Llocs i desplaçaments en xinès (HSK 1)

jiā

casa; llar; família

substantiu

Compte: Vol dir alhora «casa» i «família». Amb els verbs de moviment no porta preposició: 回家 huí jiā «tornar a casa», 去他家 qù tā jiā «anar a casa seva».

• 我在家。

  Wǒ zài jiā.

  Soc a casa.

• 他家很大。

  Tā jiā hěn dà.

  Casa seva és molt gran.

xuéxiào

escola; col·legi

substantiu

Compte: 学 xué «estudiar» + 校 xiào «centre docent». Serveix per a l'escola i per a l'institut, i en general per a qualsevol centre on s'estudia.

• 我去学校。

  Wǒ qù xuéxiào.

  Vaig a l'escola.

• 学校里有很多学生。

  Xuéxiào lǐ yǒu hěn duō xuésheng.

  A l'escola hi ha molts alumnes.

shāngdiàn

botiga

substantiu

Compte: 店 diàn és l'element que apareix en molts noms d'establiment ( 商店 botiga, 饭店 restaurant). Es refereix a la botiga de barri, no pas a un centre comercial.

• 妈妈去商店买东西。

  Māma qù shāngdiàn mǎi dōngxi.

  La mare va a la botiga a comprar coses.

• 商店里的衣服很漂亮。

  Shāngdiàn lǐ de yīfu hěn piàoliang.

  La roba de la botiga és molt bonica.

fàndiàn

restaurant

substantiu

Compte: Compte: al nord de la Xina 饭店 també pot voler dir «hotel». A l'HSK 1 s'aprèn amb el sentit de restaurant.

• 我在饭店吃米饭。 0,6×

  Wǒ zài fàndiàn chī mǐfàn.

  Menjo arròs al restaurant.

• 那个饭店在学校后面。

  Nàge fàndiàn zài xuéxiào hòumiàn.

  Aquell restaurant és darrere de l'escola.

yīyuàn

hospital

substantiu

Compte: Comparteix el caràcter 医 yī amb 医生 yīshēng «metge», de manera que les dues paraules es memoritzen juntes sense esforç.

• 医生在医院工作。

  Yīshēng zài yīyuàn gōngzuò.

  El metge treballa a l'hospital.

• 我去医院看朋友。

  Wǒ qù yīyuàn kàn péngyou.

  Vaig a l'hospital a veure un amic.

Zhōngguó

la Xina

substantiu

Compte: Nom propi: 中 «centre» + 国 «país». Afegint-hi 人 rén es forma la nacionalitat: 中国人 Zhōngguórén «xinès/xinesa (persona)». En català el nom del país va amb article: «la Xina».

• 我在中国学习汉语。

  Wǒ zài Zhōngguó xuéxí Hànyǔ.

  Estudio xinès a la Xina.

• 他是中国人。

  Tā shì Zhōngguórén.

  Ell és xinès.

Běijīng

Pequín (Beijing)

substantiu

Compte: Nom propi: 北 «nord» + 京 «capital». En català la forma tradicional és «Pequín», tot i que també s'admet «Beijing»; en pinyin sempre Běijīng, amb majúscula inicial.

• 北京在中国。

  Běijīng zài Zhōngguó.

  Pequín és a la Xina.

• 明天我坐飞机去北京。

  Míngtiān wǒ zuò fēijī qù Běijīng.

  Demà vaig a Pequín amb avió.

zhèr

aquí

pronom

Compte: Lloc A PROP de qui parla. Ve de 这 zhè «aquest» + 儿 . Per situar-los: 这儿 = aquí, 那儿 = allà, 哪儿 = on? El xinès només distingeix dos graus de distància, igual que el català central (aquí / allà). Fixa't en el to, que és l'única cosa que separa 那儿 nàr (to 4) de 哪儿 nǎr (to 3). Al sud de la Xina se sent més la variant 这里 zhèlǐ, amb el mateix significat.

• 请坐在这儿。

  Qǐng zuò zài zhèr.

  Segui aquí, si us plau.

