Ampliació HSK 2: vocabulari essencial

juéde

creure, semblar, opinar

verb

Compte: Equival a «crec que…» o «em sembla que…». L'opinió va al darrere, sense «que»: 我觉得 + frase.

• 我觉得这个很好。

  Wǒ juéde zhège hěn hǎo.

  Crec que això està molt bé.

• 你觉得这本书怎么样？

  Nǐ juéde zhè běn shū zěnmeyàng?

  Què et sembla, aquest llibre?

xīwàng

esperar, desitjar

verb

Compte: És l'«esperar» de la il·lusió, no el de quedar-se aguardant (aquest és 等 ). En xinès no hi ha subjuntiu ni «que».

• 我希望明天不下雨。

  Wǒ xīwàng míngtiān bú xià yǔ.

  Espero que demà no plogui.

• 我们希望你来。

  Wǒmen xīwàng nǐ lái.

  Esperem que vinguis.

kāishǐ

començar, iniciar

verb

Compte: Es fa servir igual que en català: 开始 + verb, sense preposició (el «a» de «començar a» no es tradueix).

• 电影八点开始。

  Diànyǐng bā diǎn kāishǐ.

  La pel·lícula comença a les vuit.

• 我们开始学习吧。

  Wǒmen kāishǐ xuéxí ba.

  Va, comencem a estudiar.

bāngzhù

ajudar; ajuda

verb

Compte: Funciona com a verb i com a substantiu. El complement va directe, sense preposició: 帮助我 . En català tampoc no en porta: «ajudar algú».

• 谢谢你帮助我。

  Xièxie nǐ bāngzhù wǒ.

  Gràcies per ajudar-me.

• 老师帮助学生学习汉语。

  Lǎoshī bāngzhù xuésheng xuéxí Hànyǔ.

  El professor ajuda els alumnes a aprendre xinès.

gàosu

dir, explicar (a algú)

verb

Compte: Sempre porta a qui ho dius: 告诉我 … La segona síl·laba és neutra.

• 请告诉我你的名字。

  Qǐng gàosu wǒ nǐ de míngzi.

  Digues-me el teu nom, si us plau.

• 他告诉我明天有考试。

  Tā gàosu wǒ míngtiān yǒu kǎoshì.

  M'ha dit que demà hi ha examen.

jièshào

presentar, donar a conèixer

verb

Compte: Per presentar persones es diu 我给你介绍 … («et presento…»). En català, «presentar algú» va sense preposició.

• 我来介绍一下。

  Wǒ lái jièshào yíxià.

  Us faig les presentacions.

• 我给你介绍我的朋友。

  Wǒ gěi nǐ jièshào wǒ de péngyou.

  Et presento el meu amic.

zhǔnbèi

preparar; disposar-se a

verb

Compte: També vol dir «tenir pensat de fer una cosa»: 我准备去中国 .

• 我在准备考试。 0,6×

  Wǒ zài zhǔnbèi kǎoshì.

  Estic preparant l'examen.

• 妈妈准备了很多菜。

  Māma zhǔnbèi le hěn duō cài.

  La mare ha preparat molts plats.

xiūxi

descansar

verb

Compte: Segona síl·laba neutra. Molt freqüent amb 一下 : 休息一下 «descansa una estona».

• 你累了，休息一下吧。

  Nǐ lèi le, xiūxi yíxià ba.

  Estàs cansat, descansa una estona.

• 我们中午休息一个小时。

  Wǒmen zhōngwǔ xiūxi yí ge xiǎoshí.

  Al migdia descansem una hora.

zhǎo

buscar, cercar

verb

Compte: També vol dir «tornar el canvi» en una botiga ( 找钱 ). No s'ha de confondre amb 看 (mirar).

• 我在找我的手机。

  Wǒ zài zhǎo wǒ de shǒujī.

  Estic buscant el mòbil.

• 他找了很长时间。

  Tā zhǎo le hěn cháng shíjiān.

  Ha estat buscant molta estona.

děng

esperar, aguardar

verb

Compte: És l'«esperar» de quedar-se aguardant; per a «tant de bo» o «espero que» es fa servir 希望 .

