocabulari bàsic de l'HSK 1 per parlar de menjar i beguda: què menges, què beus i com demanar-ho. Hi trobaràs els aliments més habituals (arròs, verdura, fruita, poma), les begudes fonamentals (aigua i te) i les paraules que et calen dins d'un restaurant xinès: comprar, diners, «iuan» col·loquial, molt, poc i l'imprescindible 好吃. També practicaràs les dues maneres d'expressar desig (想 i 要) i les dues negacions del xinès (不 i 没), que funcionen de manera diferent.

复习 · Repàs

Taula de repàs

Tapa amb la mà la columna de la traducció i baixa fila a fila. Quan no en falli cap, fes-ho a l'inrevés: de la traducció al xinès, que és el que costa de debò.

Les 20 paraules del bloc «Menjar i beguda» (HSK 1), en el mateix ordre en què s'expliquen més avall.
Hanzi Pinyin Traducció Categoria
吃 chī menjar verb
喝 hē beure verb
米饭 mǐfàn arròs (cuit) substantiu
菜 cài plat (de menjar); verdura substantiu
水果 shuǐguǒ fruita substantiu
苹果 píngguǒ poma substantiu
水 shuǐ aigua substantiu
茶 chá te substantiu
杯子 bēizi got, tassa substantiu
饭店 fàndiàn restaurant substantiu
买 mǎi comprar verb
钱 qián diners substantiu
块 kuài iuan (unitat monetària, col·loquial) classificador
少 shǎo poc, escàs adjectiu
多 duō molt adjectiu
好吃 hǎochī bo, saborós (de menjar) adjectiu
想 xiǎng voler, tenir ganes de verb
要 yào voler (demanar), necessitar verb
不 bù no adverbi
没 méi no (haver-hi / haver fet) adverbi

词语 · Paraula per paraula

Les 20 paraules, una a una

On veus el botó d'altaveu hi ha un àudio de pronunciació, generat amb síntesi de veu, no gravat per la professora. Serveix per fixar la síl·laba i el to, però la referència definitiva és sentir una persona: això es treballa a classe.

  1. 吃

    chī

    menjar

    verb

    Compte: En xinès aquest verb sol portar objecte: per dir «menjar» sense concretar res es diu 吃饭 chī fàn (literalment «menjar arròs»), igual que en català diem «menjar alguna cosa».

    • 我想吃米饭。

      Wǒ xiǎng chī mǐfàn.

      Vull menjar arròs.

    • 你吃什么?

      Nǐ chī shénme?

      Què menges?

  2. 喝

    hē

    beure

    verb

    Compte: S'usa amb qualsevol líquid. Vigila la pronunciació: la h xinesa no és muda, sona com una j suau en castellà (la de «jamón»), un so que el català no té.

    • 我喝茶。

      Wǒ hē chá.

      Bec te.

    • 你想喝水吗?

      Nǐ xiǎng hē shuǐ ma?

      Vols beure aigua?

  3. 米饭

    mǐfàn

    arròs (cuit)

    substantiu

    Compte: 米 mǐ és l'arròs cru i 米饭 l'arròs ja cuit que es porta a taula. Al sud de la Xina és la base dels àpats; al nord hi predominen els fideus i els panets al vapor.

    • 米饭很好吃。

      Mǐfàn hěn hǎochī.

      L'arròs és molt bo.

    • 妈妈做米饭。

      Māma zuò mǐfàn.

      La mama fa arròs.

  4. 菜

    cài

    plat (de menjar); verdura

    substantiu

    Compte: Doble sentit molt útil: 菜 són les verdures, però també cada «plat» de la carta. 中国菜 Zhōngguó cài vol dir «menjar xinès» i 点菜 diǎn cài és «demanar els plats».

    • 这个菜很好吃。

      Zhège cài hěn hǎochī.

      Aquest plat és molt bo.

    • 我不喜欢这个菜。

      Wǒ bù xǐhuan zhège cài.

      Aquest plat no m'agrada.

  5. 水果

    shuǐguǒ

    fruita

    substantiu

    Compte: Literalment «fruit d'aigua». En un àpat xinès la fruita sol arribar al final com un detall de l'amfitrió, no pas com unes postres elaborades.

    • 我很喜欢水果。

      Wǒ hěn xǐhuan shuǐguǒ.

      M'agrada molt la fruita.

    • 商店里有水果。

      Shāngdiàn lǐ yǒu shuǐguǒ.

      A la botiga hi ha fruita.