• 这儿有很多人。

  Zhèr yǒu hěn duō rén.

  Aquí hi ha molta gent.

nàr

allà; allí

pronom

Compte: Lloc LLUNY de qui parla, de 那 nà «aquell». Es pronuncia en to 4, caient; si el dius en to 3, estaràs preguntant «on?» ( 哪儿 nǎr). Variant del sud: 那里 nàlǐ.

• 我的书在那儿。

  Wǒ de shū zài nàr.

  El meu llibre és allà.

• 那儿有一个商店。

  Nàr yǒu yí ge shāngdiàn.

  Allà hi ha una botiga.

nǎr

on

pronom

Compte: Interrogatiu de lloc, de 哪 nǎ «quin». En xinès la paraula interrogativa NO es mou al començament: ocupa el mateix lloc que ocuparia la resposta ( 你去哪儿？ → 我去学校。 ) i la frase no porta 吗 . Distingeix-lo de 那儿 nàr només pel to 3.

• 你去哪儿？

  Nǐ qù nǎr?

  On vas?

• 医院在哪儿？

  Yīyuàn zài nǎr?

  On és l'hospital?

lǐ

dins (de); a l'interior de

substantiu

Compte: Localitzador: va DARRERE del nom, al revés que en català ( 家里 jiā lǐ «dins de casa», 商店里 shāngdiàn lǐ «a la botiga»). En la parla ràpida se sol pronunciar àton.

• 商店里有很多人。

  Shāngdiàn lǐ yǒu hěn duō rén.

  A la botiga hi ha molta gent.

• 我家里有猫。

  Wǒ jiā lǐ yǒu māo.

  A casa meva hi ha un gat.

shàng

damunt (de); sobre; a dalt

substantiu

Compte: Com a localitzador va darrere del nom i es pronuncia àton: 桌子上 zhuōzi shang «damunt de la taula». També el reconeixeràs dins de 上午 shàngwǔ «al matí», on sí que manté el to 4.

• 书在桌子上。

  Shū zài zhuōzi shang.

  El llibre és damunt de la taula.

• 我的衣服在椅子上。

  Wǒ de yīfu zài yǐzi shang.

  La meva roba és a la cadira.

xià

sota (de); a baix

substantiu

Compte: Parella oposada de 上 . Igualment posposat: 椅子下 yǐzi xià «sota la cadira». Apareix també a 下午 xiàwǔ «a la tarda» i 下雨 xià yǔ «ploure».

• 猫在椅子下。

  Māo zài yǐzi xià.

  El gat és sota la cadira.

• 小狗在桌子下睡觉。

  Xiǎo gǒu zài zhuōzi xià shuìjiào.

  El gosset dorm sota la taula.

qiánmiàn

davant; la part del davant

substantiu

Compte: 面 miàn vol dir «cara, costat». Com la resta de localitzadors, va darrere del nom: 学校前面 xuéxiào qiánmiàn «davant de l'escola».

• 学校在前面。

  Xuéxiào zài qiánmiàn.

  L'escola és al davant.

• 我家前面有一个商店。

  Wǒ jiā qiánmiàn yǒu yí ge shāngdiàn.

  Davant de casa meva hi ha una botiga.

hòumiàn

darrere; la part del darrere

substantiu

Compte: Oposat de 前面 i amb la mateixa estructura: nom + 后面 . El caràcter 后 hòu vol dir a més «després» en el temps, de manera que 后面 pot referir-se tant a l'espai («darrere») com al que ve «més endavant» en una sèrie.

• 医院在学校后面。

  Yīyuàn zài xuéxiào hòumiàn.

  L'hospital és darrere de l'escola.

• 他坐在我后面。

  Tā zuò zài wǒ hòumiàn.

  Ell seu darrere de mi.

qù

anar (a)

verb

Compte: Moviment que S'ALLUNYA del punt on és qui parla. No necessita preposició davant del lloc: 去学校 qù xuéxiào «anar a l'escola». Funciona igual que «anar» en català: si soc a casa i surto cap a la botiga, dic 我去商店 . Per al moviment contrari, cap a qui parla, es fa servir 来 lái.

