Verbs essencials i gramàtica bàsica en xinès (HSK 1)

shì

ser

verb

Compte: Només uneix dos substantius o pronoms (A 是 B). MAI no s'usa amb adjectius: «soc alt» no porta 是, porta 很. No es conjuga: 我是/你是/他是 tenen sempre la mateixa forma.

• 我是老师。 0,6×

  Wǒ shì lǎoshī.

  Soc professora.

• 他不是中国人。

  Tā bú shì Zhōngguó rén.

  Ell no és xinès.

yǒu

tenir; haver-hi

verb

Compte: Cobreix «tenir» (possessió) i «haver-hi» (existència). És l'únic verb que NO es nega amb 不: sempre 没有.

• 我有一个朋友。

  Wǒ yǒu yí ge péngyou.

  Tinc un amic.

• 家里有猫吗？

  Jiā lǐ yǒu māo ma?

  Hi ha algun gat a casa?

zài

ser/estar (en un lloc); a

verb

Compte: Clau per a catalanoparlants: 是 = identitat (què o qui és), 在 = ubicació (on és), 有 = existència o possessió. Davant d'un altre verb, 在 + lloc fa la feina de la preposició «a»: 在学校工作.

• 我在家。

  Wǒ zài jiā.

  Soc a casa.

• 老师在学校工作。

  Lǎoshī zài xuéxiào gōngzuò.

  La professora treballa a l'escola.

zuò

fer; preparar

verb

Compte: Serveix tant per a «fer alguna cosa» com per a «preparar menjar» (做菜, 做米饭). Recorda que no hi ha conjugació: 我做, 你做, 他做.

• 你做什么工作？

  Nǐ zuò shénme gōngzuò?

  A què et dediques?

• 妈妈在家做米饭。

  Māma zài jiā zuò mǐfàn.

  La mare prepara arròs a casa.

kàn

mirar; veure; llegir

verb

Compte: Un sol verb per a tres coses que en català van separades: mirar, veure (una pel·lícula) i llegir en silenci (看书). Expressa l'acció, no el resultat.

• 我喜欢看电影。 0,6×

  Wǒ xǐhuan kàn diànyǐng.

  M'agrada veure pel·lícules.

• 他在看书。 0,6×

  Tā zài kàn shū.

  Està llegint un llibre.

tīng

escoltar; sentir

verb

Compte: S'usa amb 汉语, 老师 o 说话: 听老师说话 = escoltar la professora quan parla.

• 我听老师说话。

  Wǒ tīng lǎoshī shuōhuà.

  Escolto la professora quan parla.

• 妈妈不听我说话。

  Māma bù tīng wǒ shuōhuà.

  La mare no m'escolta.

shuō

dir; parlar

verb

Compte: A la llista oficial hi apareix com a 说话 (shuōhuà, «parlar»). Amb una llengua s'usa 说 tot sol: 说汉语, mai 说话汉语.

• 我会说汉语。 0,6×

  Wǒ huì shuō Hànyǔ.

  Sé parlar xinès.

• 请说，我听。

  Qǐng shuō, wǒ tīng.

  Parla, si us plau, que t'escolto.

dú

llegir (en veu alta)

verb

Compte: Diferència útil: 看书 = llegir per a un mateix; 读书 = llegir en veu alta (i també «estudiar» en sentit ampli).

• 请读这个字。

  Qǐng dú zhège zì.

  Llegeix aquest caràcter, si us plau.

• 学生在读书。 0,6×

  Xuésheng zài dú shū.

  L'alumne està llegint en veu alta.

xiě

escriure

verb

Compte: Es combina de manera natural amb 字 (caràcter) i 名字 (nom).

• 我写字。

  Wǒ xiě zì.

  Escric caràcters.

• 请写你的名字。

  Qǐng xiě nǐ de míngzi.

  Escriu el teu nom, si us plau.

xuéxí

estudiar; aprendre

verb

Compte: Pot portar objecte (学习汉语) o anar tot sol (他在学习). El català distingeix «estudiar» i «aprendre»; el xinès fa servir 学习 per a totes dues coses.