• 请等我一下。

  Qǐng děng wǒ yíxià.

  Espera'm un moment, si us plau.

• 我在学校等你。

  Wǒ zài xuéxiào děng nǐ.

  T'espero a l'escola.

zǒu

caminar, anar a peu; marxar

verb

Compte: Compte: 走 és «marxar» o «anar a peu», no «córrer» ( 跑 ). 走路 = anar a peu.

• 我们走路去吧。

  Wǒmen zǒulù qù ba.

  Anem-hi a peu.

• 他已经走了。

  Tā yǐjīng zǒu le.

  Ja ha marxat.

jìn

entrar

verb

Compte: 请进 és la fórmula habitual per convidar algú a passar. 进来 = entrar (cap a qui parla).

• 请进！ 0,6×

  Qǐng jìn!

  Passi, si us plau!

• 老师进教室了。

  Lǎoshī jìn jiàoshì le.

  El professor ha entrat a l'aula.

chuān

posar-se, portar (roba, sabates)

verb

Compte: Només per a les peces que passen pel cos. Les ulleres o el barret porten un altre verb ( 戴 ).

• 她今天穿了一件红色的衣服。

  Tā jīntiān chuān le yí jiàn hóngsè de yīfu.

  Avui s'ha posat una peça de roba vermella.

• 我想穿这件新衣服。

  Wǒ xiǎng chuān zhè jiàn xīn yīfu.

  Em vull posar aquesta peça de roba nova.

mài

vendre

verb

Compte: Compte: 卖 mài (vendre) i 买 mǎi (comprar) només es diferencien pel to i per la part de dalt ( 十 ).

• 这个商店卖水果。

  Zhège shāngdiàn mài shuǐguǒ.

  Aquesta botiga ven fruita.

• 那本书卖二十块。

  Nà běn shū mài èrshí kuài.

  Aquell llibre es ven a vint iuans.

sòng

regalar; acompanyar, portar

verb

Compte: Dos sentits molt usats: fer un regal i acompanyar algú a un lloc.

• 他送我一本书。

  Tā sòng wǒ yì běn shū.

  M'ha regalat un llibre.

• 我送你回家。

  Wǒ sòng nǐ huí jiā.

  T'acompanyo a casa.

xǐ

rentar

verb

Compte: Serveix per a la roba, la fruita i els plats; també apareix a 洗澡 «dutxar-se» (nivell superior).

• 我要洗衣服。 0,6×

  Wǒ yào xǐ yīfu.

  He de rentar la roba.

• 请洗一下这些水果。

  Qǐng xǐ yíxià zhèxiē shuǐguǒ.

  Renta aquesta fruita, si us plau.

wán

jugar, passar-s'ho bé

verb

Compte: Més ampli que «jugar»: també vol dir «sortir a divertir-se» o «fer turisme».

• 孩子们在外面玩。

  Háizimen zài wàimiàn wán.

  Els nens estan jugant a fora.

• 我们昨天玩得很高兴。

  Wǒmen zuótiān wán de hěn gāoxìng.

  Ahir ens ho vam passar molt bé.

ràng

deixar, permetre; fer que

verb

Compte: Introdueix una altra persona que fa l'acció: 让我看看 «deixa'm veure».

• 妈妈不让我看电视。

  Māma bú ràng wǒ kàn diànshì.

  La mare no em deixa mirar la tele.

• 请让我看看。

  Qǐng ràng wǒ kànkan.

  Deixa-m'ho veure, si us plau.

dǒng

entendre, comprendre

verb

Compte: És entendre el contingut. Per a «sentir» es fa servir 听 ; 听懂 = entendre allò que se sent.

• 这个问题我不懂。

  Zhège wèntí wǒ bù dǒng.

  Aquesta pregunta no l'entenc.

• 你听懂了吗？

  Nǐ tīng dǒng le ma?

  Ho has entès?

gěi

donar; a, per a

verb

Compte: Com a verb, «donar»; davant d'un altre verb funciona com a «a» o «per a»: 给我打电话 .