• 我去学校。

  Wǒ qù xuéxiào.

  Vaig a l'escola.

• 明天你去哪儿？

  Míngtiān nǐ qù nǎr?

  Demà on vas?

lái

venir

verb

Compte: Moviment CAP AL lloc on és qui parla (o cap on aquest se situa mentalment). La diferència amb 去 és la mateixa que hi ha entre «venir» i «anar» en català: qui parla és el punt de referència. 他来我家 = ve a casa meva (jo hi soc); 他去我家 = va a casa meva (jo no hi soc).

• 他来我家。

  Tā lái wǒ jiā.

  Ell ve a casa meva.

• 请你来这儿。

  Qǐng nǐ lái zhèr.

  Vine aquí, si us plau.

huí

tornar; retornar

verb

Compte: Tornar a un lloc on ja s'ha estat. Tampoc no porta preposició: 回家 huí jiā «tornar a casa», 回中国 huí Zhōngguó «tornar a la Xina».

• 我回家。

  Wǒ huí jiā.

  Torno a casa.

• 妈妈下午回家。

  Māma xiàwǔ huí jiā.

  La mare torna a casa a la tarda.

zuò

seure; anar amb (un mitjà de transport)

verb

Compte: Dos usos clau: «seure» ( 请坐 qǐng zuò «segui») i «viatjar en» un transport on vas assegut: 坐飞机 zuò fēijī «anar amb avió», 坐出租车 zuò chūzūchē «anar amb taxi». On el català demana la preposició «amb», el xinès posa el verb 坐 .

• 请坐。 0,6×

  Qǐng zuò.

  Segui, si us plau.

• 我坐飞机去中国。

  Wǒ zuò fēijī qù Zhōngguó.

  Vaig a la Xina amb avió.

kāi

obrir; encendre; conduir

verb

Compte: Verb molt productiu: 开门 kāi mén «obrir la porta», 开电视 kāi diànshì «encendre la tele», 开出租车 kāi chūzūchē «conduir un taxi». Si condueixes TU, es fa servir 开 ; si hi vas de passatger, 坐 .

• 他开出租车。 0,6×

  Tā kāi chūzūchē.

  Ell condueix un taxi.

• 妈妈开电视。

  Māma kāi diànshì.

  La mare encén la tele.

chūzūchē

taxi

substantiu

Compte: Literalment «cotxe de lloguer»: 出租 chūzū «llogar» + 车 chē «vehicle». Per a «agafar un taxi» se sent molt el col·loquial 打车 dǎ chē. Recorda que el verb que l'acompanya és 坐 : 坐出租车 zuò chūzūchē.

• 我们坐出租车去医院。

  Wǒmen zuò chūzūchē qù yīyuàn.

  Anem a l'hospital amb taxi.

• 前面有出租车。

  Qiánmiàn yǒu chūzūchē.

  Al davant hi ha un taxi.

fēijī

avió

substantiu

Compte: 飞 «volar» + 机 «màquina». Recorda que «anar amb avió» és 坐飞机 zuò fēijī, amb el verb 坐 .

• 飞机很大。

  Fēijī hěn dà.

  L'avió és molt gran.

• 飞机上有很多人。

  Fēijī shang yǒu hěn duō rén.

  A l'avió hi ha molta gent.

zài

ser (a); estar (a); a

verb

Compte: Com a verb ple vol dir «ser en un lloc» i NO es combina amb 是 : es diu 我在家 , mai « 我是在家 ». Tingues present que en català aquesta ubicació es diu amb el verb ser, no pas amb estar: «Soc a casa». Davant d'un altre verb funciona com a preposició de lloc i va abans del verb principal, al revés que en català: 我在商店买水果 «compro fruita A la botiga».

• 老师在学校。

  Lǎoshī zài xuéxiào.

  El professor és a l'escola.

• 他在商店买水果。 0,6×

  Tā zài shāngdiàn mǎi shuǐguǒ.

  Ell compra fruita a la botiga.