吃
menjar
Compte: En xinès aquest verb sol portar objecte: per dir «menjar» sense concretar res es diu 吃饭 chī fàn (literalment «menjar arròs»), igual que en català diem «menjar alguna cosa».
-
我想吃米饭。
Vull menjar arròs.
-
你吃什么?
Què menges?
食物和饮料
El bloc «Menjar i beguda» aplega 20 paraules de nivell HSK 1. Cadascuna porta el seu hanzi, el pinyin amb tons, la traducció, la categoria gramatical i dues frases d'exemple: 40 frases en total i 20 notes d'ús escrites pensant en on se sol fallar.
En aquest bloc aprendràs el vocabulari bàsic de l'HSK 1 per parlar de menjar i beguda: què menges, què beus i com demanar-ho. Hi trobaràs els aliments més habituals (arròs, verdura, fruita, poma), les begudes fonamentals (aigua i te) i les paraules que et calen dins d'un restaurant xinès: comprar, diners, «iuan» col·loquial, molt, poc i l'imprescindible 好吃. També practicaràs les dues maneres d'expressar desig (想 i 要) i les dues negacions del xinès (不 i 没), que funcionen de manera diferent.
复习 · Repàs
Tapa amb la mà la columna de la traducció i baixa fila a fila. Quan no en falli cap, fes-ho a l'inrevés: de la traducció al xinès, que és el que costa de debò.
| Hanzi | Pinyin | Traducció | Categoria |
|---|---|---|---|
| 吃 | menjar | verb | |
| 喝 | beure | verb | |
| 米饭 | arròs (cuit) | substantiu | |
| 菜 | plat (de menjar); verdura | substantiu | |
| 水果 | fruita | substantiu | |
| 苹果 | poma | substantiu | |
| 水 | aigua | substantiu | |
| 茶 | te | substantiu | |
| 杯子 | got, tassa | substantiu | |
| 饭店 | restaurant | substantiu | |
| 买 | comprar | verb | |
| 钱 | diners | substantiu | |
| 块 | iuan (unitat monetària, col·loquial) | classificador | |
| 少 | poc, escàs | adjectiu | |
| 多 | molt | adjectiu | |
| 好吃 | bo, saborós (de menjar) | adjectiu | |
| 想 | voler, tenir ganes de | verb | |
| 要 | voler (demanar), necessitar | verb | |
| 不 | no | adverbi | |
| 没 | no (haver-hi / haver fet) | adverbi |
词语 · Paraula per paraula
On veus el botó d'altaveu hi ha un àudio de pronunciació, generat amb síntesi de veu, no gravat per la professora. Serveix per fixar la síl·laba i el to, però la referència definitiva és sentir una persona: això es treballa a classe.
menjar
Compte: En xinès aquest verb sol portar objecte: per dir «menjar» sense concretar res es diu 吃饭 chī fàn (literalment «menjar arròs»), igual que en català diem «menjar alguna cosa».
我想吃米饭。
Vull menjar arròs.
你吃什么?
Què menges?
beure
Compte: S'usa amb qualsevol líquid. Vigila la pronunciació: la h xinesa no és muda, sona com una j suau en castellà (la de «jamón»), un so que el català no té.
我喝茶。
Bec te.
你想喝水吗?
Vols beure aigua?
arròs (cuit)
Compte: 米 mǐ és l'arròs cru i 米饭 l'arròs ja cuit que es porta a taula. Al sud de la Xina és la base dels àpats; al nord hi predominen els fideus i els panets al vapor.
米饭很好吃。
L'arròs és molt bo.
妈妈做米饭。
La mama fa arròs.
plat (de menjar); verdura
Compte: Doble sentit molt útil: 菜 són les verdures, però també cada «plat» de la carta. 中国菜 Zhōngguó cài vol dir «menjar xinès» i 点菜 diǎn cài és «demanar els plats».
这个菜很好吃。
Aquest plat és molt bo.
我不喜欢这个菜。
Aquest plat no m'agrada.
fruita
Compte: Literalment «fruit d'aigua». En un àpat xinès la fruita sol arribar al final com un detall de l'amfitrió, no pas com unes postres elaborades.
我很喜欢水果。
M'agrada molt la fruita.
商店里有水果。
A la botiga hi ha fruita.
poma
Compte: Comparteix el caràcter 果 guǒ (fruit) amb 水果 . Regalar pomes la nit de Nadal ( 平安夜 píng'ān yè) és un costum recent a la Xina, perquè 苹 píng sona igual que el 平 de 平安 píng'ān, «pau».
我买了三个苹果。
He comprat tres pomes.
这些苹果很大。
Aquestes pomes són molt grosses.
aigua
Compte: A la Xina és molt habitual servir l'aigua calenta ( 热水 rè shuǐ), per costum i per salut. Si la vols freda, l'hauràs de demanar expressament.
我要喝水。
Vull beure aigua.
杯子里没有水。
Al got no hi ha aigua.
te
Compte: La nostra paraula «te» i el xinès 茶 tenen un origen comú. En un restaurant el te sol ser gratuït i se serveix sense llet ni sucre; servir-lo als altres abans que a un mateix és un gest de cortesia.
中国人喜欢喝茶。
Als xinesos els agrada beure te.
