Anar al contingut principal
Nadia Zhang Classes de xinès · Girona

食物和饮料 shíwù hé yǐnliào

Menjar i beguda en xinès (HSK 1)

El bloc «Menjar i beguda» aplega 20 paraules de nivell HSK 1. Cadascuna porta el seu hanzi, el pinyin amb tons, la traducció, la categoria gramatical i dues frases d'exemple: 40 frases en total i 20 notes d'ús escrites pensant en on se sol fallar.

En aquest bloc aprendràs el vocabulari bàsic de l'HSK 1 per parlar de menjar i beguda: què menges, què beus i com demanar-ho. Hi trobaràs els aliments més habituals (arròs, verdura, fruita, poma), les begudes fonamentals (aigua i te) i les paraules que et calen dins d'un restaurant xinès: comprar, diners, «iuan» col·loquial, molt, poc i l'imprescindible 好吃. També practicaràs les dues maneres d'expressar desig (想 i 要) i les dues negacions del xinès (不 i 没), que funcionen de manera diferent.

复习 · Repàs

Taula de repàs

Tapa amb la mà la columna de la traducció i baixa fila a fila. Quan no en falli cap, fes-ho a l'inrevés: de la traducció al xinès, que és el que costa de debò.

Les 20 paraules del bloc «Menjar i beguda» (HSK 1), en el mateix ordre en què s'expliquen més avall.
Hanzi Pinyin Traducció Categoria
chī menjar verb
beure verb
米饭 mǐfàn arròs (cuit) substantiu
cài plat (de menjar); verdura substantiu
水果 shuǐguǒ fruita substantiu
苹果 píngguǒ poma substantiu
shuǐ aigua substantiu
chá te substantiu
杯子 bēizi got, tassa substantiu
饭店 fàndiàn restaurant substantiu
mǎi comprar verb
qián diners substantiu
kuài iuan (unitat monetària, col·loquial) classificador
shǎo poc, escàs adjectiu
duō molt adjectiu
好吃 hǎochī bo, saborós (de menjar) adjectiu
xiǎng voler, tenir ganes de verb
yào voler (demanar), necessitar verb
no adverbi
méi no (haver-hi / haver fet) adverbi

词语 · Paraula per paraula

Les 20 paraules, una a una

On veus el botó d'altaveu hi ha un àudio de pronunciació, generat amb síntesi de veu, no gravat per la professora. Serveix per fixar la síl·laba i el to, però la referència definitiva és sentir una persona: això es treballa a classe.

  1. chī

    menjar

    verb

    Compte: En xinès aquest verb sol portar objecte: per dir «menjar» sense concretar res es diu 吃饭 chī fàn (literalment «menjar arròs»), igual que en català diem «menjar alguna cosa».

    • 我想吃米饭。

      Wǒ xiǎng chī mǐfàn.

      Vull menjar arròs.

    • 你吃什么?

      Nǐ chī shénme?

      Què menges?

  2. beure

    verb

    Compte: S'usa amb qualsevol líquid. Vigila la pronunciació: la h xinesa no és muda, sona com una j suau en castellà (la de «jamón»), un so que el català no té.

    • 我喝茶。

      Wǒ hē chá.

      Bec te.

    • 你想喝水吗?

      Nǐ xiǎng hē shuǐ ma?

      Vols beure aigua?

  3. 米饭

    mǐfàn

    arròs (cuit)

    substantiu

    Compte: mǐ és l'arròs cru i 米饭 l'arròs ja cuit que es porta a taula. Al sud de la Xina és la base dels àpats; al nord hi predominen els fideus i els panets al vapor.

    • 米饭很好吃。

      Mǐfàn hěn hǎochī.

      L'arròs és molt bo.

    • 妈妈做米饭。

      Māma zuò mǐfàn.

      La mama fa arròs.

  4. cài

    plat (de menjar); verdura

    substantiu

    Compte: Doble sentit molt útil: són les verdures, però també cada «plat» de la carta. 中国菜 Zhōngguó cài vol dir «menjar xinès» i 点菜 diǎn cài és «demanar els plats».

    • 这个菜很好吃。

      Zhège cài hěn hǎochī.

      Aquest plat és molt bo.

    • 我不喜欢这个菜。

      Wǒ bù xǐhuan zhège cài.

      Aquest plat no m'agrada.

  5. 水果

    shuǐguǒ

    fruita

    substantiu

    Compte: Literalment «fruit d'aigua». En un àpat xinès la fruita sol arribar al final com un detall de l'amfitrió, no pas com unes postres elaborades.

    • 我很喜欢水果。

      Wǒ hěn xǐhuan shuǐguǒ.