• 我学习汉语。

  Wǒ xuéxí Hànyǔ.

  Estudio xinès.

• 他在学校学习。

  Tā zài xuéxiào xuéxí.

  Ell estudia a l'escola.

gōngzuò

treballar; feina

verb

Compte: Funciona com a verb i com a substantiu sense canviar de forma: 工作 és alhora «treballar» i «feina». En català ens calen dues paraules; en xinès, ni canvi de forma ni conjugació.

• 爸爸在医院工作。

  Bàba zài yīyuàn gōngzuò.

  El pare treballa a l'hospital.

• 我的工作很多。

  Wǒ de gōngzuò hěn duō.

  Tinc molta feina.

shuìjiào

dormir

verb

Compte: És un verb separable (verb 睡 + objecte 觉): les partícules se situen al mig, 睡了觉, i no pas 睡觉了. De moment, fes-lo servir sencer i sense afegir-hi cap objecte.

• 我想睡觉。

  Wǒ xiǎng shuìjiào.

  Vull dormir.

• 女儿现在在睡觉。

  Nǚ'ér xiànzài zài shuìjiào.

  La filla ara està dormint.

dǎ diànhuà

trucar per telèfon

verb

Compte: Literalment, «picar el telèfon». També és separable: 打了电话 = ja ha trucat.

• 我想打电话。 0,6×

  Wǒ xiǎng dǎ diànhuà.

  Vull trucar per telèfon.

• 老师昨天打电话了。

  Lǎoshī zuótiān dǎ diànhuà le.

  La professora va trucar ahir.

kànjiàn

veure (arribar a veure)

verb

Compte: 看 és l'acció de mirar; 见 hi afegeix el resultat, «aconseguir veure-ho». En català és la mateixa diferència que hi ha entre «mirar» i «veure».

• 我看见他了。

  Wǒ kànjiàn tā le.

  L'he vist.

• 你看见我的书了吗？

  Nǐ kànjiàn wǒ de shū le ma?

  Has vist el meu llibre?

huí

tornar; retornar

verb

Compte: Va seguit directament del lloc, sense cap preposició: 回家 = tornar a casa, 回北京 = tornar a Pequín.

• 我回家。

  Wǒ huí jiā.

  Torno a casa.

• 他明天回北京。

  Tā míngtiān huí Běijīng.

  Ell torna a Pequín demà.

zhù

viure; residir

verb

Compte: Normalment, 住在 + lloc. Vol dir residir, no pas «ser viu».

• 我住在北京。 0,6×

  Wǒ zhù zài Běijīng.

  Visc a Pequín.

• 你住在哪儿？

  Nǐ zhù zài nǎr?

  On vius?

ài

estimar; voler bé

verb

Compte: Amb persones equival a «estimar»; davant d'un altre verb vol dir «encantar»: 爱看电影 = li encanta veure pel·lícules.

• 我爱我的女儿。

  Wǒ ài wǒ de nǚ'ér.

  Estimo la meva filla.

• 她很爱看电影。

  Tā hěn ài kàn diànyǐng.

  A ella li encanta veure pel·lícules.

xǐhuan

agradar; agradar-li a algú

verb

Compte: Compte amb l'estructura: en xinès la PERSONA és el subjecte (我喜欢茶, literalment «jo agrado te»), al revés que en català, on diem «m'agrada el te» i el subjecte és el te.

• 我喜欢喝茶。 0,6×

  Wǒ xǐhuan hē chá.

  M'agrada beure te.

• 我不喜欢下雨。

  Wǒ bù xǐhuan xiàyǔ.

  No m'agrada que plogui.

huì

saber fer alguna cosa

verb

Compte: Verb modal d'habilitat APRESA: parlar una llengua, cuinar, nedar. Es nega amb 不会. No serveix per al «poder» circumstancial: per a això hi ha 能.

• 我会做菜。 0,6×

  Wǒ huì zuò cài.

  Sé cuinar.

• 他不会写这个字。

  Tā bú huì xiě zhège zì.