  6. 苹果

    píngguǒ

    poma

    substantiu

    Compte: Comparteix el caràcter 果 guǒ (fruit) amb 水果. Regalar pomes la nit de Nadal (平安夜 píng'ān yè) és un costum recent a la Xina, perquè 苹 píng sona igual que el 平 de 平安 píng'ān, «pau».

    • 我买了三个苹果。

      Wǒ mǎile sān ge píngguǒ.

      He comprat tres pomes.

    • 这些苹果很大。

      Zhèxiē píngguǒ hěn dà.

      Aquestes pomes són molt grosses.

  7. 水

    shuǐ

    aigua

    substantiu

    Compte: A la Xina és molt habitual servir l'aigua calenta (热水 rè shuǐ), per costum i per salut. Si la vols freda, l'hauràs de demanar expressament.

    • 我要喝水。

      Wǒ yào hē shuǐ.

      Vull beure aigua.

    • 杯子里没有水。

      Bēizi lǐ méiyǒu shuǐ.

      Al got no hi ha aigua.

  8. 茶

    chá

    te

    substantiu

    Compte: La nostra paraula «te» i el xinès 茶 tenen un origen comú. En un restaurant el te sol ser gratuït i se serveix sense llet ni sucre; servir-lo als altres abans que a un mateix és un gest de cortesia.

    • 中国人喜欢喝茶。

      Zhōngguó rén xǐhuan hē chá.

      Als xinesos els agrada beure te.

    • 这个茶很热。

      Zhège chá hěn rè.

      Aquest te és molt calent.

  9. 杯子

    bēizi

    got, tassa

    substantiu

    Compte: El sufix 子 zi (to neutre) apareix en molts objectes: 杯子, 桌子 zhuōzi (taula), 椅子 yǐzi (cadira). Sense 子, 杯 bēi funciona com a classificador: 一杯茶 yì bēi chá, «una tassa de te».

    • 这是我的杯子。

      Zhè shì wǒ de bēizi.

      Aquest és el meu got.

    • 桌子上有一个杯子。

      Zhuōzi shàng yǒu yí ge bēizi.

      Damunt de la taula hi ha un got.

  10. 饭店

    fàndiàn

    restaurant

    substantiu

    Compte: Compte: segons la zona, 饭店 també pot voler dir «hotel» (molts hotels grans el porten al nom). Per dir «restaurant» sense ambigüitat s'usa molt 餐厅 cāntīng.

    • 我们去饭店吃饭。

      Wǒmen qù fàndiàn chī fàn.

      Anem a menjar al restaurant.

    • 这个饭店的菜很好吃。

      Zhège fàndiàn de cài hěn hǎochī.

      El menjar d'aquest restaurant és molt bo.

  11. 买

    mǎi

    comprar

    verb

    Compte: No el confonguis amb 卖 mài (vendre, quart to): es distingeixen pel to i perquè 卖 porta un 十 a sobre.

    • 我去商店买水果。

      Wǒ qù shāngdiàn mǎi shuǐguǒ.

      Vaig a la botiga a comprar fruita.

    • 你想买什么?

      Nǐ xiǎng mǎi shénme?

      Què vols comprar?

  12. 钱

    qián

    diners

    substantiu

    Compte: La pregunta clau per comprar és 多少钱?duōshao qián? («quant costa?»). Avui a la Xina gairebé tot es paga amb el mòbil, però la frase continua sent imprescindible.

    • 这个多少钱?

      Zhège duōshao qián?

      Quant costa, això?

    • 我没有钱。

      Wǒ méiyǒu qián.

      No tinc diners.

  13. 块

    kuài

    iuan (unitat monetària, col·loquial)

    classificador

    Compte: 块 és la forma parlada; 元 yuán és l'escrita i formal, la que veuràs als preus i als bitllets. Parlant es diu gairebé sempre 块.

    • 这个苹果三块钱。

      Zhège píngguǒ sān kuài qián.

      Aquesta poma val tres iuans.

    • 这些菜二十块钱。

      Zhèxiē cài èrshí kuài qián.

      Aquests plats valen vint iuans.

  14. 少

    shǎo

    poc, escàs

    adjectiu

    Compte: És un adjectiu, no pas un adverbi: per dir «hi ha poca gent» es diu 人很少, amb l'adjectiu darrere del substantiu. A 多少 duōshao («quant») es pronuncia en to neutre.

    • 这个饭店的人很少。

      Zhège fàndiàn de rén hěn shǎo.

      En aquest restaurant hi ha poca gent.

    • 我的钱太少了。

      Wǒ de qián tài shǎo le.

      Tinc molt pocs diners.

  15. 多

    duō

    molt

    adjectiu

    Compte: Fa parella amb 少. Com la resta d'adjectius xinesos, en funció de predicat sol anar acompanyat de 很 hěn: 水果很多, «hi ha molta fruita».