      M'agrada molt la fruita.

    • 商店里有水果。

      Shāngdiàn lǐ yǒu shuǐguǒ.

      A la botiga hi ha fruita.

  6. 苹果

    píngguǒ

    poma

    substantiu

    Compte: Comparteix el caràcter guǒ (fruit) amb 水果 . Regalar pomes la nit de Nadal ( 平安夜 píng'ān yè) és un costum recent a la Xina, perquè píng sona igual que el de 平安 píng'ān, «pau».

    • 我买了三个苹果。

      Wǒ mǎile sān ge píngguǒ.

      He comprat tres pomes.

    • 这些苹果很大。

      Zhèxiē píngguǒ hěn dà.

      Aquestes pomes són molt grosses.

  7. shuǐ

    aigua

    substantiu

    Compte: A la Xina és molt habitual servir l'aigua calenta ( 热水 rè shuǐ), per costum i per salut. Si la vols freda, l'hauràs de demanar expressament.

    • 我要喝水。

      Wǒ yào hē shuǐ.

      Vull beure aigua.

    • 杯子里没有水。

      Bēizi lǐ méiyǒu shuǐ.

      Al got no hi ha aigua.

  8. chá

    te

    substantiu

    Compte: La nostra paraula «te» i el xinès tenen un origen comú. En un restaurant el te sol ser gratuït i se serveix sense llet ni sucre; servir-lo als altres abans que a un mateix és un gest de cortesia.

    • 中国人喜欢喝茶。

      Zhōngguó rén xǐhuan hē chá.

      Als xinesos els agrada beure te.

    • 这个茶很热。

      Zhège chá hěn rè.

      Aquest te és molt calent.

  9. 杯子

    bēizi

    got, tassa

    substantiu

    Compte: El sufix zi (to neutre) apareix en molts objectes: 杯子 , 桌子 zhuōzi (taula), 椅子 yǐzi (cadira). Sense , bēi funciona com a classificador: 一杯茶 yì bēi chá, «una tassa de te».

    • 这是我的杯子。

      Zhè shì wǒ de bēizi.

      Aquest és el meu got.

    • 桌子上有一个杯子。

      Zhuōzi shàng yǒu yí ge bēizi.

      Damunt de la taula hi ha un got.

  10. 饭店

    fàndiàn

    restaurant

    substantiu

    Compte: Compte: segons la zona, 饭店 també pot voler dir «hotel» (molts hotels grans el porten al nom). Per dir «restaurant» sense ambigüitat s'usa molt 餐厅 cāntīng.

    • 我们去饭店吃饭。

      Wǒmen qù fàndiàn chī fàn.

      Anem a menjar al restaurant.

    • 这个饭店的菜很好吃。

      Zhège fàndiàn de cài hěn hǎochī.

      El menjar d'aquest restaurant és molt bo.

  11. mǎi

    comprar

    verb

    Compte: No el confonguis amb mài (vendre, quart to): es distingeixen pel to i perquè porta un a sobre.

    • 我去商店买水果。

      Wǒ qù shāngdiàn mǎi shuǐguǒ.

      Vaig a la botiga a comprar fruita.

    • 你想买什么?

      Nǐ xiǎng mǎi shénme?

      Què vols comprar?

  12. qián

    diners

    substantiu

    Compte: La pregunta clau per comprar és 多少钱? duōshao qián? («quant costa?»). Avui a la Xina gairebé tot es paga amb el mòbil, però la frase continua sent imprescindible.

    • 这个多少钱?

      Zhège duōshao qián?

      Quant costa, això?

    • 我没有钱。

      Wǒ méiyǒu qián.

      No tinc diners.

  13. kuài

    iuan (unitat monetària, col·loquial)

    classificador

    Compte: és la forma parlada; yuán és l'escrita i formal, la que veuràs als preus i als bitllets. Parlant es diu gairebé sempre .

    • 这个苹果三块钱。

      Zhège píngguǒ sān kuài qián.

      Aquesta poma val tres iuans.

    • 这些菜二十块钱。

      Zhèxiē cài èrshí kuài qián.

      Aquests plats valen vint iuans.

  14. shǎo

    poc, escàs

    adjectiu

    Compte: És un adjectiu, no pas un adverbi: per dir «hi ha poca gent» es diu 人很少 , amb l'adjectiu darrere del substantiu. A 多少 duōshao («quant») es pronuncia en to neutre.

    • 这个饭店的人很少。

      Zhège fàndiàn de rén hěn shǎo.

      En aquest restaurant hi ha poca gent.

    • 我的钱太少了。

      Wǒ de qián tài shǎo le.

      Tinc molt pocs diners.