这个茶很热。
Aquest te és molt calent.
got, tassa
Compte: El sufix 子 zi (to neutre) apareix en molts objectes: 杯子 , 桌子 zhuōzi (taula), 椅子 yǐzi (cadira). Sense 子 , 杯 bēi funciona com a classificador: 一杯茶 yì bēi chá, «una tassa de te».
这是我的杯子。
Aquest és el meu got.
桌子上有一个杯子。
Damunt de la taula hi ha un got.
restaurant
Compte: Compte: segons la zona, 饭店 també pot voler dir «hotel» (molts hotels grans el porten al nom). Per dir «restaurant» sense ambigüitat s'usa molt 餐厅 cāntīng.
我们去饭店吃饭。
Anem a menjar al restaurant.
这个饭店的菜很好吃。
El menjar d'aquest restaurant és molt bo.
comprar
Compte: No el confonguis amb 卖 mài (vendre, quart to): es distingeixen pel to i perquè 卖 porta un 十 a sobre.
我去商店买水果。
Vaig a la botiga a comprar fruita.
你想买什么?
Què vols comprar?
diners
Compte: La pregunta clau per comprar és 多少钱? duōshao qián? («quant costa?»). Avui a la Xina gairebé tot es paga amb el mòbil, però la frase continua sent imprescindible.
这个多少钱?
Quant costa, això?
我没有钱。
No tinc diners.
iuan (unitat monetària, col·loquial)
Compte: 块 és la forma parlada; 元 yuán és l'escrita i formal, la que veuràs als preus i als bitllets. Parlant es diu gairebé sempre 块 .
这个苹果三块钱。
Aquesta poma val tres iuans.
这些菜二十块钱。
Aquests plats valen vint iuans.
poc, escàs
Compte: És un adjectiu, no pas un adverbi: per dir «hi ha poca gent» es diu 人很少 , amb l'adjectiu darrere del substantiu. A 多少 duōshao («quant») es pronuncia en to neutre.
这个饭店的人很少。
En aquest restaurant hi ha poca gent.
我的钱太少了。
Tinc molt pocs diners.
molt
Compte: Fa parella amb 少 . Com la resta d'adjectius xinesos, en funció de predicat sol anar acompanyat de 很 hěn: 水果很多 , «hi ha molta fruita».
这个商店的水果很多。
En aquesta botiga hi ha molta fruita.
今天的菜太多了。
Avui hi ha massa menjar.
bo, saborós (de menjar)
Compte: Format per 好 hǎo (bo) + 吃 chī (menjar). Serveix per al menjar sòlid; per a les begudes s'usa 好喝 hǎohē. Dir 很好吃 a l'amfitrió és el millor compliment en una taula xinesa.
中国菜很好吃。
El menjar xinès és molt bo.
这个苹果好吃吗?
És bona, aquesta poma?
voler, tenir ganes de
Compte: Expressa desig o intenció, i sona més suau que 要 . En un restaurant queda més educat quan encara dubtes: 我想吃 … («em vindria de gust menjar…»).
我想喝茶。
Em ve de gust beure te.
你想吃什么菜?
Quin plat et ve de gust menjar?
voler (demanar), necessitar
Compte: És el verb per demanar en un restaurant o una botiga: 我要一个 … («posi'm un…»). Més directe i decidit que 想 . La negació habitual és 不要 bú yào (amb canvi de to).
我要一个苹果。
Vull una poma.
你要米饭吗?
Vols arròs?
no
Compte: Nega el present, el futur i els hàbits, i va sempre davant del verb o de l'adjectiu. Es pronuncia bú (segon to) quan el segueix una síl·laba de quart to: 不是 bú shì, 不要 bú yào, 不客气 bú kèqi.
我不喝茶。
No bec te.
这个菜不好吃。
Aquest plat no és bo.
no (haver-hi / haver fet)
Compte: És l'altra negació: obligatòria amb 有 ( 没有 , «no tenir / no haver-hi») i la que s'usa per dir que una cosa no ha passat ( 我没吃 , «no he menjat»). No es diu mai 不有 .
杯子里没有茶。
A la tassa no hi ha te.
我没吃米饭。
No he menjat arròs.
继续 · Continuar
Torna a l'índex de vocabulari per temes, repassa què es demana al nivell HSK 1, escolta els diàlegs amb àudio o comprova un so a la taula de pinyin.
常见问题
Són 20 paraules de nivell HSK 1, amb 40 frases d'exemple i 20 notes d'ús. Es poden estudiar en dues o tres sessions, però convé repartir-les en uns quants dies perquè aguantin a la memòria.
En l'ordre en què són. La llista no és alfabètica: va del més freqüent i més fàcil de pronunciar al que demana una mica de gramàtica. Si una paraula se't resisteix, marca-la i torna-hi l'endemà en comptes d'encallar-t'hi.
Per avisar-te d'on s'equivoca gairebé tothom: el classificador que demana un substantiu, la diferència entre dues paraules que es tradueixen igual o la posició que ocupa un adverbi dins la frase. És la part que no surt en un diccionari bilingüe.
Sí, com a base de vocabulari de l'HSK 1. L'examen hi afegeix comprensió oral i lectura de frases senceres, així que convé combinar-la amb diàlegs i simulacres. A Catalunya les convocatòries les coordina la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Universitat de Girona és una de les seus.
Vols que et corregeixi la pronunciació? Aquestes paraules es fixen de debò quan algú te les sent dir i t'ajusta el to al moment. Escriu-me i ho veiem en una classe de prova.