• 请给我一杯水。

  Qǐng gěi wǒ yì bēi shuǐ.

  Doni'm un got d'aigua, si us plau.

• 我给妈妈打电话。 0,6×

  Wǒ gěi māma dǎ diànhuà.

  Truco a la meva mare.

chànggē

cantar

verb

Compte: Verb separable (verb + objecte): per afegir-hi un complement es repeteix el verb, 唱歌唱得很好 .

• 她唱歌唱得很好。

  Tā chànggē chàng de hěn hǎo.

  Canta molt bé.

• 我们一起唱歌吧。

  Wǒmen yìqǐ chànggē ba.

  Va, cantem plegats.

tiàowǔ

ballar

verb

Compte: També separable: literalment «saltar una dansa».

• 我妹妹很喜欢跳舞。

  Wǒ mèimei hěn xǐhuan tiàowǔ.

  A la meva germana petita li agrada molt ballar.

• 你会跳舞吗？

  Nǐ huì tiàowǔ ma?

  Saps ballar?

yóuyǒng

nedar

verb

Compte: Separable: 游泳游得很快 . Atenció als tons: 游 és de segon to i 泳 , de tercer.

• 我每天都去游泳。

  Wǒ měi tiān dōu qù yóuyǒng.

  Vaig a nedar cada dia.

• 他游泳游得很快。

  Tā yóuyǒng yóu de hěn kuài.

  Neda molt de pressa.

qǐchuáng

llevar-se (del llit)

verb

Compte: Separable. No porta pronom reflexiu: en xinès no existeix el «se» de «llevar-se».

• 我每天七点起床。

  Wǒ měi tiān qī diǎn qǐchuáng.

  Cada dia em llevo a les set.

• 快起床，要上班了！

  Kuài qǐchuáng, yào shàngbān le!

  Va, lleva't, que hem d'anar a treballar!

kěyǐ

poder (permís), es pot

verb

Compte: Verb modal de permís. Per a la capacitat es fan servir 会 o 能 .

• 我可以进来吗？

  Wǒ kěyǐ jìnlái ma?

  Puc entrar?

• 你可以帮助我吗？

  Nǐ kěyǐ bāngzhù wǒ ma?

  Em pots ajudar?

máng

ocupat, enfeinat

adjectiu

Compte: Com tots els adjectius xinesos, no necessita cap verb «ser» ni «estar»: 我很忙 .

• 爸爸工作很忙。

  Bàba gōngzuò hěn máng.

  El pare va molt enfeinat amb la feina.

• 你今天忙吗？

  Nǐ jīntiān máng ma?

  Avui estàs ocupat?

lèi

cansat

adjectiu

Compte: Es pot preguntar repetint l'adjectiu: 累不累？ «estàs cansat?».

• 我今天很累。

  Wǒ jīntiān hěn lèi.

  Avui estic molt cansat.

• 你累不累？

  Nǐ lèi bu lèi?

  Estàs cansat?

kuài

ràpid; de pressa, aviat

adjectiu

Compte: Davant del verb vol dir «de pressa, afanya't»: 快来！

• 他走得很快。

  Tā zǒu de hěn kuài.

  Camina molt de pressa.

• 快一点，我们要走了。

  Kuài yìdiǎn, wǒmen yào zǒu le.

  Afanya't, que marxem.

màn

lent, a poc a poc

adjectiu

Compte: 慢一点 és la manera educada de demanar que algú parli més a poc a poc.

• 请说慢一点。 0,6×

  Qǐng shuō màn yìdiǎn.

  Parli una mica més a poc a poc, si us plau.

• 他吃饭很慢。

  Tā chī fàn hěn màn.

  Menja molt a poc a poc.

xīn

nou

adjectiu

Compte: Davant del substantiu normalment no necessita 的 : 新手机 , 新衣服 .

• 这是我的新手机。

  Zhè shì wǒ de xīn shǒujī.

  Aquest és el meu mòbil nou.

• 我买了一件新衣服。

  Wǒ mǎi le yí jiàn xīn yīfu.