    • 这个商店的水果很多。

      Zhège shāngdiàn de shuǐguǒ hěn duō.

      En aquesta botiga hi ha molta fruita.

    • 今天的菜太多了。

      Jīntiān de cài tài duō le.

      Avui hi ha massa menjar.

  16. 好吃

    hǎochī

    bo, saborós (de menjar)

    adjectiu

    Compte: Format per 好 hǎo (bo) + 吃 chī (menjar). Serveix per al menjar sòlid; per a les begudes s'usa 好喝 hǎohē. Dir 很好吃 a l'amfitrió és el millor compliment en una taula xinesa.

    • 中国菜很好吃。

      Zhōngguó cài hěn hǎochī.

      El menjar xinès és molt bo.

    • 这个苹果好吃吗?

      Zhège píngguǒ hǎochī ma?

      És bona, aquesta poma?

  17. 想

    xiǎng

    voler, tenir ganes de

    verb

    Compte: Expressa desig o intenció, i sona més suau que 要. En un restaurant queda més educat quan encara dubtes: 我想吃… («em vindria de gust menjar…»).

    • 我想喝茶。

      Wǒ xiǎng hē chá.

      Em ve de gust beure te.

    • 你想吃什么菜?

      Nǐ xiǎng chī shénme cài?

      Quin plat et ve de gust menjar?

  18. 要

    yào

    voler (demanar), necessitar

    verb

    Compte: És el verb per demanar en un restaurant o una botiga: 我要一个… («posi'm un…»). Més directe i decidit que 想. La negació habitual és 不要 bú yào (amb canvi de to).

    • 我要一个苹果。

      Wǒ yào yí ge píngguǒ.

      Vull una poma.

    • 你要米饭吗?

      Nǐ yào mǐfàn ma?

      Vols arròs?

  19. 不

    bù

    no

    adverbi

    Compte: Nega el present, el futur i els hàbits, i va sempre davant del verb o de l'adjectiu. Es pronuncia bú (segon to) quan el segueix una síl·laba de quart to: 不是 bú shì, 不要 bú yào, 不客气 bú kèqi.

    • 我不喝茶。

      Wǒ bù hē chá.

      No bec te.

    • 这个菜不好吃。

      Zhège cài bù hǎochī.

      Aquest plat no és bo.

  20. 没

    méi

    no (haver-hi / haver fet)

    adverbi

    Compte: És l'altra negació: obligatòria amb 有 (没有, «no tenir / no haver-hi») i la que s'usa per dir que una cosa no ha passat (我没吃, «no he menjat»). No es diu mai 不有.

    • 杯子里没有茶。

      Bēizi lǐ méiyǒu chá.

      A la tassa no hi ha te.

    • 我没吃米饭。

      Wǒ méi chī mǐfàn.

      No he menjat arròs.

继续 · Continuar

Continua per aquí

Torna a l'índex de vocabulari per temes, repassa què es demana al nivell HSK 1, escolta els diàlegs amb àudio o comprova un so a la taula de pinyin.

常见问题

Preguntes freqüents

Quantes paraules té el bloc «Menjar i beguda»?

Són 20 paraules de nivell HSK 1, amb 40 frases d'exemple i 20 notes d'ús. Es poden estudiar en dues o tres sessions, però convé repartir-les en uns quants dies perquè aguantin a la memòria.

En quin ordre estudio aquestes paraules?

En l'ordre en què són. La llista no és alfabètica: va del més freqüent i més fàcil de pronunciar al que demana una mica de gramàtica. Si una paraula se't resisteix, marca-la i torna-hi l'endemà en comptes d'encallar-t'hi.

Per a què serveix la nota d'ús de cada paraula?

Per avisar-te d'on s'equivoca gairebé tothom: el classificador que demana un substantiu, la diferència entre dues paraules que es tradueixen igual o la posició que ocupa un adverbi dins la frase. És la part que no surt en un diccionari bilingüe.

Puc fer servir aquesta llista per preparar l'examen oficial?

Sí, com a base de vocabulari de l'HSK 1. L'examen hi afegeix comprensió oral i lectura de frases senceres, així que convé combinar-la amb diàlegs i simulacres. A Catalunya les convocatòries les coordina la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Universitat de Girona és una de les seus.

Vols que et corregeixi la pronunciació? Aquestes paraules es fixen de debò quan algú te les sent dir i t'ajusta el to al moment. És el que fem a les classes particulars de xinès a Girona i en línia: escriu-me i ho veiem en una classe de prova.