  Ell no sap escriure aquest caràcter.

néng

poder

verb

Compte: Verb modal de possibilitat o permís segons les circumstàncies: 我不能去 = avui no puc (per alguna cosa concreta). Compara-ho amb 我不会 = no ho sé fer.

• 我今天不能去。

  Wǒ jīntiān bù néng qù.

  Avui no hi puc anar.

• 你能来吗？

  Nǐ néng lái ma?

  Pots venir?

xiǎng

voler; pensar; enyorar

verb

Compte: Davant d'un verb expressa un desig suau («em ve de gust»); davant d'una persona vol dir enyorar. És més suau que 要.

• 我想喝水。 0,6×

  Wǒ xiǎng hē shuǐ.

  Vull beure aigua.

• 我很想我妈妈。

  Wǒ hěn xiǎng wǒ māma.

  Enyoro molt la meva mare.

yào

voler; necessitar; estar a punt de

verb

Compte: Més ferm que 想: expressa voluntat decidida o futur imminent (明天要下雨了). La negació habitual no és 不要 (que vol dir «no ho facis»), sinó 不想.

• 我要买书。 0,6×

  Wǒ yào mǎi shū.

  Vull comprar un llibre.

• 明天要下雨了。

  Míngtiān yào xiàyǔ le.

  Demà plourà.

le

partícula d'acció completada o de canvi

partícula

Compte: NO és un temps passat. Marca que l'acció ja s'ha completat (我吃了) o que alguna cosa ha canviat (太热了). Amb 没 desapareix: 我没吃, mai 我没吃了.

• 我吃了。

  Wǒ chī le.

  Ja he menjat.

• 他买了一本书。

  Tā mǎi le yì běn shū.

  Ell va comprar un llibre.

de

partícula possessiva i de modificació

partícula

Compte: Equival al «de» català, però amb l'ordre invertit: 我的书 = «el meu llibre». S'omet amb els familiars i les relacions properes: 我妈妈, 我朋友.

• 这是我的书。

  Zhè shì wǒ de shū.

  Aquest és el meu llibre.

• 她买了漂亮的衣服。

  Tā mǎi le piàoliang de yīfu.

  Ella va comprar roba bonica.

bù

no

adverbi

Compte: Negació general: present, hàbits i futur. Va sempre davant del verb. Sandhi obligatori: davant d'una síl·laba de quart to es llegeix bú (不是 bú shì, 不去 bú qù).

• 我不喝茶。

  Wǒ bù hē chá.

  No bec te.

• 这不是我的。

  Zhè bú shì wǒ de.

  Això no és meu.

méi

no (haver-hi/tenir); no (haver fet)

adverbi

Compte: La regla d'or: 没 nega 有 i nega accions que NO han passat (昨天没来). 不 nega voluntat, hàbits i present o futur. Amb 没 no s'usa mai 了.

• 我没有钱。

  Wǒ méiyǒu qián.

  No tinc diners.

• 他昨天没来。

  Tā zuótiān méi lái.

  Ahir no va venir.

dōu

tots; tot

adverbi

Compte: Va SEMPRE després del subjecte i abans del verb, i mai al començament de la frase: 我们都是…, i no pas 都我们是….

• 我们都是学生。

  Wǒmen dōu shì xuésheng.

  Tots nosaltres som estudiants.

• 我的朋友都很好。

  Wǒ de péngyou dōu hěn hǎo.

  Tots els meus amics són molt simpàtics.

tài

massa; molt

adverbi

Compte: Gairebé sempre dins l'estructura 太…了, que hi afegeix un valor exclamatiu: 太好了！= Que bé!

• 今天太热了。

  Jīntiān tài rè le.

  Avui fa massa calor.

• 这个太多了。

  Zhège tài duō le.

  Això és massa.

hěn

molt (i connector amb adjectius)

adverbi

Compte: Punt clau: amb adjectius NO s'usa 是. Es diu 我很好, i mai 我是好. A més, sovint 很 no vol dir «molt»: només sosté l'adjectiu; sense ell, la frase sona comparativa.

• 我很好。

  Wǒ hěn hǎo.

  Estic bé.

• 这个苹果很大。

  Zhège píngguǒ hěn dà.

  Aquesta poma és grossa.