  M'he comprat una peça de roba nova.

guì

car

adjectiu

Compte: També apareix en fórmules de cortesia com ara 您贵姓？ «quin és el seu cognom?».

• 这个手机太贵了。

  Zhège shǒujī tài guì le.

  Aquest mòbil és massa car.

• 那件衣服不贵。

  Nà jiàn yīfu bú guì.

  Aquella peça de roba no és cara.

piányi

barat

adjectiu

Compte: Segona síl·laba neutra. Compte: aquí 便 es llegeix pián, no pas biàn.

• 这些水果很便宜。

  Zhèxiē shuǐguǒ hěn piányi.

  Aquesta fruita és molt barata.

• 能便宜一点吗？

  Néng piányi yìdiǎn ma?

  M'ho pot deixar una mica més barat?

gāo

alt

adjectiu

Compte: Val per a persones, edificis i preus. Amb 比 es fan les comparacions: A 比 B 高 .

• 他比我高。

  Tā bǐ wǒ gāo.

  Ell és més alt que jo.

• 我弟弟很高。

  Wǒ dìdi hěn gāo.

  El meu germà petit és molt alt.

cháng

llarg

adjectiu

Compte: Aquest caràcter també es llegeix zhǎng («créixer, cap»); aquí, com a adjectiu, sempre cháng.

• 这个电影很长。

  Zhège diànyǐng hěn cháng.

  Aquesta pel·lícula és molt llarga.

• 我等了很长时间。

  Wǒ děng le hěn cháng shíjiān.

  He esperat molta estona.

jìn

a prop, proper

adjectiu

Compte: La distància es marca amb 离 : A 离 B 很近 «A és a prop de B».

• 我家离学校很近。

  Wǒ jiā lí xuéxiào hěn jìn.

  Casa meva és molt a prop de l'escola.

• 这个宾馆离机场近吗？

  Zhège bīnguǎn lí jīchǎng jìn ma?

  Aquest hotel és a prop de l'aeroport?

yuǎn

lluny, llunyà

adjectiu

Compte: Contrari de 近 i es construeix igual, amb 离 .

• 你家离这儿远吗？

  Nǐ jiā lí zhèr yuǎn ma?

  Casa teva és lluny d'aquí?

• 医院不远，走路十分钟。

  Yīyuàn bù yuǎn, zǒulù shí fēnzhōng.

  L'hospital no és lluny: deu minuts a peu.

cuò

equivocat; error

adjectiu

Compte: Darrere d'un verb indica que l'acció ha sortit malament: 写错 «escriure malament», 说错 «dir malament».

• 这个字写错了。

  Zhège zì xiě cuò le.

  Aquest caràcter està mal escrit.

• 对不起，是我错了。

  Duìbuqǐ, shì wǒ cuò le.

  Perdona, m'he equivocat jo.

kuàilè

feliç, content

adjectiu

Compte: És la paraula de les felicitacions: 生日快乐！ «Bon aniversari!», o «Per molts anys!».

• 生日快乐！

  Shēngrì kuàilè!

  Bon aniversari!

• 孩子们玩得很快乐。

  Háizimen wán de hěn kuàilè.

  Els nens s'ho passen molt bé jugant.

shíjiān

temps (disponible), estona

substantiu

Compte: És el temps del rellotge o de l'agenda, mai el temps meteorològic ( 天气 ).

• 你有时间吗？

  Nǐ yǒu shíjiān ma?

  Tens temps?

• 我今天没有时间。

  Wǒ jīntiān méiyǒu shíjiān.

  Avui no tinc temps.

shìqing

assumpte, cosa (a fer)

substantiu

Compte: Segona síl·laba neutra. Es compta amb 件 : 一件事情 .

• 我有一件事情告诉你。

  Wǒ yǒu yí jiàn shìqing gàosu nǐ.

  T'he d'explicar una cosa.

• 今天的事情很多。

  Jīntiān de shìqing hěn duō.

  Avui hi ha moltes coses a fer.

wèntí

pregunta; problema

substantiu

Compte: Cobreix els dos sentits que en català van separats: 问一个问题 «fer una pregunta».