  15. duō

    molt

    adjectiu

    Compte: Fa parella amb . Com la resta d'adjectius xinesos, en funció de predicat sol anar acompanyat de hěn: 水果很多 , «hi ha molta fruita».

    • 这个商店的水果很多。

      Zhège shāngdiàn de shuǐguǒ hěn duō.

      En aquesta botiga hi ha molta fruita.

    • 今天的菜太多了。

      Jīntiān de cài tài duō le.

      Avui hi ha massa menjar.

  16. 好吃

    hǎochī

    bo, saborós (de menjar)

    adjectiu

    Compte: Format per hǎo (bo) + chī (menjar). Serveix per al menjar sòlid; per a les begudes s'usa 好喝 hǎohē. Dir 很好吃 a l'amfitrió és el millor compliment en una taula xinesa.

    • 中国菜很好吃。

      Zhōngguó cài hěn hǎochī.

      El menjar xinès és molt bo.

    • 这个苹果好吃吗?

      Zhège píngguǒ hǎochī ma?

      És bona, aquesta poma?

  17. xiǎng

    voler, tenir ganes de

    verb

    Compte: Expressa desig o intenció, i sona més suau que . En un restaurant queda més educat quan encara dubtes: 我想吃 … («em vindria de gust menjar…»).

    • 我想喝茶。

      Wǒ xiǎng hē chá.

      Em ve de gust beure te.

    • 你想吃什么菜?

      Nǐ xiǎng chī shénme cài?

      Quin plat et ve de gust menjar?

  18. yào

    voler (demanar), necessitar

    verb

    Compte: És el verb per demanar en un restaurant o una botiga: 我要一个 … («posi'm un…»). Més directe i decidit que . La negació habitual és 不要 bú yào (amb canvi de to).

    • 我要一个苹果。

      Wǒ yào yí ge píngguǒ.

      Vull una poma.

    • 你要米饭吗?

      Nǐ yào mǐfàn ma?

      Vols arròs?

  19. no

    adverbi

    Compte: Nega el present, el futur i els hàbits, i va sempre davant del verb o de l'adjectiu. Es pronuncia bú (segon to) quan el segueix una síl·laba de quart to: 不是 bú shì, 不要 bú yào, 不客气 bú kèqi.

    • 我不喝茶。

      Wǒ bù hē chá.

      No bec te.

    • 这个菜不好吃。

      Zhège cài bù hǎochī.

      Aquest plat no és bo.

  20. méi

    no (haver-hi / haver fet)

    adverbi

    Compte: És l'altra negació: obligatòria amb ( 没有 , «no tenir / no haver-hi») i la que s'usa per dir que una cosa no ha passat ( 我没吃 , «no he menjat»). No es diu mai 不有 .

    • 杯子里没有茶。

      Bēizi lǐ méiyǒu chá.

      A la tassa no hi ha te.

    • 我没吃米饭。

      Wǒ méi chī mǐfàn.

      No he menjat arròs.

继续 · Continuar

Continua per aquí

Torna a l'índex de vocabulari per temes, repassa què es demana al nivell HSK 1, escolta els diàlegs amb àudio o comprova un so a la taula de pinyin.

常见问题

Preguntes freqüents

Quantes paraules té el bloc «Menjar i beguda»?

Són 20 paraules de nivell HSK 1, amb 40 frases d'exemple i 20 notes d'ús. Es poden estudiar en dues o tres sessions, però convé repartir-les en uns quants dies perquè aguantin a la memòria.

En quin ordre estudio aquestes paraules?

En l'ordre en què són. La llista no és alfabètica: va del més freqüent i més fàcil de pronunciar al que demana una mica de gramàtica. Si una paraula se't resisteix, marca-la i torna-hi l'endemà en comptes d'encallar-t'hi.

Per a què serveix la nota d'ús de cada paraula?

Per avisar-te d'on s'equivoca gairebé tothom: el classificador que demana un substantiu, la diferència entre dues paraules que es tradueixen igual o la posició que ocupa un adverbi dins la frase. És la part que no surt en un diccionari bilingüe.

Puc fer servir aquesta llista per preparar l'examen oficial?

Sí, com a base de vocabulari de l'HSK 1. L'examen hi afegeix comprensió oral i lectura de frases senceres, així que convé combinar-la amb diàlegs i simulacres. A Catalunya les convocatòries les coordina la Fundació Institut Confuci de Barcelona i la Universitat de Girona és una de les seus.

Vols que et corregeixi la pronunciació? Aquestes paraules es fixen de debò quan algú te les sent dir i t'ajusta el to al moment. Escriu-me i ho veiem en una classe de prova.