• 我有一个问题。

  Wǒ yǒu yí ge wèntí.

  Tinc una pregunta.

• 老师，这个问题我不懂。

  Lǎoshī, zhège wèntí wǒ bù dǒng.

  Professor, aquesta pregunta no l'entenc.

shēntǐ

cos; salut

substantiu

Compte: En xinès es pregunta per la salut dient 身体好吗？ «estàs bé de salut?».

• 他的身体很好。

  Tā de shēntǐ hěn hǎo.

  Té molt bona salut.

• 多运动对身体好。

  Duō yùndòng duì shēntǐ hǎo.

  Fer molt d'esport és bo per a la salut.

yǎnjing

ull, ulls

substantiu

Compte: Segona síl·laba neutra. No s'ha de confondre amb 眼镜 yǎnjìng «ulleres».

• 她的眼睛很大。

  Tā de yǎnjing hěn dà.

  Té els ulls molt grans.

• 我的眼睛很累。

  Wǒ de yǎnjing hěn lèi.

  Tinc els ulls molt cansats.

shǒujī

mòbil, telèfon mòbil

substantiu

Compte: Literalment «màquina de mà». Es compta amb 个 .

• 我的手机在桌子上。

  Wǒ de shǒujī zài zhuōzi shang.

  El meu mòbil és damunt de la taula.

• 我想买一个手机。

  Wǒ xiǎng mǎi yí ge shǒujī.

  Vull comprar un mòbil.

fángjiān

habitació, cambra

substantiu

Compte: Serveix tant per a l'habitació de casa com per a la d'un hotel.

• 我的房间很小。

  Wǒ de fángjiān hěn xiǎo.

  La meva habitació és molt petita.

• 他在房间里看书。

  Tā zài fángjiān li kàn shū.

  És a l'habitació llegint.

gōngsī

empresa, companyia

substantiu

Compte: «Treballar en una empresa» es diu 在公司工作 , amb 在 davant del lloc.

• 我在这个公司工作。

  Wǒ zài zhège gōngsī gōngzuò.

  Treballo en aquesta empresa.

• 他的公司很大。

  Tā de gōngsī hěn dà.

  La seva empresa és molt gran.

háizi

nen, nena; fill, filla

substantiu

Compte: Segona síl·laba neutra. Serveix per a «fill» o «filla» sense especificar el sexe.

• 他们有两个孩子。

  Tāmen yǒu liǎng ge háizi.

  Tenen dos fills.

• 这个孩子在学汉语。

  Zhège háizi zài xué Hànyǔ.

  Aquest nen està aprenent xinès.

yìsi

significat, sentit

substantiu

Compte: Segona síl·laba neutra. Pregunta clau a classe: … 是什么意思？ «què vol dir…?».

• 这个字是什么意思？

  Zhège zì shì shénme yìsi?

  Què vol dir, aquest caràcter?

• 我不懂你的意思。

  Wǒ bù dǒng nǐ de yìsi.

  No entenc què vols dir.

yánsè

color

substantiu

Compte: Els colors concrets solen portar 色 : 红色 vermell, 白色 blanc.

• 你喜欢什么颜色？

  Nǐ xǐhuan shénme yánsè?

  Quin color t'agrada?

• 红色是我最喜欢的颜色。

  Hóngsè shì wǒ zuì xǐhuan de yánsè.

  El vermell és el meu color preferit.

shēngrì

aniversari

substantiu

Compte: Literalment «dia de naixement». La felicitació és 生日快乐 .

• 今天是我妈妈的生日。

  Jīntiān shì wǒ māma de shēngrì.

  Avui és l'aniversari de la meva mare.

• 你的生日是几月几号？

  Nǐ de shēngrì shì jǐ yuè jǐ hào?

  Quin dia fas anys?

jīchǎng

aeroport

substantiu

Compte: Es combina amb 去 (anar) i 到 (arribar a): 到机场 .

• 我们坐出租车去机场。

  Wǒmen zuò chūzūchē qù jīchǎng.

  Anem a l'aeroport amb taxi.

• 机场离这儿很远。

  Jīchǎng lí zhèr hěn yuǎn.

  L'aeroport és molt lluny d'aquí.

yào

medicina, medicament

substantiu

Compte: «Prendre un medicament» es diu 吃药 , literalment «menjar medicina».

• 你生病了，要吃药。

  Nǐ shēngbìng le, yào chī yào.

  Estàs malalt, has de prendre el medicament.

• 这个药一天吃三次。

  Zhège yào yì tiān chī sān cì.

  Aquest medicament es pren tres vegades al dia.

fēicháng

molt, summament

adverbi

Compte: Més fort que 很 . Va sempre davant de l'adjectiu o del verb.

• 这个菜非常好吃。

  Zhège cài fēicháng hǎochī.

  Aquest plat és boníssim.

• 我非常喜欢学汉语。

  Wǒ fēicháng xǐhuan xué Hànyǔ.

  M'agrada moltíssim aprendre xinès.

zhēn

de debò, realment, que…

adverbi

Compte: Expressa admiració o sorpresa; a diferència de 很 , no es fa servir en preguntes.

• 今天真冷。

  Jīntiān zhēn lěng.

  Avui fa un fred que pela.

• 你的汉语说得真好。

  Nǐ de Hànyǔ shuō de zhēn hǎo.

  Parles xinès realment bé.

zuì

el més, -íssim

adverbi

Compte: Forma el superlatiu: 最好 «el millor», 最大 «el més gran».

• 他是我们家最高的。

  Tā shì wǒmen jiā zuì gāo de.

  És el més alt de la família.

• 我最喜欢吃中国菜。

  Wǒ zuì xǐhuan chī Zhōngguó cài.

  El que més m'agrada és el menjar xinès.

yǐjīng

ja

adverbi

Compte: Sol anar acompanyat de 了 al final de la frase: 已经 … 了 .

• 我已经吃过了。

  Wǒ yǐjīng chī guo le.

  Ja he menjat.

• 已经十点了，快睡觉吧。

  Yǐjīng shí diǎn le, kuài shuìjiào ba.

  Ja són les deu, vés a dormir.

yìqǐ

junts, plegats

adverbi

Compte: Va davant del verb, mai al final com en català. Sandhi: yī passa a yì.

• 我们一起去吃饭吧。

  Wǒmen yìqǐ qù chī fàn ba.

  Va, anem a dinar plegats.

• 他和朋友一起看电影。

  Tā hé péngyou yìqǐ kàn diànyǐng.

  Mira la pel·lícula amb un amic.

dànshì

però, tanmateix

conjunció

Compte: Obre la segona frase. Sol aparellar-se amb 虽然 al començament de la primera.

• 这个手机很好，但是太贵了。

  Zhège shǒujī hěn hǎo, dànshì tài guì le.

  Aquest mòbil està molt bé, però és massa car.

• 我很累，但是我很快乐。

  Wǒ hěn lèi, dànshì wǒ hěn kuàilè.

  Estic molt cansat, però molt content.

yīnwèi

perquè, ja que

conjunció

Compte: A diferència del català, en xinès sí que es diu 因为 … 所以 … en una mateixa frase.

• 因为下雨，所以我没去。

  Yīnwèi xià yǔ, suǒyǐ wǒ méi qù.

  Com que plovia, no hi vaig anar.

• 我没去上班，因为我生病了。

  Wǒ méi qù shàngbān, yīnwèi wǒ shēngbìng le.

  No vaig anar a treballar perquè em vaig posar malalt.

suǒyǐ

per això, així doncs

conjunció

Compte: Introdueix la conseqüència. Pot aparèixer sol, sense 因为 al davant.

• 我今天很累，所以要休息。

  Wǒ jīntiān hěn lèi, suǒyǐ yào xiūxi.

  Avui estic molt cansat, així que descansaré.

• 因为他很忙，所以没来。

  Yīnwèi tā hěn máng, suǒyǐ méi lái.

  Com que anava molt enfeinat, no va venir.